Al Manacor Comarcal
hi solem escriure en prosa.
Ara que ha passat Nadal
ho provàrem de fer en glosa.
El motiu és Sant Antoni
i servar la tradició.
Si rim versos amb color
res no em podrà fer el Dimoni.
Són dies de molta feina
per la gent del Patronat.
Han esmolat prou bé l’eina
i tothom n’està alabat.
Molta gent més s’hi implica:
Dimònies, Amics, els bars…
El poble sencer umpl la pica
i tots som guies i fars.
Que una obligació ressoni
als locals i als foguerons:
aquest dia les cançons
posau-les de Sant Antoni!
Quan és l’alba que ens confon
i és la nit que fa la fi,
tampoc renyam massa, o sí,
al bar que té reggaeton?
És el dia assenyalat
d’excessos manacorins.
Els vegans i els sarraïns
mengen porquim d’amagat.
Un extern demanarà
venir a festa a Manacor.
Enviau-lo sense por
cap a sa Pobla o Artà!
L’altre dia aprofità
el batle per fer un anunci:
«Jo no present la renúncia
però no em torn presentar.»
Penja botes en Nadal
i n’Oliver partirà.
De la tensió que ara hi ha
res ja no serà igual.
Qui els podrà substituir?
Perquè tan grans com ells dos,
sols podrà el poble confós,
triar Ariza o Pocoví.
Dins el PP a na Sansó,
li tocarà retirada?
Na Prohens diu confiada:
faré el que em digui en Pastor.
Amb tantes de retirades
el glosat farà igual.
Basta de ganivetades
que la festa és genial.
Malgrat ser un gran artista,
jo en tornar a publicar,
advertesc a la revista
que en prosa haurà d’anar.
Massa feina em du glosar
i no hem vengut a patir.
David Veny, vols repetir?
En Xurí pots contractar.
Deim adeu amb aquest qüern
cridant «visca sant Antoni!»
Per si em tocàs anar a l’infern,
també dic: «visca el Dimoni!»
