L’Obra Cultural Balear de Manacor va convidar Na Laura Miró Bonnín, una entesa en història, a fer una conferència dimecres de la setmana passada, a ca Na Vallespina, sobre «L’antisemitisme contemporani a Mallorca i les seves repercussions en la comunitat xueta». Aviat n’hi va haver, tant de dins l’Obra com de defora, que se posaren molt mal a pler. Pegaren el crit al cel. Arribaren a punyir la central general de Palma de l’Obra perquè aturàs la xerrada. Qualque soci fins i tot va fer amenaces de donar-se’n de baixa. La direcció de Palma no va donar ordres de censurar la conferència, però sí que va demanar a la delegació de Manacor que pensàs si convenia fer-la o no, davant l’escandalera que tants n’hi havia que feien.
El temps que la Junta de Manacor sospesava quina sortida hi donava, a tot aquest andarivell, la conferencianta, ja fos per massa prima de pell, o bé per ofesa i amb motiu, va passar l’arada davant el bou enviant un missatge al President de l’OCB, En Toni Llabrés: «Bon dia! No sabia que estava vetada de l’Obra, però gràcies. Seguirem a altres llocs». Amb aquest missatge, l’Obra de Manacor va entendre que ella donava per cancel·lada la conferència abans que aquesta Delegació manacorina la cancel·làs.
Tant de rebumbori va resultar que no era per mor de la conferència tornada arrere. No. Era perquè, davant el merder de Gaza entre el govern d’Israel i el grup terrorista Hamàs, la confererencianta qualque pic s’hi és encalentida a favor d’una part. I en totes les guerres, ja ho sabem, hi ha desastres a cada banda. I és impossible anar amb una part sense que paresqui que ja ens van bé les atrocitats que comet l’altra part.
Així és que l’intent (i el consentiment) de censura segur que no anava mal intencionat. Però el resultat és tot un desastre. Llevar d’enmig el missatger a fi d’aturar el missatge… abans d’escoltar-lo, és tot quant se pugui dir. Això mateix volien en Franco i n’Stalin! No pareix possible que això se pugui esdevenir a Manacor en ple segle XXI! Ja no fa gaire que hi va haver el mateix intent de censura contra la persona de Na Teresa Forcades per part d’uns metges que no els agradaven les teories antivaccines de la convidada (massa bé), que no tenien res a veure amb la xerrada sobre el feminisme i l’Església, que la convidàrem a fer. Per sort, llavors no férem entre tots la farina blana i la llibertat de pensament va guanyar damunt el pensament únic obligatori. Sabérem destriar segons què que hagi dit la persona, de la persona sencera. I li respectàrem el seu dret a parlar tant d’allò com d’altres coses. I hi va venir una gentada a escoltar-la. Tant si lo que hagi dit Na Laura Miró sobre la guerra de Gaza té empena com si no en té i fa empegueir, tothom tenia les portes ben obertes, de bat en bat, a venir a fer-li mamballetes o a fer-li el contrari amb tota la llibertat del món.
Ho podem mirar de compondre tant com vulguem. Però els manacorins no n’hem sabut. Hem ficat la pota dins un clot de fang fins a tall de dallons. Podem fer via a entonar entre tots un bon ‘mea culpa’ col·lectiu! Manacor està de dol amb aquest acte de censura que ens és passat per malla. Tan greu com l’antixuetisme, és la censura del missatger… abans d’escoltar el missatge, que han aconseguida uns i consentida els altres a Manacor. Uns per acció i uns per omissió, hem badat. Tothom ha renunciat al debat i a la lliure confrontació d’idees massa aviat. La conferencianta inclosa, si filam prim.
Si jo comandava l’Obra manacorina, ara mateix mouria un debat civilitzat, obert, entre qualque sionista i qualque antisionista. Amb les portes obertes a tothom, com sempre, a venir a dir-hi la seva. Mouria el debat maldament just sigui per rentar l’imatge no ja de l’Obra, sinó sobretot del poble de Manacor. I podem fer via també a moure’n un altre, de debat, sobre qui és que té dret a dir coses, i qui és que no té dret a parlar de res, ni tan sols de coses que se n’entén. On posam els límits? On són les fites?
