El cercavila i el Pregó de Catalina Ana Jaume donaren el sus a les Festes de s’Illot 2022

El dijous dia 11 d’agost, a les 20.00h amb el Cercavila de la Banda de Tambors i Cornetes de La Salle, es donava el sus a les Festes de s’Illot 2022. Seguidament a la ronda del Matí, el Pregó convidant a Festa va anar a càrrec de Catalina Ana Jaume Estelrich. A l’acte, a més d’un nombrós públic, hi va assistir el batle Miquel Oliver, regidors de l’equip de govern i oposició. El regidor de Festes Artur Aguiló va ser l’encarregat de donar la benvinguda a les Festes i de presentar a la pregonera d’enguany. A continuació del Pregó hi va haver l’actuació del grup Femení Plural, que després de nou anys tornaven a actuar a les festes de s’Illot.

Benvinguda del regidor delegat de Festes Artur Aguiló

«Bon vespre, pregonera, familiars, veïnats i veïnades, siau tots benvinguts a l’acte que dóna el sus a les festes, unes festes que hem preparat amb molta il·lusió i estima, deu dies amb molts d’actes, on tots i totes hi teniu cabuda, i que després de dos anys de festes adaptades som més que mereixedors de sortir, gaudir i compartir i no hem de deixar d’anar a cap acte.

Vull fer un agraïment públic a totes les persones que col·laboren amb les festes, sense elles no seria possible, i també a les àrees de l’ajuntament com Policia Local, Serveis Generals, Medi Ambient, i totes les que també han programat algun acte.
Esper i desig que vos agradin tots els actes que hem preparat, que ens retrobem per tot, que convideu també a la gent de fora i que tot el món sàpiga que… COM A S’ILLOT ENLLOC».


Presentació Artur Aguiló

«La pregonera d’enguany em va demanar que fos jo qui la presentàs i vos he de reconèixer que apart de la responsabilitat que això suposa em fa moltes ganes.
Ella és na Catalina Ana Jaume Estelrich, més coneguda com na Cati d’es Mollet. Na Cati va néixer dia 23 d’agost de l’any 19…, no ens ha volgut facilitar aquesta informació. És filla d’en Nofre i n’Antònia i té un germà que li diuen Jaume.
Aquesta platja, aquests carrers, els pins i el carrer Escòrpora són testimonis dels desastres que feia, literalment em va dir que feia un desastre darrere s’altre.
Els seus pares varen obrir un negoci a s’Illot l’any 1967 i l’any 1969 obriren el famós bar Toni’s que avui en dia encara té activitat.
Des de l’any 2000 regenten el restaurant Mollet.
Na Cati és de les que estimen s’Illot, diu ben fort que és sillotera, i fa que amb el seu granet d’arena el nostre poble sigui millor, que s’Illot és el que és gràcies a persones com ella, però sobretot el que més li agrada de s’Illot és la seva gent. Avui Cati, aquí davant tu hi ha la gent, que esperam impacients per escoltar el teu pregó i ser testimonis de les teves vivències.
T’ha arribat el moment estimada!».

Pregó de Catalina Ana Jaume

Hola s’Illot!
Uiii quina gentada, no m’hi havia posat per tant jo, em pensava que seríem més poquets. M’haureu de perdonar, no estic en es meu redol i estic un poc nerviosa.
Benvinguts a tots i un saludo per es veïnats des balcons. Començam…
Bon vespre a tots i totes! En primer lloc, donar ses gràcies a ses autoritats, a tots aquí presents, als meus clients, que per sort són molts, i sobretot a n’Artur per donar-me s’oportunitat de fer aquest pregó de festes. També vull donar ses gràcies a nes meus pares, en Nofre i n’Antònia, per tot el que han fet i sa persona que han fet que sigui avui en dia.
Supòs que tothom em deu conèixer… o d’haver parlat amb jo o almanco de vista, s’Illot és tan petit i a la vegada tan gran… Molts de vosaltres em coneixeu com a sa filla d’en Nofre des Toni’s o en Nofre «Pussa», o de n’Antònia sa germana d’en Jaume des Toni’s, però ara ja he aconseguit ser na Cati des Mollet.
Sa meva família va començar s’aventura de posar un negoci, i a l’any 68 va ser quan vàrem obrir es Toni’s Bar. He viscut tota sa meva vida aquí, a s’Illot, com aquell que diu quasi vaig néixer a dins sa cuina des
Toni’s, un 23 d’agost de l’any… Ara no vos diré s’any que vaig néixer, només que no fa molt, puc dir en veu molt alta que s’Illot és el meu poble, es nostro poble, es poble de tothom, sempre rebem als nostros visitants amb els braços oberts.
Tenc molt bons records de sa meva infància, erem molt pocs els que quedaven a viure tot l’any a s’Illot, els nins i nines hi cabíem tots a dins un cotxo per dur-mos a escola a Manacor, ja que aquí encara no hi havia escola. Després vàrem començar a ser més, i ens varen posar a l’amo en Fai amb una furgoneta.
Tothom es coneixia bé, fins i tot es capellà ens coneixia, tenc record que un dia, jo era ben petita, tendria 6 o 7 anys, anàvem a missa els dissabtes, i jo veia que sa gent s’aixecava i es capellà els donava menjar, i jo… també hi vaig anar, sortint de l’església tira cap a nes Toni’s, i quan vaig arribar es capellà ja hi era, més emprenyat que un misto, diguent als meus pares que això no podia ser, que jo havia combregat abans d’hora… Supòs que em castigaren, no me’n record, però sé que més endavant vaig fer la primera comunió, i si, va ser es mateix capellà, Don Juan. Vaig combregar per segona vegada a l’església d’aquí de s’Illot un 27 de novembre del 82, quins records…
Anàvem ben tranquils per tot arreu, també me’n record de jugar al passeig allà on ara hi ha es pont des riuet, allà es Playa Moreia de Don Jaime de Juan tenia una furgoneta vella i noltros hi pujàvem i en fèiem de viatges imaginaris amb ella!
Després anàvem a jugar un minigolf a s’Olímpic, que era d’en Joan i na Francisca. En Joan era el meu padrino, t’envii una aferrada molt grossa allà on siguis, i sí, sé el que pensau, s’Olímpic abans era un restaurant amb minigolf i no es pub que és ara. Molts de negocis que hi havia ara ja no hi són, o són a una altra banda, i és una llàstima.
Just al carrer del Toni’s i el Club s’Illot teníem una joieria de n’Ana Mari que ara és el carrer Neptú, una perfumeria de n’Antònia Randeta, fins i tot una farmàcia, tot en aquell carreró tan petit. Molt bons records d’aquell s’Illot. També anàvem a fer hamburgueses a nes Poker, a ca n’Andreu Beia i na Emilia, n’Andreu tampoc és amb nosaltres ja. També teníem es forn de s’Illot d’en Joan Guiscafre, sa família Puigròs, que encara hi són, i l’amo en Pedro Puigròs, bon amic i veïnat, com en Miquel Mosca i na Maria, que tenien sa tenda de roba just aferrat a Ca’n Puigròs, ara és es bar de los chicos de Ca’n Mateu, i sense passar per alt es gelats d’en Chimet. Què n’hi havia de negocis que ara ja no hi són…
A ses festes de s’Illot feien concerts damunt s’arena, si, a sa platja, eren una passada, fins i tot va venir en Tomeu Penya i molts més que ara no record, fa tants anys… Els passacarrers eren molt divertits, no hi havia cap nin sense disfressa, aiiiii, quins records!
Després hi ha hagut coses no tan bones a s’Illot. A l’any 88 els meus pares, que vivien al carrer Escorpora, els va explotar la xemeneia i quasi no ho conten. A l’any següent, el 89, va venir la torrentada, que jo record que érem a dins es Toni’s i vàrem començar a veure venir s’aigua i vàrem fer com una cadena de gent per entrar ses cadires i taules de sa terrassa, perquè venia amb una força que fins i tot jo vaig travelar i vaig posar un peu a baix de s’acera, i es meu padrí Joan em va treure d’una estirada, un poc més i tampoc seria avui contant totes aquestes cosetes. Encara avui en dia hi ha cotxos, motos i moltes coses més a dins la mar.
Tornant enrere, molts se’n recordaran del meu padrí Joan, era s’homo que cada dia obria el Toni’s, el record com un homo súper fener i xistós, una aferrada allà dalt, padrí, i també donar un recordatori per en Pedro Guixaina, que va fer molts d’anys amb nosaltres a nes Toni’s.
Després hi havia al costat del Toni’s un lloguer de bicicletes i carritos, que el duia s’altre padrí, l’amo en Jaume, una altra aferrada allà dalt. Sa meva adolescència a s’Illot la vaig passar molt bé, però d’aquesta època no vos contaré molt… Vaig ser un poc bala perduda.
A l’any 2000 va ser quan vàrem agafar Es Mollet, abans Ca’n Bernat, i ha estat i és s’etapa que més estim de sa meva vida, de sa que més orgullosa estic. Han passat coses molt bones a n’aquest reconet, he conegut gent que ja són com a família. Molts, per no dir tots, són amics de la casa, i recordar també a tots els que se n’han anat i ens han fet passar tan bons moments.
El 9 d’octubre de l’any 2018 va tornar venir una altra torrentada, aquesta vegada se’n va dur a 13 persones per desgràcia, Sant Llorenç va quedar destrossada. A nes Mollet varen fer un esdeveniment a on hi va haver menjar i música durant tot el dia, i la recaptació anava pel nostre poble de veïnat, Sant Llorenç. Varen recaptar quasi 10.000 euros, això em va fer sentir molt orgullosa d’haver donat el nostro granet d’arena.
Hem atravessat un parell d’anys molt dolents, els 20 i 21 m’agradaria que no haguessin passat mai, supòs com molts de vosaltres, el Covid ens ha deixat marca. El primer any varen tancar tots els hotels es mes d’agost, cosa mai vista, increïble, Mallorca sense cap turista, vàrem quedar els locals, els silloters, però així i tot els que quedaren a s’Illot feien renou. He de donar ses gràcies a tothom, als meus clients sobretot, per recolzar-nos tant aquests dos anys tan dolents. Moltes gràcies, això quedarà sempre a dins es meu coret.
No em voldria oblidar de donar unes paraules al meu fill Sergi, és un nin de 13 anys, amb es coret més gran que he vist mai, possiblement sigui el pròxim Sergi de Es Mollet, ja que fins ara és es fill de na Cati de Es Mollet.
TELÈFON!!!!
Hola, bon vespre, sí, és Es Mollet de s’Illot, em sap greu però per avui vespre està tot reservat, fins una altra, moltes gràcies per cridar. Perdonau, però sa feina va per davant. Me n’he d’anar, me reclamen al Mollet.
Adéu i molt bones festes a tothom!
VISCA S’ILLOT!