La “Placeta dels Karts”, o el parc infantil de trànsit, va marcar una època que encara molts recorden (I)

El fenomen del boom automobilístic que va tenir lloc a Espanya a partir del anys seixanta del segle passat, va ocasionar un augment imparable de vehicles que circulaven per les vies públiques, i en conseqüència, un preocupant augment dels accidents de trànsit. Davant aquella situació s’hagueren de prendre noves mesures i plantejar-se nous reptes dirigits a la conscienciació ciutadana, al temps que va obligar a les institucions competents en seguretat vial i eficiència en la conducció a adquirir un compromís ferme quant a la regulació i conscienciació de la població en general.
Una de les mesures que es varen dur a terme fou l’encaminada a implantar l’ensenyament de les normes bàsiques de la circulació rodada a les escoles, una tasca pedagògica coneguda com “educació viària” dirigida a la població més jove, que més tard es va veure reforçada amb la instal·lació dels parcs infantils de trànsit arreu del territori nacional, i Mallorca no en fou una excepció.
La implantació dels parcs infantils es va dur a terme a la dècada dels anys seixanta, en plena dictadura franquista. Aquests parcs, al principi foren dissenyats com a espais educatius i en els quals es posaven en pràctica els coneixements adquirits sobre la seguretat vial. D’aquesta forma es volia convertir l’educació vial en una eina pedagògica de gran utilitat.
Els parcs de trànsit foren uns espais creats per a la formació del ciutadà urbà. El primer parc mòbil a Espanya es va instal·lar al desembre de l’any 1961 en el Palau d’Esports de Madrid, amb gran èxit d’acolliment. Es van crear, inicialment, cinc parcs itinerants en dotze poblacions espanyoles, proveint a un col·lectiu pròxim als 35.000 alumnes. L’any 1965 es comptava ja amb parcs instal·lats en 19 ciutats o municipis espanyols que proveïen a un col·lectiu de 50.000 alumnes.
Els primers parcs a Mallorca, així com a la resta d’Espanya, van sorgir arran de la creació de la JCT (Jefatura Central de Tráfico) i de l’aprovació posterior de l’Ordre de 29 d’abril de 1961, que obligava a ensenyar en totes les escoles les normes del codi de circulació. A través d’aquesta nova normativa es va estipular una hora d’ensenyaments teòrics al mes i diferents modalitats de classes pràctiques en funció de l’edat dels escolars.

Els primers parcs infantils de trànsit a Mallorca (1962-1975)

Un treball de Gabriel Barceló Bauzà i Llorenç Gelabert Gual elaborat per a la UIB parla de l’arribada dels parcs infantils de trànsit a Mallorca, dient: “En aquest estudi ens centrem en els parcs infantils de trànsit creats a Mallorca, territori que precisament entre els anys seixanta i setanta del segle passat va viure un progressiu augment de la pressió demogràfica a causa de la incessant arribada de turistes i nous treballadors relacionats amb aquest sector. Cal afegir que aquest augment del parc de vehicles de motor, vinculat a un marcat creixement poblacional, va tenir lloc també en altres regions de l’Estat, especialment en les zones costaneres amb un alt impacte del fenomen turístic. Centrant-nos en el cas de Mallorca, cal esmentar la creació, entre els anys 1962 i 1975, d’un total de cinc parcs: Palma (1962), Campos (1963), sa Pobla (1965), Felanitx (1969) i Manacor (1974). Aquest nombre de parcs va situar Mallorca com la regió d’Espanya amb un major percentatge de parcs per habitant, tal com afirmava Vicente Carredano, cap de relacions públiques de la DGT”.

El parc de Manacor o la “Placeta dels Karts”

Una comunicació de l’escriptor manacorí Antoni Sureda Vicens, presentada a les XII Jornades d’Estudis locals de Manacor baix el títol “La Placeta dels Karts, de l’eufòria i satisfacció, a l’oblit més absolut”, aporta un treball força documentat sobre el que va representar la intensa activitat duita a terme a la popular “Placeta dels Karts”, encaminada a l’educació viària entre les joves generacions de la ciutat. Una pista o parc infantil de trànsit, inaugurada dins el marc de les Fires i Festes de Manacor de l’any 1974.
Diu Antoni Sureda al seu treball, que “abans de la implantació del parc infantil de trànsit, ja es dugueren a terme tasques d’aprenentatges destinades a al·lots i joves sobre les normes de circulació, mitjançant les escoles o associacions infantils i juvenils, com per exemple la O.J.E. (Organización Juvenil Española)”.
Així sabem que a Manacor es varen organitzar patrulles escolars que regulaven la circulació, durant les entrades o sortides a les seves mateixes escoles, o fins i tot regulant el trànsit dels vianants i vehicles com si fossin agents de vigilància del trànsit urbà. Inclús a la vegada simulaven posar qualque denúncia als conductors que havien pogut infringir alguna norma de circulació. D’aquesta manera, els escolars, a més d’aprendre les normes de trànsit més bàsiques, també es divertien.
Un d’aquests dies especials va tenir lloc l’any 1963 a la ciutat de Manacor, “era concretament el dia declarat al principi com “dia sense accidents», per després ja anomenar-se «Día Internacional sin accidentes», en el moment que aquest esdeveniment es va anar desenvolupant en molts d’indrets de l’Estat Espanyol. Cal destacar la gran acollida per part del públic que es va congregar a la plaça de Sa Bassa per veure com un bon grapat d’al·lots que formaven part de l’Organització Juvenil Espanyola de la secció de Manacor i que coordinats per la Policia Municipal informaven al públic sobre les normes de circulació. La gent congregada observava l’esdeveniment, i s’assabentava de les conseqüències negatives dels accidents de trànsit, així com les imprudències dels conductors al volant d’un vehicle”, apunta Sureda

El projecte del Parc infantil de trànsit a Manacor

La Corporació Municipal de l’Ajuntament de Manacor, l’any 1971, amb el Batle Pere Galmés Riera al capdavant, acordà la construcció d’un parc infantil de trànsit a la plaça Cardenal Pou, situada entre els carrers Hernán Cortés, Pelayo, Pizarro i pintor Solana d’aquesta Ciutat.
La idea del Consistori manacorí era donar un impuls i conscienciar especialment els al·lots i la joventut sobre la importància del compliment de les normes del codi de circulació, tenint en compte que la freqüència dels accidents de trànsit de cada dia anava en augment tant dins les vies urbanes com en les carreteres. Així, es va donar l’ordre de dur endavant un parc infantil de trànsit per ensenyar les normes bàsiques de conducció, baix la supervisió de la Policia Municipal de la Ciutat.
El parc infantil es construiria a la plaça Cardenal Pou, en un solar on no hi havia cap tipus d’edificació. El projecte fou redactat per l’arquitecte Joan Ginard Mas, el dia 24 de març de 1972. I el Batle signà un ofici a la Comissió Provincial de Serveis Tècnics de Balears sol·licitant l’autorització i assessorament per dur endavant el projecte del parc de trànsit. L’escrit consta amb número de sortida 1137. El cost total per dur a terme les obres ascendia a 1.828.368 pessetes.

L’estructura de la plaça

L’estructura de la plaça va ser considerada en aquells temps molt avantguardista. De forma quadrada, les pistes estaven adaptades a la mateixa estructura de la plaça. L’entrada era coberta amb una membrana de formigó armat i un arc amb forma paraboloide (superfície no reglada). La pista es va confeccionar per poder adaptar totes les variants possibles, destacant un pont que travessava la pista, petites zones enjardinades i la construcció d’un petit xibiu, en la mateixa corba de caragol que havia estat construïda. Dins els espais de la mateixa pista hi havia instal·lat mobiliari urbà, així com alguns bancs per seure, a mes de vegetació baixa i d’arbres.
El problema principal de l’estructura de la plaça era la manca de diafanitat, que no deixava veure d’un lloc a l’altre del carrer, a més de no estar tancada al públic durant les nits, afegint a tots aquest problemes la poca il·luminació de què estava dotada.
Diu Antoni Sureda al seu treball que “segons versions facilitades per alguns veïnats, hi havia deficiències greus en la construcció en determinants llocs de la plaça que ocasionaven que quan plovia el clavegueram no donàs a abastament per absorbir l’aigua i aquesta quedava embassada, el que evidentment provocava algunes molèsties, especialment d’olor”.

Les proves

La convocatòria de les proves, que majoritàriament eren de caràcter eliminatòries, anaven a càrrec de l’Ajuntament de Manacor, concretament de la Policia Municipal, qui organitzava i es responsabilitzava de tot el procés selectiu. La persona encarregada i a la vegada monitora del parc infantil de trànsit, era el responsable del departament de trànsit del cos de seguretat municipal. El procés consistia en sol·licitar a tots els col·legis del Municipi que volien col·laborar en una selecció d’alumnes interessats en competir en les proves d’educació vial en el parc infantil de trànsit. Els centres escolars havien d’elegir els alumnes que llavors proposaven per realitzar les proves en concret. L’edat dels alumnes havia de ser entre els 11 i 14 anys, i tan sols podien accedir-hi els nins. Les nines no tenien opció a les esmentades proves. Pràcticament la totalitat dels col·legis participaven en el procés. Una vegada acabades les proves i fetes les puntuacions finals, el monitor proposava els alumnes que havien de representar a Manacor en la competició provincial de parcs infantils de trànsit.
Per tal de recordar aquelles proves, que a manera de concurs es celebraven a distintes ciutats, i a les què hi participaven alumnes de Manacor, seguirem repassant el contingut de l’esmentat treball realitzat per Antoni Sureda, en un proper reportatge.

Continuarà