«De l’onada migratòria a l’inici de l’actual mil·lenni, a la necessitat d’una mesquita més gran», per Antoni Sureda

Han passat ja més de 20 anys des que es publicà el primer Rebumbori, concebut com unes breus reflexions o pedres llançades dintre del bassiot de la identitat manacorina. Des del primer escrit, mai he intentat aprofitar la secció per aprofundir en el temes als què feia referència. L’únic objectiu sempre fou només el de cridar l’atenció dels lectors i lectores de Manacor Comarcal, sobre alguns temes determinats.
Fou precisament pel motiu anteriorment esmentat, que en el curt espai d’una sola pàgina del nostre setmanari, en el Rebumbori sempre hi han entrat tres comentaris diferents.
Ja en el primer escrit de principi de segle i de mil·lenni, feia referència a l’inici de l’arribada massiva de nouvinguts i així ho deixava clar el seu titular: “L’onada migratòria”. En el comentari de referència distingia els efectes produïts per les onades migratòries segons la seva intensitat, tal com les coneixem al llarg de la història.
Concretament a les nostres illes, als anys 60 del passat segle, visquérem una onada de no molt alta intensitat, de ciutadans procedents d’altres indrets de l’estat espanyol, que arribaren a la recerca de feina, amb unes dificultats no massa males de superar, com l’esmentat tema de la llengua. Cal també tenir present que tant uns com els altres, érem ciutadans del mateix Estat i regits per les mateixes lleis.
L’actual onada migratòria té unes connotacions molt diferents. Ens arriben persones procedents de quasi tots el països del món, però entre elles i en un gran número, del nord d’Àfrica i subsaharians.
En aquests darrers casos les diferències no només són de llengua, sinó també de cultura i costums, així com també de religió… Que volen construir una mesquita? És clar que més prest o més tard voldran construir una mesquita! Alguns dels qui fan tantejos per aconseguir-la ja tenen barba. Són musulmans mallorquins de Manacor y tenen el carnet d’identitat com el que tenim tu i jo.
Si heu de demanar comptes a algú, feis-ho als qui els convidaren a venir, primer per treballar i després a promoure la reagrupació familiar. Així fou que amb l’arribada de mà d’obra barata, es varen poder seguir mantenint per als espanyols els sous més baixos de tot Europa. Qüestió a part és la ubicació de la possible nova mesquita. Teòricament tocaria dependre del Planejament Urbanístic. Una circumstància aquesta darrera, per la què convindria que mos aplegués a tots confessats.

Serà veritat o només un sondeig que els del PSOE i els de MÉS-Esquerra ja no es miren com els fesols?

Fa uns dies un mitjà de comunicació va publicar unes “novetats” en base a un possible contacte entre el batle Miquel Oliver y la portaveu socialista a l’Ajuntament de Manacor, Núria Hinojosa.
La veritat és que aquest suposat contacte no me quadra amb les preguntes presentades a la Sessió Plenària de l’Ajuntament, d’aquest passat dilluns 11 de març, per part del Partit Popular, PSOE i Vox. El trio en qüestió no canta gaire fi i crec que s’ho haurien de fer mirar. Defensaria davant qui fos el dret que assisteixen a cada un dels esmentats grups, però en conjunt me fan agrura.
Per la seva banda, Núria Hinojosa ha desmentit aquest contacte o apropament entre Més-Esquerra i el PSOE… Per la meva banda, tot plegat crec que podria tractar-se d’un globus sonda per veure com s’ho prendria la gent en el cas de que fos veritat. Hi ha massa “egos” i espavilats, a la política manacorina.

Tant el Govern Balear com la FELIP i, darrerament també, el batle Miquel Oliver, cerquen sòl vacant per fer-hi habitatges

Reconec que m’agrada, això de sol vacant. En el temps en què vaig tenir responsabilitats en el Departament d’Urbanisme, sòl vacant no sonava entre les diferents classificacions del sol, però no vull ara marejar-vos entre sòl així i sòl així-deçà.
Personalment entenc que la demanda de sòl públic per a construir-hi habitatges per part del Govern Balear i altres organismes, ha esdevingut una necessitat tant a les distintes poblacions de les illes, com molt especialment a totes les zones turístiques.
De totes maneres, la seva demanda m’obliga a posar-me a la defensiva, per por de la por, o referència a l’ús final a què seran destinats els suposats habitatges que es puguin construir.
Els nostres “especulators balearicus”, ja siguin sols o en companyia dels més espavilats membres de distints organismes de l’administració pública, en saben massa de pervertir sistemes i bones intencions. Cal recordar que si les noves iniciatives de planejament no buidessin de terrat de població els polígons ja consolidats de les distintes poblacions, possiblement no en faltarien tants, d’habitatges… Això sí, tampoc hi hauria tants de pisos de lloguer turístic.