Andreu Matamalas
De vegades anam a un acte cultural o sociocultural amb l’endarrer de veure i escoltar què passarà, qui parlarà, què dirà, quin llibre ens presentaran o quina conferència ens oferiran. Tot plegat és curiositat humana, humanística, per experimentar els efectes que la cultura i la intel·ligència provoquen en nosaltres. Algunes vegades, però, al marge de la qualitat tècnica del que podem presenciar i/o gaudir, ens trobam davant intervencions que tenen una càrrega especial d’emotivitat.
A la presentació del llibre Caires de l’estimera, n’Andreu Matamalas, natural de Manacor i ciutadà de Sant Llorenç, ens enfloca diatribes com aquesta:
Plou, la terra somriu i fa l’ullet / als núvols de tempesta que llampeguen. / La lluita és ferotge i cruel,/ la llum ataca l’aire que ja plora. / Plou i el meu cor tremola regirat / pel que va ser un dia bord d’octubre.
Vull matar el record i fer reviure/ la vella esperança adormida./ Avui que plou, t’estim tant com estima/ la cigala la llum de juliol.
No és necessari ser un gran expert per interpretar que aquest esquerp poema fa referència al desastre de les inundacions -amb morts i danys materials- que varen patir els habitants de Sant Llorenç fa uns anys. Això és la poesia, la capacitat d’aprofundir, a través del llenguatge, en les emocions humanes tot denunciant qualsevol misteri de dolor, tot evocant els sentiments profunds que tenim els humans i que de vegades feim com si no els sentíssim.
El llibre es diu Caires de l’estimera i està editat per Purpurina. I no és un recull només de dolor i de desastres, ans, sobretot és un enfilall de versos que pregonen l’amor. A les persones, a gent concreta, però també a altres factors, fets, pensament, objectes o paisatges que condicionen la vida del glosador poeta, la seva vida i la nostra.
Antoni Truyols
Un altre tipus d’emocions se’n deriven de l’obra que ha dirigit , ideat i preparat en Toni Truyols, metge i activista cultural polifacètic. Ha escrit i dirigit teatre, també ha estat actor, ha fet cinema, ha publicat algun llibre, té bona mà amb la fotografia… i més coses.
La seva darrera tasca de teatre ha consistit a muntar i dirigir l’obra Podria caure bojament al llit amb tu, basada en texts de Woody Allen i Quim Monzó. Una obra divertida, carregada d’enginy i d’ironia, que no ens sorprèn si consideram qui són dos escriptors bàsics que bateguen les seves obsessions sota les estrafolàries maquinacions dels personatges.
Truyols dirigeix la companyia Batall Teatre, formada per un un esplet d’afeccionats, quasi tots del Port, que, de la comèdia clàssica popular que feien fa uns anys, han evolucionat de cap a una ironia molt més actual. Na Xisca Bonet, en Sebastià, en Gaspar, na Rosita, na Magda, na Maria José…, són persones que passen gust fent teatre i això es transmet a l’espectador que rep emocions d’un equip unit i alegre que encomana les ganes de riure. També ha ajudat a l’èxit d’una obra senzilla el fet que l’hagin poguda representar moltes de vegades i això propiciï una seguretat que resulta atractiva al públic.
És un grup amateur, molt; sense pressupost ni ajuts, ni perspectives d’obtenir la fama. La clau és el simple fet de passar gust, d’actuar el millor possible perquè els espectadors passin una horeta divertida. També és transmetre emocions. Diumenge passat foren molt ovacionats en la seva actuació a Vilafranca.
