Qui havia de dir que al segle XXI el poble de Manacor tendria una ermita pública, de propietat pública. Bé, sense comptar les cases de Son Talent, que també són com una ermita pública on fan adesiara peregrinacions festives particulars. El temps de la religiositat popular massiva ha passat, encara que diuen que no hi ha temps que no torn. A part de la propietat de la finca, és de suposar que l’edifici religiós que alberga no es pot deslligar d’aquesta, i per tant passarà a ser també un edifici municipal. És qüestió de temps que s’arribi a la conclusió que en un edifici municipal no s’hi poden celebrar actes religiosos, o bé que se n’hi poden celebrar de totes les religions, no només d’una concreta, ja m’entenen.
Les coses s’han de veure en positiu, i ara l’Ajuntament podrà posar en condicions un edifici que s’esbuca a poc a poc i una finca feta un desastre. Deixarem de veure damunt la premsa les imatges aèries d’unes teulades que cauen a trossos. Costarà una doblerada, però es podran posar bigues, cel ras nou i teules que substitueixin els centenars que n’hi ha d’espenyades. Això sí, no podrà ser aquesta legislatura amb el que tarda l’Ajuntament a donar els permisos d’obra als ciutadans, perquè seria lleig que s’ho donàs a ell mateix en menys temps.
No m’entenguin malament, això no és una crítica a la propietat actual, l’orde dels dominics. Crec que han fet tot el que han pogut amb els seus recursos. No es pot oblidar que va ser la gent de Manacor, voluntaris, qui va fer la feina de restaurar l’ermita la dècada de 1960, entre ells mon pare. I que més endavant el pare Miró i el Casal de la Pau la cuidaren amb estimació. I que des de fa anys l’Associació Cultural Sant Domingo també hi fa tot el que pot. Aquestes entitats i sobretot centenars de persones anònimes són les que han permès que arribi als nostres dies, i els hem d’estar molt agraïts.
Parèntesi. Molta gent confon la toponímia, l’oratori que hi ha al capcurucull de la muntanya és l’ermita de la Mare de Déu del Roser, però la muntanya en si mateixa és el puig de Santa Llúcia. I no tot el puig de Santa Llúcia serà municipal, només la finca del capcurucull que té uns 92.000 metres quadrats. Ho dic perquè ara que se’n xerrarà bastant els pròxims anys, almanco que se’n xerri amb propietat.
Tornant al cas. A la fi s’arreglarà el camí per pujar a l’ermita, que necessita una bona asfaltada des de fa molts d’anys, i l’excusa era que la titularitat era privada. I això que l’Ajuntament l’havia utilitzat per fer-hi davallades de carretons o “autos locos” com es fa a altres pobles com Andratx, Bunyola, Lloseta, Sant Joan, Santa Eugènia… Potser ara s’hi podran tornar a fer.
Després hi ha el tema d’alguns abocaments il·legals d’enderrocs d’obra, que la propietat no havia pogut evitar i em sembla que tampoc estaven denunciats. Ara que serà municipal és de suposar que l’Ajuntament netejarà el que hi ha i també vigilarà, identificarà i sancionarà si qualcú ho vol tornar a fer. La veritat és que just de retirar llaunes, “litrones” de cervesa, plàstics i altres residus, l’alumnat de l’assignatura de cooperació i serveis de l’IES Manacor els darrers anys hi ha fet una bona feina. Sort que ja no hi ha les xeringues que s’hi trobaven fa uns anys.
Ara que la finca serà municipal, potser algun cotxe de la Policia Local hi farà un parell de passades cada dia, aprofitant en anar al cementeri, per augmentar la seguretat del lloc. I també potser s’hi instal·laran alguns petits contenidors de reciclatge i l’empresa de neteja hi anirà a buidar-los i fer-los nets de tant en tant.
I em fa l’efecte que un dia o un altre, algun polític tendrà la mala idea d’instal·lar dins l’ermita llums de discoteca i fer-hi festes, qui sap, serà una gran nau municipal i segurament s’hi trobaran usos creatius. No passa res, si ja hem vist festes infantils dins els Dolors i el Convent, a ningú li cauran els anells si a s’Ermita s’hi fa reggaeton. Si a l’Església no li importa, per què hauria d’importar a la gent del carrer?
La gran esplanada que hi ha a la dreta del camí just després de les barreres es podrà utilitzar per fer-hi campaments infantils i juvenils amb tendes de campanya, talment com es fa a la Victòria, es podrà cedir a l’Esplai de Crist Rei o crear una agrupació d’escoltes, i també fer-s’hi els campaments municipals d’estiu.
A la fi es retiraran les restes dels pins caiguts a la ventada de 2001, que acabà de deixar la muntanya pelada després de l’incendi que patí la finca al darrer quart del segle XX. I potser fins i tot es farà un tractament efectiu contra la processionària del pi, que afecta els que queden i fa que els esforços dels veïnats per fer-li un poc de mal siguin infructuosos. Fins i tot seria possible que dins la finca s’hi fessin alguns itineraris per recórrer-la a peu, o fer-s’hi competicions de bicicleta de muntanya.
Però em sembla que tot això no passa d’una espècie de carta als Reis d’Orient, que realment no s’hi farà res i acabarà essent un problema més per a l’administració municipal. El manteniment d’una finca així pot ser molt costós, si es vol dur bé, i d’entrada s’hi hauria de posar personal fix que se’n preocupàs a temps complet. No crec que aquesta sigui la idea de l’equip de govern. Certament, és una oportunitat, però al mateix temps és una hipoteca que exigirà recursos, o seguirà en el mal estat actual.
