Es dissenyà una fotografia utilitzant petites fotografies del referèndum d’independència
Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear de Mn. Alcover, un símbol és aquella cosa que es pren com a signe figuratiu d’una altra. Cercant una mica més de concreció, el Diccionari de la RAE diu que un símbol és un element o objecte material que, per convenció o associació, es considera representatiu d’una entitat, d’una idea, d’una certa condició, etc.
Tots estarem d’acord que el colom blanc amb una branca d’olivera al bec és el símbol de la pau reconegut internacionalment, com també és un símbol de pau donar-se la mà en la nostra cultura i moltes altres. Besar-se a les galtes, per a nosaltres, va més enllà de la pau, simbolitza l’amor, que pot ser fruit de pertànyer a la mateixa família o d’una estreta amistat. Encara que la besada de Judes ens recorda que els símbols es poden fingir també. Els ritus eclesiàstics estan plens de símbols, com el lavatori de peus del Dijous Sant, on el cap de la comunitat es fa servidor de tots i du a terme aquella tasca pròpia dels esclaus de fa dos mil anys.
Però també hi ha símbols totalment materials i que tots tenim ben clars, com les banderes, que poden representar un país, un club de futbol, una condició sexual, una ideologia política o molts altres conceptes. Pel que fa a les administracions públiques, és necessari fer una menció a la normativa, a la Llei 39/1981. Al seu article tercer hi diu textualment que “la bandera d’Espanya haurà d’onejar a l’exterior i ocupar el lloc preferent a l’interior de tots els edificis i establiments de l’Administració central, institucional, autonòmica, provincial o insular i municipal de l’Estat”. Àngela Maria! Ja tenim un bon problema, perquè aquesta llei s’incompleix sistemàticament, però al mateix temps tothom mira cap a un altre costat. Qualcú ha vist recentment banderes a Manacor als instituts, a l’edifici de la Seguretat Social, a l’Hospital o als jutjats? Però a l’article novè hi diu textualment que “les autoritats corregiran a l’acte les infraccions d’aqueixa llei, restablint la legalitat que hagi estat conculcada”. I un memeu!
Respecte de les altres banderes, aquesta mateixa llei vigent només diu que la d’Espanya serà la principal. Hem de recórrer a la Llei 9/2013 de les Illes Balears per trobar a l’article segon que els símbols oficials propis d’aquí són: la bandera de les Illes Balears; el seu escut; el Dia de les Illes Balears; les banderes, escuts i dia de celebració de cada una de les illes; i la bandera, escut i altres símbols que aprovi cada corporació local. I a l’article tercer especifica que la bandera de les Illes Balears s’utilitzarà al costat de la d’Espanya a l’exterior de tots els edificis públics civils, i si aquesta està exposada a l’interior, també. Mentre que a l’article quart hi diu que als edificis de la comunitat autònoma només s’hi podrà afegir una tercera bandera, la de la Unió Europea, però no és obligatòria.
Per tant, no hi ha cap normativa sobre l’ús de les banderes municipals a Balears, i la Unió Europea deixa llibertat a cada estat membre sobre l’ús de la seva bandera, i això a Espanya significa que no hi ha cap norma que ho reguli, en conseqüència cap obligació. O sigui, que si es llegeix estrictament la normativa, a Manacor hi falten un grapat de banderes d’Espanya i de les Illes Balears (a més dels llocs que he anomenat abans): a totes les escoles, al Centre de Salut, al SOIB, a les diferents oficines de les conselleries, al quarter de la Policia Local, a l’Auditori, al Teatre, a la Llar del carrer Nou, a l’IMAS, al CEPA Llevant, a l’Espai na Camel·la i molts llocs més. I jo em deman, seria molt gran aquesta despesa? Es poden tenir per menys de 10 euros per bandera.
Però clar, a tots els edificis municipals, sí que hi ha d’haver obligatòriament la d’Espanya i la de la comunitat autònoma, seria absurd no posar-hi la del poble. I la d’Europa? Tots els partits polítics quan governen fan gala d’haver obtingut fons econòmics d’Europa per tal o tal altra inversió, tothom amenaça de recórrer a Europa quan no està d’acord amb el que decideix la justícia espanyola, tothom es vol sentir europeu (excepte quatre d’extrema dreta)… idò per què no posar també la bandera europea?
Idò perquè alguns símbols no interessen, perquè així els únics símbols que veu i identifica el poble són uns altres, els que es llueixen a les concentracions i manifestacions, els que usen algunes organitzacions, les banderes que es pengen al balcó de l’ajuntament com si fossin una pancarta… (que a més podria ser discutible segons la sentència 564/2020 del Tribunal Suprem). Perquè a manca de símbols oficials, es pretén que la gent n’identifiqui i s’identifiqui amb uns altres. Perquè els símbols tenen molta importància, creen sentit de pertinença, de col·lectivitat, i si els símbols que més es veuen són uns determinats, al cap i a la fi poden ajudar a modelar el pensament de la gent segons la voluntat del manipulador.
Per acabar, un altre símbol, la fotografia del rei Felip VI a les sales de plens de totes les institucions d’Espanya. El nostre batle Oliver és un gran aficionat a llevar-la, ho fa cada any per Sant Antoni, i amb motiu de la visita de la delegació gironina per l’agermanament de les dues ciutats també ho va fer, no havia de fer enfadar el seu convidat. Justament s’ha publicat aquests dies que aquest dilluns 15 de setembre ha acabat el termini que havia donat el Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Girona perquè l’actual batle d’aquesta ciutat, Lluc Salellas, pengi el retrat del rei a la Sala de Plens. I ho va fer el darrer dia, sí, posà la imatge del monarca, però donant-li un altre sentit, es dissenyà una fotografia utilitzant petites fotografies del referèndum d’independència de l’1 d’octubre de 2017. Segur que els gironins independentistes pensaran que així són més intel·ligents que els tribunals espanyols, però realment són patètics. Girona havia aguantat deu anys sense quadre del rei a la Sala de Plens, d’ençà que havia estat retirat per l’anterior batle… Carles Puigdemont. El referent del nostre batle Oliver, queda clar, i l’autèntic motiu de l’agermanament, un altre símbol.
