Diuen que per tenir enemics és suficient que donis la teva opinió. Cert. Però també et dona la satisfacció que hi hagi gent que t’agraeixi que aixequis la veu per explicar algunes coses, que d’altra manera romandrien ocultes. I això mateix fa que de tant en tant qualcú et confiï una informació, amb l’esperança que en facis bon ús i la donis a conèixer. Escriure a la premsa també té avantatges, i una d’elles és que pots tenir un carnet de premsa, i que et pots acollir al dret al secret periodístic per no revelar mai les teves fonts, com he fet sempre i sempre faré. A més, han de saber que qualsevol persona a Espanya està emparada per la Constitució en referència a tres drets: el dret fonamental a comunicar o rebre qualsevol informació veraç per qualsevol mitjà de difusió, la llibertat de pensament i la llibertat d’opinió i expressió. A vegades això s’ha de recordar, perquè ens hem acostumat a viure en un ambient repressiu on, si no penses segons la “línia oficial” que marca el govern, pots rebre amenaces, intimidacions, advertències, exclusió… o sigui, precisament el contrari del que representa la democràcia, que irònicament ells diuen que defensen.
Idò és així que han arribat a les meves mans algunes dades econòmiques del que l’Ajuntament de Manacor pretén fer dins el programa de les pròximes Fires i Festes de Primavera. Sembla que el pressupost total rondarà els 125.000 €, que ja és una quantitat més que significativa. Però encara és més significatiu el repartiment d’aquesta quantitat. Un únic acte amb una durada de 2 hores es menjarà més de 75.000 €, el concert de Samantha Hudson i del grup Fades, pel què a més es pagarà una entrada de 25 €, no és gratuït. Un altre concert, en aquest cas del grup O-Erra, tendrà per a l’Ajuntament un cost de 15.000 €. I un tercer concert de les festes costarà 15.000 € més, el de la banda hardcore metall Hamlet, que dels seus tretze discs en tenen un molt aclaridor: La puta y el diablo. La resta de les Fires i Festes costaran menys de 20.000 €. O sigui, que ja està ben clar el perfil que vol marcar aquest equip de govern municipal per a les principals festes de Manacor, 105.000 € en tres concerts i menys de 20.000 tota la resta. Com sabien bé els romans, no hi ha com el circ per tenir entretenguda la gent. Mentre mires la bolleta no veus l’elefant.
Observaran els lectors perspicaços que no he xerrat de la qualitat musical dels grups, ni d’orientacions sexuals, però sí que crec que és evident que hi ha una clara divisió entre les preferències musicals de la majoria de la població i aquestes festes preparades per MES i AIPC. Aquells temps en què visitaren Manacor artistes de primera fila nacional sembla que han passat a la història, haurem de continuar anant a les festes d’altres pobles mallorquins per veure’ls aquest estiu. Ara així a l’atropellada, record els relativament recents de na Mónica Naranjo i el concert conjunt de Tenessee, la Guardia, la Frontera i Montenegro. Però és cert que mai ens hem destacat per dur bons concerts, com sí que ho han fet Sant Llorenç, Felanitx, Porreres o Sineu.
Per altra banda, potser qualcú no coneix les perles que la “Sra. Hudson” va vomitar a les xarxes. Una d’elles va ser: “Odio a las mujeres que son víctimas de violación y acuden a centros de autoayuda”. La frase escrita fa deu anys quan encara no era famosa es va donar a conèixer fa just un any, amb motiu de la seva participació a Master Chef Celebrity, i va fer que la marca Doritos cancel·làs un contracte promocional que havia signat amb aquesta persona. Va haver de demanar perdó públicament, excusant-se en el fet que era menor d’edat i bla, bla, bla…
Sense ser públiques aquestes xifres, la polèmica no ha tardat a esclatar a les xarxes, sobretot en comparar el dispendi amb l’estat dels carrers de Manacor, o Manaclot com ens tornaran a dir els externs que tenen ràbia i enveja a Manacor. I la realitat és que el manteniment dels carrers de tots els nuclis urbans del nostre terme municipal, més que deficient, és penós i empegueïdor.
Però no hi ha problema, qui no es conforma és perquè no vol, i qui piula és perquè és un “nito”, com venia a dir el meu amic Jordi Gorrió la setmana passada al seu article. I com ell, jo tampoc em resign a callar, què hi farem. El batle ja ha promès que això dels clots s’arreglarà en un tres i no res amb el nou pressupost, que ja hi ha consignada una partida, i per demostrar-ho ja li ha arreglat el clot que li feia més nosa al nostre director Biel Veny, el del començament del carrer de Sant Rafel. Ara veurem el milió de clots més que queden si també duen el mateix camí… i les voreres amb l’enrajolat espenyat o pendents de fer. Tic, tac, tic, tac, el temps passa, les dues legislatures s’esgoten i de moment, promeses.
Està ben clar que les estadístiques que manegen els estrategs de MES diuen que els seus principals votants seran els joves interessats en aquests tres concerts, i possiblement tendran raó, perquè les generacions canvien i la societat amb elles, i és possible que els carques com jo ja no representem el ciutadà mitjà. Per tant, tal vegada fer festes que incloguin concerts i moltes altres activitats amb aquest públic destinatari doni vots, que no ens hem d’enganar, és l’únic que cerquen perquè pocs doblers s’inverteixen en alternatives.
