Al llarg de tot dissabte dia 19 d’octubre es varen celebrar a la Institució Pública Mossèn Alcover, les I Jornades d’Estudis del Col·lectiu Recerca, sota l’epígraf de Botxins i repressors; unes jornades ambicioses que satisferen les expectatives més optimistes i assoliren un èxit notable. La qualitat i selecció de les comunicacions i el nivell dels ponents va ser del gust del nombrós públic assistent que va seguir amb interès tota la jornada.
L’acte va començar amb unes paraules de salutació per part del batle de Manacor, Miquel Oliver Gomila, i les del president del col·lectiu, Bartomeu Garí, que justificà les jornades. El plat fort del dia vendria tot seguit, amb una conferència magistral del catedràtic de la Universitat de Santiago de Compostela, Lourenzo Fernández Prieto –presentat pel doctor Jaume Claret Miranda– amb el títol de Verdugos invisibles de víctimas reconocibles. La seva va ser una autèntica lliçó inaugural d’història, on va anar desgranant les característiques de la repressió posterior al cop d’estat i les tàctiques adoptades pels seus executors per fer-se invisibles i com, a l’ombra del règim, obtingueren notables rèdits per la tasca repressora realitzada.
El Sr. Fernández Prieto va aclarir tota una sèrie de qüestions molt interessants per als assistents: que els executors eren espanyols (i no italians o alemanys), que quan Franco va accedir al poder (1 d’octubre) ja s’havia realitzat una tasca de neteja brutal i que molts dels nous cementiris construïts després de la guerra es varen edificar (com és el cas de Manacor) en els llocs de màxima repressió, amb la intenció d’amagar les proves. Els 40 anys de règim permeteren construir el relat dels guanyadors i al final, la gent parlava de les víctimes, però no dels botxins. I així ha estat fins als nostres dies.
A les 12 hores va tenir lloc la primera taula rodona, dirigida per Maria Eugènia Jaume Esteva en torn a Les institucions repressores a l’ombra del franquisme. A les 16 hores es va celebrar la segona, amb el títol Els repressors rere escopetes i llistes, dirigida per Maria Antònia Fernàndez Pizà, i a les 17:15 hores la darrera, sobre Un estat de la qüestió i propostes per a la investigació, coordinada per Gabriel Barceló Bauzà. El magnífic nivell dels tres coordinadors de les taules, així com la qualitat i diversitat de les ponències presentades feren que en cap moment decaigués l’interès del públic assistent, que havia esgotat el nombre d’inscripcions. Cap a les 19 hores, el president Bartomeu Garí donà l’acte per clausurat i agraí totes les col·laboracions rebudes, institucionals, empresarials i personals.
La tasca feta a consciència de preparació i coordinació de les jornades per part de l’equip directiu del col·lectiu, que va cuidar fins al mínim detall, va donar un resultat esplèndid. La intenció del Col·lectiu Recerca és poder publicar les ponències i la conferència inaugural d’unes I Jornades que deixen el llistó molt alt.
