El tema més polèmic d’aquests tres primers mesos d’any a Manacor és sense cap dubte la possible construcció de la nova mesquita de la ciutat al carrer de la Fàbrica. Més concretament a un solar de 1.600 metres quadrats antiga ubicació de les instal·lacions de la càrnia Procam. De can Llarg, vaja. Aquestes setmanes n’hem vistes i sentides de tot color, algunes de preocupants i d’altres de més innocents. Jo també hi vull dir la meva…
Sí o no?
Estic totalment en contra que a Manacor s’hi alci una nova mesquita. Ho argumentaré des d’un punt de vista que no s’ha tractat gens aquests dies i que per mi és molt important. Som ateu i com a tal estic en contra de les religions i som conscient del mal que han fet a la humanitat al llarg de la història i del mal que fan encara avui. Ara podria fer un llarg escrit de tots els morts que hi ha hagut en nom de Déu (o Déus) al món; de tota la repressió mental i física exercida al llarg dels anys; de la pedofília i pederàstia impune de tants i tants capellans i frares; de la misogínia d’uns altres; dels negocis de la guerra i de tantes malifetes que no em bastaria el paper. Per això mateix no em cap dins el cap que avui en dia, en ple segle XXI, hi hagi gent tan devota que vulgui i pugui gastar més de dos milions d’euros per construir un temple per anar a resar. Però tot i ser l’ateisme la convicció majoritària dels manacorins, no tenim la llei al nostre favor i tot són facilitats per les religions: exempció de l’IBI, partida a càrrecs dels Pressuposts de l’Estat o barra lliure als centres d’ensenyament.
La religió
I és que els ateus vivíem molt feliços contemplant la decadència de la Santa Mare Església i pensant que havíem ajudat a tal situació. La realitat no era per menys ja que les xifres de devoció catòlica baixen a Mallorca any rere any. Les esglésies són buides, els pocs capellans que queden són vells xarucs i les noves incorporacions al sacerdoci han de venir de parts molt allunyades del món ja que els indígenes hem renegat totalment de la cosa. I no en parlem dels sagraments! Si fa trenta anys més del noranta per cent dels al·lots eren batiats avui arribaríem amb esforços a un trist vint per cent. A dia d’avui l’Església a Manacor ja pràcticament només conserva la funció de vetlar pel folklore d’origen religiós: Sant Antoni, Setmana Santa i poca cosa més. Eutanàsia, final feliç i tal dia farà un any. Però l’arribada de la religió musulmana ens ha fet molt de mal als ateus. Allà no van de bromes i la cosa no és només folklore. Allà hi ha devoció, apostolat i Llei de Déu. Davant aquest panorama a un ateu li fa mal que un senyor percentatge dels seus nous conciutadans faci de les creences supraterrenals part fonamental del seu projecte de vida. Però ens queda poc més que grunyir ja que al món d’avui els poders públics estan més per protegir la llibertat religiosa que no per posar fre a les religions i al mal que fan.
La intoxicació
Punt i a part mereix la campanya d’intoxicació que des de sectors de la dreta manacorina s’ha fet contra el batle. El muntatge que il·lustra l’article n’és una de les imatges més destacades. S’ha de dir que està molt ben dissenyada i crec que en part ha aconseguit fer veure que Miquel Oliver va prometre una nova mesquita a l’imam a canvi dels vots dels seus fidels i ara ha de complir la paraula donada. Res més absurd! Que has d’anar a prometre una cosa a la qual hi tenen dret? Però per molt ateu que sigui el batle, que tenim totes les sospites i indicis que ho és, part damunt de les creences i conviccions ha de garantir la seguretat jurídica i fer complir la llei. I tota la legislació estatal i autonòmica permet l’existència d’equipaments religiosos a la majoria de zones urbanes. O la presidenta Prohens fa un decret de moratòria de quatre anys d’equipaments religiosos de més de 400 metres quadrats mentre inicia el tràmit per canviar la llei o la nova mesquita, a can Llarg o a can Curt, serà una realitat quan els seus devots promotors tenguin el finançament necessari. Per cert, no seran els únics milions que arribaran a Manacor procedents de les petrodictadures islàmiques del golf Pèrsic. L’esportista més estimat del municipi i part de l’estranger ha signat un sucós contracte per promocionar tot aquest món. El silenci de l’opinió pública i publicada al respecte ha estat espectacular. És la primera passa cap a l’ostracisme?
