Un temps estava com a mal vist que es fessin enquestes per saber si la gent era monàrquica o republicana. Amb la sortida al gran públic de la súper vida de sàtrapa que duia l’anterior cap d’estat, es va perdre una mica la por a tocar un tabú com aquest. Ara ja no se segresten revistes com El Jueves (any 2007) per excessos antiborbònics, però els organismes oficials com ara el CIS encara no s’atreveixen a demanar per aquestes coses. Haurem de tirar mà d’enquestes no oficials però amb rigor científic per tractar un poc aquest tema. A la imatge que il·lustra l’article podem veure el grau de preferència república versus monarquia a l’Estat espanyol segons la comunitat autònoma a partir d’una enquesta d’Electomania. El factor territorial és clau per entendre moltes coses…
La Champions League
La Champions League republicana a l’Estat espanyol es juga al País Basc i a Catalunya. Amb suports constants de prop del vuitanta per cent podríem parlar de societats amb aquest tema ben superat. Tenen els dos territoris presidents republicans, governs republicans i el Borbó hi va tan poc com pot perquè és conscient que no hi és gaire ben rebut. A ningú li ha de venir de nou que les dues comunitats autònomes de l’Estat espanyol amb menys fervor monàrquic siguin precisament les dues on l’espanyolitat és més fràgil. La família reial allà no només és vista com una cosa anacrònica i poc democràtica sinó que el factor afegit de considerar la monarquia com un símbol d’unitat i permanència d’Espanya ens aboca a aquests resultats. Resultats que sens dubte es va guanyar amb escreix Felip de Borbó dia 3 d’octubre de l’any 2017 quan va fer aquella compareixença televisiva tan exaltada en contra del referèndum d’autodeterminació de dos dies abans. Els fets succeïts a partir d’aquest vídeo reial deixaren milers de persones als peus de la repressió (presó, exili, inhabilitacions, multes…). També deixaren el rei tocant la porta a VOX per fer-se’n militant. Poc fa pensar que les xifres canviïn gaire a mig termini i si canvien serà a pitjor pels Borbons ja que els majors suports monàrquics són entre les persones més majors.
L’Espanya espanyola
Aquesta enquesta de què parlam dona la monarquia com opció guanyadora al conjunt de l’Estat espanyol. És un resultat ajustat però clar: 51% per mantenir la situació actual constitucional i un 46% per proclamar una república. Però com dèiem, el factor territorial és clau per entendre moltes coses. Les set comunitats allà on el rei perd són aquelles que podem qualificar de poc espanyoles ja que són a la perifèria geogràfica, han perdut guerres per aquestes qüestions i tenen l’excentricitat de tenir llengües pròpies diferents de la castellana. Però a l’Espanya espanyola, aquella feliç gran Castella monolingüe, hi ha deu comunitats autònomes on només els més radicals estan per la república. A Burgos, Madrid o Badajoz la «gent normal» és monàrquica. A Barcelona, Bilbao o Lleida la «gent normal» és republicana. A les deu comunitats autònomes de matriu castellana trobam que un 60% de la societat està amb la monarquia mentre que només un 37% ho fa per la república. Tres factors determinen un poc la prevalença d’una o altra opció. En primer lloc, els joves tiren més cap a la república, al contrari que els vells. Dones i homes en canvi van per allà mateix. En segon lloc, les dretes són més monàrquiques que les esquerres. I per acabar, la perifèria és molt més republicana que la metròpoli, ben constitucional i alabada dels seus privilegis.
Lluiten per entrar a la UEFA
Si tenim mig clar que dos territoris són la Champions League de la república i que les deu comunitats autònomes de l’Espanya espanyola són la segona divisió republicana la pregunta a fer és: i els altres? I nosaltres? Les Illes Balears, igual que Navarra, Galícia, el País Valencià i les Illes Canàries carregam bastant més cap a idees republicanes que no monàrquiques, per tant no hem de passar pena de baixar a segona divisió per ara. A Galícia, ara que estan d’eleccions, tot sembla indicar que l’ascens del Bloque Nacionalista Galego no fa perillar aquesta categoria de poder jugar la UEFA de les repúbliques però la majoria absoluta (o quasi) del PP tampoc augura un ascens de posicions de Champions com ara País Basc o Catalunya. A les Illes Balears la cosa seria d’una magnitud totalment inversa a l’Espanya espanyola: si allà parlam d’un 37-60 aquí parlaríem d’un gens menyspreable 60-37. Com a Galícia, les dades ens posen enmig de la batalla. De fet no som prou espanyols per tombar cap a la Constitució i la monarquia però tampoc prou madurs com per tallar-hi. Per si serveix d’alguna cosa l’enquesta fa una projecció sobre el suport de tot plegat per municipis, tot i que aquí el rigor seria molt inferior. Com era d’esperar els posicionaments manacorins es troben al punt mig entre els de les Balears i els de Catalunya. Manacor capital Barcelona? Segur que algun any veurem ambient de Champions a Na Capellera!
