Un gran artista manacorí, Sebastià Riera: «La Mulassa ha esdevingut quasi de sortida en una festa familiar, en la què els pares vénen a veurer-la ballar acompanyats dels fills»

Antoni Sureda P.

Difícilment trobarem a Manacor una persona que no ens pugui dir qualque cosa de la Mulassa, de l’espectacle a les Fires i Festes de Primavera, del Gran Circ Manacorí, dels terrorífics dimonis que acompanyen les nits de foc, o que no recordi aquella carota del Dimoni Gros que es cremà al fogueró del bar Mingo a la plaça des mercat fa uns anys. Darrere aquests personatges de nova creació que ens conviden i estiren com a mai a participar de la festa, hi ha en Sebastià Riera Pocoví, un creador modelista escultor de formació autodidacta, que ha fet de la seva curolla una professió que es centra en la creació artística i la dinamització cultural.

– Sebastià, com i quan començà la teva activitat de creació artística i dinamització cultural, amb la què ens has revolucionat gran part de les festes tradicionals, un poc orfes ja elles de personatges que animessin l’ambient?
– Triar ara un començament es fa difícil. Vaig començar ja de ben petit amb els foguerons de Sant Antoni. Per altra banda, la meva mare era directora de teatre i jo participava actuant a les mostres de teatre escolar durant molts anys. A partir d’aquí em vaig interessar per tot el relacionat amb la faceta artística. Al Grup d’Esplai de Crist Rei, on hi anava ja des de molt jove participant d’activitats, tallers i excursions, vaig acceptar ser monitor dels més joves que s’integraven al grup. Aquella acceptació de la funció com a monitor em va obligar a estudiar i aprendre per poder-ho ensenyar als més joves.
– Tota aquesta activitat he de suposar que era una dedicació a temps lliure.
– Per descomptat que era una dedicació a temps lliure. Però desprès de 15 anys de ser monitor i especialitzar-te en organitzar activitats per entre mil i dues mil persones, com a membre de la coordinadora d’esplais de Mallorca, em va donar experiència i coratge per envestir alguns projectes pel meu compte.
– Una passa difícil, però supòs que agradable, en la que he d’entendre que has hagut d’establir contactes que a vegades no són tan bons d’aconseguir.
– Com deia, els anys de dedicació als grups d’esplai han estat de gran ajuda i he establert una sèrie de contactes que m’han permès actuacions a altres pobles i indrets de Mallorca, amb espectacles com “Dues cares”, o amb altres de creació pròpia com el de “Bombolles”, i d’altres que vaig muntant pel meu compte, per fer d’aquesta activitat la meva professió.
– Quina fou la primera activitat o acte que et va situar a l’escena del públic de Manacor?
– En principi són moltes i diverses que es van sumant. Però tal volta l’autèntic punt d’inflexió fou el boom del vídeoclip a Ca’n Lliro (Ca’n Lliro Style), l’any que no vaig poder participar de les “Nadales” perquè era de viatge. Aquell vídeoclip té ja més de 60.000 visites per internet.
– I quin ha estat el teu paper a l’Escola Municipal de Mallorquí?
– Solia anar-hi a veure els reconeixements i a altres convocatòries especials, però el meu apropament en…

TOTA L’ENTREVISTA I MÉS FOTOGRAFIES, A L’EDICIÓ IMPRESA DE «MANACOR COMARCAL».