ComarcaNoticias

Artà, Sant Llorenç i Algaida acullen els primers actes de col·locació de les pedres de la memòria

Des d’aquest dimecres, 24 de febrer, el Projecte Stolpersteine creix a les Illes Balears. La Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica ha instal·lat a Artà les primeres pedres de la memòria d’un conjunt de 97 que també arribaran aquesta setmana a Sant Llorenç, Algaida, Manacor i Palma

La vicepresidència del Govern, a través de la Secretaria Autonòmica de Sectors Productius i Memòria Democràtica, ha iniciat aquest dimecres 24 de febrer a Artà la instal·lació de les pedres de la memòria dins el Projecte Stolpersteine, dirigit per l’artista alemany Gunter Demnig.

Des d’avui, els carrers d’Artà recorden a Llorenç Muntaner Riera —de malnom, Pintat—; Joan Escanellas Moll —Tet i Rei—; Bartomeu Ginard Genovard —Butler— i Vicenç Miquel Piris —Pirris—, tots ells víctimes de la repressió franquista. L’acte de col·locació d’aquestes pedres de la memòria platejades —Remembrance Stones— ha comptat amb la presència de familiars, autoritats: el secretari autonòmic, Jesús Jurado; el batle d’Artà, Manolo Galán; el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera; l’investigador Jaume Morey i també de Maria Antònia Oliver, presidenta de l’Associació Memòria de Mallorca.

Aquestes pedres platejades són un homenatge a les víctimes del franquisme. Les llambordes contenen una placa d’acer inoxidable amb la informació de la víctima —nom, lloc de naixement, quan va ser detinguda, on va ser empresonada, i data i lloc on va ser assassinada— i s’instal·len a diferents indrets, que corresponen a l’adreça on varen viure-hi o el lloc on varen treballar-hi.
Vint d’aquestes pedres recordaran, per primera vegada, el nom de dones que varen ser víctimes del franquisme a les Illes Balears. Com és el cas de Magdalena Bassa, de Son Carrió, la placa de la qual serà instal·lada aquest dijous, 25 de febrer. L’acte comptarà amb la presència de familiars, autoritats locals i també d’Antònia Matamalas Prohens, fundadora de Dones de Llevant. A Son Carrió també es col·locarà una pedra d’acer en homenatge a Jaume Carrió Bauzà, qui va ser batle pedani. El mateix dia, al nucli de Sant Llorenç, s’instal·laran a la plaça de l’Ajuntament les llambordes de Guillem Pascual Llodrà, Miquel Riera Parera i Llorenç Llull Duran.
La primera pedra Stolpersteine daurada d’aquest projecte, dedicada a les víctimes que varen ser recloses en camps de concentració nazis, s’instal·larà a Algaida divendres en record de Joan Llompart Garau, detingut el 28 de maig de 1944 i deportat a un dels majors camps de concentració d’Alemanya: Buchenwald, on va acabar essent alliberat.


Dissabte serà el torn de Manacor, on s’instal·laran les pedres de la memòria platejades en homenatge a les dones víctimes del franquisme: Margalida Jaume Vanrell, Francesca Llull Font, Francesca Salas Llull i Gabriela Grimalt Sitjar. A totes elles se sumarà la pedra daurada dedicada a la memòria de Joan Amer Vadell, deportat a Dachau i assassinat el febrer del 1945.

Diumenge, 28 de febrer, les pedres de la memòria retran homenatge a les conegudes com a roges del Molinar —Catalina Flaquer Pascual, Maria Pascual Flaquer, Antònia Pascual Flaquer i Aurora Picornell Femenias—, així com a les també víctimes del franquisme Belarmina González Rodríguez, Pilar Sánchez Llabrés, Juana Baño Morales i a la parella alemanya Irene i Ernst Heinemann.

Homenatge a 97 víctimes del nazisme i del franquisme

El projecte Pedres de la Memòria, impulsat per la Direcció General de Memòria, ret homenatge a les víctimes del nazisme i del franquisme a les Illes Balears amb la instal·lació de 97 pedres de la memòria vinculades al Projecte Stolpersteine.
I ho fa a través de la col·locació de dos tipus de llambordes. D’una banda, les pedres Stolpersteine daurades que volen recuperar el nom de les víctimes que varen ser recloses en camps de concentració nazi —majoritàriament, els de Mauthausen-Gusen i Buchenwald—, moltes de les quals hi varen perdre la vida, mentre que altres varen ser alliberades. Amb aquest objectiu s’instal·laran 54 pedres Stolpersteine daurades arreu de les Illes Balears —20 a Menorca, 16 a Eivissa, 13 a Mallorca i 5 a Formentera—. Es tracta de llambordes fetes a mà amb una placa de llautó, que conté informació sobre cada una d’aquestes víctimes de camps de concentració nazi —nom, data de naixement, lloc i data de detenció, a quin camp de concentració va ser deportat i data de mort o si fou alliberat— que s’ubicaran a les adreces on hi varen viure.
D’altra banda, també s’instal·len pedres de la memòria platejades —Remembrance Stones— que recorden el nom de víctimes del franquisme. Concretament, es retrà homenatge a 43 víctimes del franquisme en el conjunt de les Illes Balears —22 a Mallorca, 8 a Menorca i 8 a Eivissa—, 4 a Barcelona i una a Madrid. En aquest cas es tracta de llambordes amb una placa d’acer inoxidable, que conté informació de la víctima —nom, lloc de naixement, quan va ser detinguda, on va ser empresonada, i data i lloc on fou assassinada— i que s’ubicaran a diferents indrets, que corresponen a l’adreça on varen viure o el lloc on varen treballar-hi. Vint d’aquestes pedres recordaran, per primera vegada, el nom de dones que varen ser víctimes del franquisme a les Illes Balears.
Aquest projecte ha estat elaborat per un equip de feina integrat per membres de les dues comissions tècniques de què disposa el Govern: la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses i la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixements Democràtics de les Illes Balears.
La llista de 54 víctimes del nazisme inclou no només el nom de persones que varen ser assassinades en camps de concentració nazi, sinó també aquelles de les quals es té constància que varen ser alliberades. L’elaboració i coordinació d’aquesta feina ha estat a càrrec de la historiadora Elena Rodríguez, especialista en la matèria, qui també va assessorar el Govern a l’hora de completar la llista de persones de les Illes Balears assassinades en camps de concentració nazi, que es va lliurar al Ministeri de Justícia ara fa un any.
L’elaboració i coordinació de la llista de víctimes del franquisme l’ha duta a terme el professor d’Història Contemporània de la UIB, David Ginard. S’ha prioritzat l’existència de familiars vius d’aquestes víctimes i s’ha apostat per fer visible i dignificar el nom de les 20 dones de les quals es té constància que varen morir a causa del franquisme, la gran majoria assassinades. Així es dona compliment al que estableix el capítol IV de la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, que recull la necessitat de «reconèixer la memòria democràtica de les dones i condemnar la violència i la repressió exercida contra elles relacionada amb la Guerra Civil i la dictadura franquista pel fet de ser dones».

El Projecte Stolpersteine

L’any 1992, la ciutat de Colònia inaugura una placa en homenatge a les prop de mil persones de les ètnies gitanes roma i sinti, que varen ser detingudes i deportades pels nazis. L’artista alemany Gunter Demnig desenvolupa el projecte, que l’impactarà profundament i el durà a aprofundir en la necessitat de recuperar els noms de les víctimes, retornar-les al lloc d’on mai havien hagut de desaparèixer: els seus últims domicilis coneguts, el seu lloc de treball o de desaparició. Amb aquest objectiu, Demnig començarà a construir en el seu taller peces d’homenatge i recordatori en format de llamborda, amb una placa i text identificatiu per així integrar les víctimes del nazisme dins el paisatge i la història dels seus pobles. Així neix el Projecte Stolpersteine —paraula alemanya que significa una pedra en el camí que pot fer ensopegar—, un projecte que treu de l’anonimat milers d’històries. Actualment, hi ha més de 6.000 llambordes a més de 1.800 ciutats d’arreu d’Europa amb la inscripció dels noms de les víctimes del nazisme.
Unes pedres daurades per al record que arriben l’any 2018 a Mallorca, de la mà del Col·legi Monti-sion i l’Ajuntament de Palma (14 llambordes) i a Ciutadella de Menorca, de la mà de la Confederació General del Treball, CGT (3 llambordes).

Si bé és cert que el Projecte Stolpersteine comença com a homenatge a un grup de víctimes definit, al llarg del temps s’obrirà a altres col·lectius: les víctimes del feixisme de Mussolini, les de l’holocaust jueu, homosexuals a camps d’extermini… i també s’incorporen l’any 2018 les víctimes del franquisme, fent realitat una llarga reivindicació des de l’Associació Memòria de Mallorca. Aquestes llambordes són de color platejat i arribaren per primera vegada al conjunt de l’Estat l’any 2018, quan el Consell de Mallorca decidí retre homenatge als batles republicans assassinats a l’illa i al president republicà de la diputació provincial de les Illes Balears el 1936, que també fou assassinat, amb la col·locació de 19 pedres que reben el nom de Remembrance Stones.
Actualment hi ha 36 pedres de la memòria al conjunt de les Illes Balears. I, en finalitzar aquest projecte seran 133 les llambordes, daurades i platejades, que recordaran les víctimes del nazisme i del franquisme a les Illes.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba