Antoni Sureda Vicens
Durant segles, la dona, pel simple fet de ser dona, la seva vida quotidiana ha estat molt dura per elles.
En la mateixa Bíblia, abunden les referències negatives envers la dona. La interpretació cristiana de l’expulsió de la primera parella del Paradís Terrenal n’és una mostra de com s’ha tractat la maldat i el rebuig cap a la dona.
La misogínia va quedar escrita i reflexada a Mallorca des de l’edat mitjana. Joan Bautista Binimelis Garcia (1540-1616), fill il·lustre de Manacor, en el seu llibre Catàleg de dones especialment sàvies, però contradictòries, és un clar exemple d’aquesta aversió a les dones de què parlam. A les dones les defineix generalment con insegures, covardes, febles, dèbils, inconstants i volubles, xerraires, incapaces de guardar secrets fins i tot sense recórrer a la tortura, etc.
Altres autors posen altres estereotips i defineixen a les dones com de sexe dèbil, i per naturalesa són dolces, dòcils, delicades, fràgils, etc., en contrast amb la força, valentia, astúcia que alguns homes la utilitzen per exercir la violència contra elles i d’aquesta manera mantenir la supremacia masclista.
La desigualtat dels sexes i la subordinació de la dona a l’home eren característiques de la societat medieval. Aquesta consideració i la seva conseqüència té uns fonaments ben arrelats en el judeocristianisme i evidentment un recolzament unànime en determinats sectors del món clàssic.
La dona era considerada d’un estament inferior a l’home, i així va succeir durant segles. Fent una ullada al transcurs de la història, podem comprovar com a principis del segle XIX encara les diferències culturals per raó de sexe eren molt acusades.
En els inicis del segle XX, degut al comportament tan rígid i molt influenciada per l’Església a tots els nivells, la societat mallorquina reprimia a la dona, la llibertat només era un somni. A la dona li corresponia ser la perfecta casada, piadosa madona de la llar, bona esposa i bona mare.
I les poques dones que podien participar en la vida social eren les nascudes en famílies benestants, però la seva funció era en tota classe d’actes socials, com festes tradicionals, misses, funerals, desfilades, tasques de voluntariat en organitzacions femenines, religioses o socials.
No és estrany doncs el perquè de l’anonimat de la dona en els transcurs dels esdeveniments més importants de la història.
He volgut donar constància de la gran importància de la dona en La Germania mallorquina, després d’haver transcorregut 500 anys en el més absolut silenci. Elles tengueren cura de la logística necessària, a més del seu paper important a l’hora de parlar i de transmetre les idees i la lluita dels agermanats.
A més, durant la lluita i després de ser vençut el moviment agermanat, les dones dels morts en el camp de batalla, de pesta o fets presoners, hagueren de treure endavant a la seva família i jugaren un paper fonamental per el manteniment i pervivència de la mentalitat revolucionària.
D’elles no tenim constància del seu nom, tota vegada que la dona era tractada com un ser inferior a l’home, les dones perteneixien i eren considerades una propietat del cap de la família, qui decidia el destí i la vida de l’esposa.
La doctora en Història Margalida Bernat manifestava que tan sols a Manacor, seixanta dones se sumaren a la Germania; totes elles foren acusades llavonses de perverses, males, parleres, de mala intenció, pèssima, afectades, gran ladria, pastada, fautora, sermonadora, etc.
La repressió en contra de les dones agermanades va ser molt cruel, com ho va ser la dels seus marits, amb unes execucions duríssimes i la intenció de imposar temor en els pobles, i evidentment a les persones acusades de compartir les idees de la germania.
Malgrat la recerca realitzada, tan sols hem pogut localitzar 32 dones manacorines acusades com agermanades, aquesta xifra no vol desmentir si realment eren seixanta com fa referència la doctora Margalida Bernat; pot ser que l’estudi s’hagui realitzat i extret d’altres documents desconeguts de moment pel qui subscriu.
De totes les dones mallorquines agermanades, tan sols sabem el nom de dues d’elles, eren na Joana Falaguera, que havia rebut el sobrenom de la «la mare del poble», i que l’equiparaven a Joanot Colom, en la part femenina. Aquesta valenta dona fou condemnada a mort i penjada davant la població com escarment.
El mateix va succeir amb na Jaumeta Mira, que fou condemnada a presó. Les dues eren de Ciutat.
A continuació es fa constar la relació de les dones agermanades manacorines identificades, malgrat no podem saber el seu vertader nom, tota vegada que, com hem dit, una vegada casada passava a ser propietat del seu espòs.
La transcripció és pràcticament literal dels documents que consten en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana:
1.- La muller de Jaume Font, agermanat, mort de pesta. La seva dona era afectada en parlar de la germania.
2.- La muller de Bartomeu Fabrer, estava molt agermanada y de mala intenció y lengua y guardava y feia ronda entorn de la iglesia, té los bens sequestrats.
3.- La muller de Gabriel Gelabert, fonch de mala intenció parlant mil desastres en favor de la germania.
4.- La muller de Sebastià Rigolf, de 55 anys. Agermanada. Patrimoni: 40 lliures. Afectada de la germania y mala, es contrafeta.
5.- La muller d’Antoni Juan «Seyart», pitjor que ell mot perversa y sermonadora y es stada al camp den Colom (1).
6.- La muller de Juan Jaume, fill de Juan, pitjor que son marit.
7.- La muller de Juan Nadal, major home vell circa de 100 anys, es stada mala, la primera era bona.
8.- La muller de March Armengol, affectada com sun marit, viu d’almoina ab IV infants.
9.- La muller de Jaume Truyols, sa segona muller es stada mala y agermanada.
10.- La muller d’Andreu Mesquida, molt de germania pitjor que son marit.
11.- La vídua muller den Pere Miquel, de la germania i mala intenció, lo fill mal y tocava lo tambor en favor den Colom.
12.- La muller de Bartomeu Fullana fill de Daniel, fonch també agermanada.
13 i 14.- La muller i la filla d’en Guillem Vaquer, molt afectadas eren de la mateixa intenció que el seu marit ha mort mossen Miquel Ballester «Garbeta» i s’han untades les mans de la sanch de aquell.
15.- La muller de Juan Rosselló, molta afectada per la germania, era pitjor que ell.
16.- La muller de Jaume Rexach, pastava per la germania.
17.- La muller de Bartomeu Cabreret, reclusa dins la ciutat, el seu home reclús y mort, ensemps ab sa muller, la qual es satada molt mala y perversa; té los bens sequestrats…
18.- La muller de Rafel Valls, agermanada segons altres ha socorregut a mascarats que’ls hagueren degollat sino per ella.
19.- La segona muller d’Antoni Ballester, vivent fonch mala y terrible volebat percutere…
20.- La muller de Jaume Frau, la qual parlava en favor de la germania.
21 i 22.- La mare de Jaume Genovard, era terrible, així com sa germana muller de Juan Morey.
23.- La muller de Miquel Febrer, la muller fonch també de germania.
24.- La muller de Llorens Gelabert, no era bona.
25.- La muller de Juan (Puigrós) – pescador – «metge», era mala y contra la opinió de son marit y es morta (2).
26, 27 i 28- La d’Antoni Bosch, tenia la muller qui també es morta, pitjor que ell, y sas fillas per lo semblant malas y son anadas en ciutat y sen portat tot quant tenian ací (3).
29.- La muller de Llorens Frau vell, mala, en contra de l’opinió del seu marit que era bo y fel.
30.- La muller de Mateu Morey, qui era mala.
31.- La muller de Pere Rosselló, era pitjor (que el marit).
32.- La muller de Jaume Mas fill de Guillem «Jaumino», qui també era mala.
Evidentment la participació de la dona mallorquina i en aquest cas de la dona manacorina, tengué un paper molt important en les revoltes tant de 1450, com la de la germania de 1521. La dona no era simplement un factor passiu sense veu en la revolta, tot el contrari, va prendre una part molt activa, especialment en el manteniment dels ideals revolucionaris.
La dona manacorina, malgrat li fou pres el seu nom, no així les seves idees, mantenia les seves a vegades contràries inclús a les del seu marit. És el cas per exemple de la muller de Joan Puigrós i la muller de Llorens Frau vell, eren agermanades declarades i defensaven la revolta en contra de l’opinió dels seus marits partidaris dels mascarats.
És doncs ben demostrable la participació de la dona en aquest conflicte de sang entre germans. Una guerra civil mallorquina que va marcar a vàries generacions al llarg del temps.
Amb elles i ells tenim un deute pendent. Després de 500 anys de descrèdit i l’estigma de la maledicció històrica, ara és el moment oportú i la necessitat d’un reconeixement popular als homes que lluitaren en els camps de batalla i a les seves dones que hagueren de treure endavant a la família, mentre els seus marits lluitaven per uns drets justs per fins llavonses les hi eren negats. És el moment oportú perquè els nostres avantpassats agermanats recobrin la veu.
(1) Sermonadora, podem deduir una activitat pública de les dones de la germania en els carrers que eren un espai públic exclusiu pels homes. Les dones parlaven des de les trones, cap de cantons i fins i tot enfilades a parets i arbres, dels ideals revolucionaris en contra del manteniment dels privilegis dels antiagermanats.
No tan sols feien sermons al carrer sinó a l’àmbit familiar i domèstic, i enrevoltades d’altres companyes es dedicaven a encoratjar en la revolta agermanada, explicant els motius i els objectius de l’alçament contra la situació tan desigual i injusta que patien.
(2) En Juan Puigrós era en contra de l’opinió de la seva dona, formava part dels mascarats, i ho classificaven com bo i fidel.
(3) No sabem quantes de filles eren del matrimoni entre Antoni Bosch i la seva dona (en aquest cas en comptam com a dues).
