Xavier Gelabert guanya el premi de composició musical
“Artistes en Herbe” del Gran Ducat de Luxemburg

Francesc Xavier Gelabert i Muntaner (Manacor, 1976) té un extens currículum musical en composició, direcció i organització d’esdeveniments musicals. Detallar la seva formació i obra ens robaria un espai del què no disposam, però aquesta vegada era impossible deixar passar l’ocasió de tornar entrevistar-lo perquè ens posi al dia d’aquesta notícia, a més de conversar sobre la seva visió del món de la música avui en dia.

• Xavier, hem sabut que has obtingut un prestigiós reconeixement a Luxemburg. De què es tracta?
• El Gran Ducat de Luxemburg patrocina anualment el premi Artistes en Herbe. Aquest és un premi una mica especial, que pretén estimular la creació artística. Té una categoria destinada a adolescents, i estic molt orgullós que aquest mateix premi l’any 2020 el guanyà la meva filla Helena. A diferència d’altres concursos on es presenta una obra única, en aquest cada compositor presenta una sèrie d’obres, de les quals el jurat selecciona la més interessant. Després el jurat compara diferents obres del repertori d’aquest compositor. Finalment, quan s’ha fet una segona selecció, s’analitza la carrera musical, el treball amb joves i de divulgació de l’alta cultura musical. Cada any hi ha un premi en categoria femenina i un en masculina, enguany hem guanyat la compositora anglesa Angela Whittaker i en Xavier Gelabert de Manacor.
• I com et sents ara mateix?
• La realitat és que em sent una mica aclaparat, perquè no és un reconeixement a una sola obra, sinó a 30 anys de carrera musical que es compliran aquest proper mes de maig, quan amb 17 anys en Xavier Carbonell em va fer estrenar la meva primera obra. Aquest premi és un reconeixement a la feina dels meus pares musicals, i per això em va emocionar tant. És un reconeixement a la constància, a l’estudi diari, a la investigació…
• Conta’ns un poc la teva trajectòria musical.
• Bé, jo vaig començar de manera totalment autodidacta, vaig començar a estudiar música tard pels estàndards d’avui, amb quasi onze anys. Però és cert que amb dotze ja composava petites cosetes que encara guard. El meu primer gran mestre va ser en Pep Ros. El coneixia des dels vuit anys, les nostres famílies tenien una gran amistat, el considerava un segon pare i als seus fills com a germans. Sempre li deia: “Pep, tu saps que som compositor culpa teva” i ell contestava: “serà gràcies a jo”, però jo li replicava: “no, culpa teva!”. Més endavant, a principis dels 90, a Manacor havíem tengut na Margot Fuster, en Guillem Parera i jo havia anat a classe amb els dos. Però sense saber què era la música d’avantguarda, sense saber que amb els instruments es podien fer altres coses, jo em vaig començar a demanar què passa si aixec la tapa del piano i amb una maça peg a les cordes. Allò era so, i em cridava l’atenció. Trobava que era aprofitable musicalment. Fins que un dia a ca na Margot vaig conèixer en Xavier Carbonell, i ell va ser el meu segon gran mestre.
• Creus que la gent té clar el que és investigar en la música?
• La gran massa no té perquè saber el que és investigar, ni en música, ni en art, ni en res. No li pertoca. La gent ha de ser feliç, gaudir de la vida que és molt important. I un moment donat, si creu que ho ha de fer, el que pot fer és consumir cultura i consumir oci. Jo he arribat a entendre que l’alta cultura és necessària per desenvolupar una societat, però l’oci també és necessari per descarregar tensions i fer-nos una societat menys agressiva. Quan xerr d’alta cultura vull dir allò que va més enllà del que tenim a dia d’avui. Crec que diferenciar aquestes dues coses, sempre al mateix nivell, ajudaria a entendre moltes de les coses que passen dins una societat, dins un poble. El confondre les coses fa que anem una mica perduts.
• Creus que Manacor consumeix música? Estima la música? La música hi té un paper important?
• A Manacor no només la música, sinó l’art en general, hi té un paper molt important. Probablement això ho intuíem quan érem nins perquè vèiem en Riera Ferrari, en Miquel Àngel Riera, en Bernat Nadal, en Jaume Santandreu… que alguns d’ells feien feina a empreses i oficines de Manacor, però tenien un pes específic dins la nostra societat, i els miràvem amb recel i amb respecte. I ara que jo tenc aquesta edat amb què quan era nin els veia a ells, tenc la impressió de que la societat ha perdut el respecte cap als creadors. Na Catalina Julve és na Catalina Julve, i na Maria Huerga és na Maria Huerga, i el concepte no és que aquestes dues grans pintores de la nostra ciutat no tenguin una importància, ho sabem que sí que la tenen. Però són na Catalina i na Maria, i les trobam al bar, i això fa que a dia d’avui no siguem grans consumidors de CULTURA. Sé que això em durà molts d’enemics, però quan ho coment en privat amb gent de la investigació, de la ciència, tots ho corroboren, però em demanen que no ho digui gaire fort, o pot perillar la subvenció. I aquest és un perill molt greu, perquè a nivell cultural el pitjor que hi pot haver és l’autocensura, jo mai ho he fet.
• Creus que ara a Manacor hi ha més joves que estudiïn música, com qualque cosa més que una activitat extraescolar, com una cosa que volen que formi part de la seva vida?
• Sí, de molt! Els que estudiàvem música en el meu temps érem pocs i ens coneixíem tots. Els que estudiàrem amb professors crec que tenim un cert avantatge i és que, quan realment sabíem que ens volíem dedicar a una àrea concreta de la música, cercàvem el professor que era bo en allò, el millor. En canvi a les escoles o conservatoris, l’educació extraescolar s’ha omplert de funcionaris, no ho dic per Manacor en concret, sinó en general a tota Espanya. I crec que això crea moltes possibilitats i això està molt bé, crec que crea molts d’amants i això està molt bé, però també crec que crea moltes frustracions. Quan s’acaben els estudis de música a Espanya i es vol anar a un conservatori internacional, normalment es pega de morros, perquè el nivell d’exigència a fora és brutal comparat amb el d’aquí.
• Però cada persona pot veure la música de manera molt diferent als altres, no?
• Hi ha dos tipus d’alumnes: els que volen tenir uns coneixements de professional i els que es volen dedicar a la música professionalment. Els primers, sense guanyar-se les sopes amb la música, pretenen tenir uns coneixements que els permetin gaudir de la música a un altre nivell, però dedicant-se professionalment a una altra cosa poden tenir uns coneixements similars o superiors als d’un professional. La música és una professió molt dura i on hi ha molta competència, no tothom pot arribar a ser professional, i no tothom ho ha de ser. El Conservatori Superior de les Illes Balears té 6 alumnes de composició, però en Xavier Gelabert té 13 alumnes de composició. El sistema actual no funciona, no pot ser que els centres docents artístics siguin guarderies.
• Conta’ns una anècdota de la teva carrera musical, per favor.
• Mira, Carson Cooman és el compositor resident del Memorial Church de la Universitat de Harvard. Ell sempre intenta estar al dia en tot el que es publica pel que fa a música contemporània per a orgue. Per això conegué la meva obra Entrada de Sor Tomasseta, publicada al disc 01.XG. Li agradà i començà a tocar-la. Un dia que la practicava a la Catedral de Saint Patrick de Nova York, el bisbe la sentí i decidí que havia de ser l’obra d’entrada de la celebració del dia de Pasqua de 2020 (rialles).
• Quins són els teus propers compromisos?
• Dia 4 de maig els Blavets de Lluc i l’organista Rafel Riera actuen al Festival Internacional Antoni Martorell a Sant Francesc de Palma, on interpretarà tres obres meves. Dia 20 de maig faig una conferència a Son Servera. Dia 27 de maig la Banda de Música de Son Servera estrena una obra meva. De l’1 al 4 de juny hem organitzat el tercer concert anual de música d’avantguarda, amb l’assistència de cinc compositors internacionals i la Morphosis Ensemble. Dia 13 de juny vaig a Luxemburg a recollir el premi. Dia 1 de juliol tenc un concert a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Del 20 al 27 de juliol seré a Cadis on muntam una obra nova pel Centre d’Art Contemporani de Cadis. Dia 6 d’agost a Formentera a un recital de poesia on faré una instal·lació sonora electrònica. Del 27 al 29 de setembre inauguració del Festival Internacional de Música Contemporània de Sao Paulo. A partir d’aquí hi ha concerts a Luxemburg, París, Berlín, Estocolm, Friburg, Estònia…
• Moltes gràcies pel teu temps i per l’amabilitat en concedir aquesta entrevista al Manacor Comarcal. Confiam en poder donar compte properament de l’acte de lliurament del premi a Luxemburg. Una abraçada, Xavier!