A la generació silenciosa, o sigui, els nascuts abans de 1946, en lloc d’exigir-los que s’adaptin a res, els hem d’adorar i aprendre tot el possible d’ells. Certament! Però a la resta no ens queda més remei que posar-nos al dia, actualitzar-nos, si és que ens volem entendre amb els més joves, els de la generació Z i els de l’Alpha, o sigui, el futur de la Manacor i de la humanitat. Els temps canvien, i negar els canvis és convertir-se en fòssils.
He de dir que per fer aquest article he comptat amb la inestimable col·laboració d’una membre de la generació Z que s’ha prestat, a tall de traductora, a ajudar aquest pobre ignorant. És important que tots els lectors entengueu la importància de saber (damunt damunt) què és el que diuen els joves quan parlen entre ells o amb vosaltres, si és que no voleu quedar en fora de joc immediatament i convertir-vos en blanc de burles i rialletes.
Si sentiu un jove que diu que tal cosa és “random”, fermau-vos bé les sabates, no és gens fàcil d’explicar. Això vol dir que el que està passant està fora de lloc, fora del seu àmbit habitual i, fins i tot, un poc còmic. Amb alguns exemples s’entendrà millor. Imaginau que veis a un carrer un arbre de Nadal amb tota la decoració el mes d’agost, això és “random”. O per exemple imaginau que a un Ple es presentàs un regidor vestit de dinosaure, això sí que seria molt “random”.
Quan la vostra filla vos digui que el que està fent qualcú li fa “cringe” o “lache”, això vol dir que fa vergonya, o sigui, que sent que una altra persona hauria d’estar empegueïda. És molt més fàcil d’entendre que l’anterior, perquè tenim l’exemple de l’equip de govern de l’Ajuntament de Manacor i els diferents bassiots en els quals fica els peus constantment.
Potser un dia sentireu a qualcú dir la parauleta “FOMO”, que és un acrònim anglès de l’expressió “Fear of missing out”. Aquesta és una sensació molt pròpia de les persones que necessiten saber sempre tot el que passa. És la por que hagi passat alguna cosa que ens hàgim perdut, i que després la gent en xerri sense nosaltres entendre de què xerren. En poques paraules, sentir-nos exclosos en un grup que ens importa.
No quedeu aturats en sentir que s’ha “buggeat” qualsevol cosa. Simplement significa que un aparell no funciona correctament, com per exemple un ordinador que s’ha penjat, el telèfon mòbil que va lent, la torradora de pa que s’ha espenyat i no encalenteix… o fins i tot es pot dir d’una persona que fa un descuit o que s’equivoca diverses vegades seguides xerrant.
Creureu que sabeu el que vol dir l’expressió “aesthetic”, però no vol dir exactament que allò sigui preciós visualment, que sigui estètic, sinó que es correspon amb el que la generació X deia “guai” o alguns pijos en deien “chachi piruli”. O sigui, planament, que allò a què es refereixen està molt bé, els agrada molt.
Continuant amb algunes expressions que crec que vos poden resultar útils, heu de conèixer “chill” o “de chill”. Si una persona és de caràcter tranquil, lent, pacífic, aquesta persona és “chill”; però qualsevol en un moment concret pot estar relaxat, distès, tranquil, i llavors es diu que en aquest moment està “de chill”. No confondre amb tenir son o anar fumat, que això són coses diferents.
Els més jovenets, els de la generació Alpha sobretot, han incorporat l’expressió “six seven!”. Aquesta és generalment odiada per la generació anterior, la Z, ja que no té cap sentit, però ja s’utilitzava una altra expressió que significa més o manco el mateix. Imaginau que hi ha un grup d’amics que un moment concret es queden tots callats, i un per fer la gràcia o rompre el silenci amolla “idò sí!”, idò els joves d’avui diuen “six seven!”. Però també es diu com si fos un acudit sense venir al cas, a vegades se sent cridar-ho a qualcú dins una classe d’amagat. És important afegir que habitualment l’expressió va acompanyada d’un balanceig de mans.
I direu, i avui per què aquest ens ha volgut contar tot això? Idò perquè començam un any nou i està bé encetar-lo fent-nos almanco dos propòsits: entendre’ns i aprendre. Entendre’ns, dialogar, tenir capacitat de debatre, fer l’esforç per entendre els motius dels altres, tolerar les opinions diferents de les nostres, sense això no podem conviure en la mateixa ciutat i perseguir el bé comú. I aprendre al llarg de tota la vida és l’únic que ens permet continuar essent crítics, tenir una opinió formada i disposar de la màxima quantitat d’elements per aplicar el seny, el raciocini. Desig per a tots voltros que els Reis vos hagin duit capacitat de diàleg i voluntat d’aprendre.
