“S’ha de regular el nombre de turistes que venen a les Illes. Les xifres que tenim ara són insostenibles”

A l’hora de presentar-se a aquesta entrevista, les nostres entrevistades deixen ben clar que només són representants del seu moviment. “Menys turisme, més vida” no té presidents, no té portaveus, només té representants, i na Catalina Riera i na Catalina Nicolau són dues representants d’aquest moviment a Manacor, que ha començat a marxar fa pocs mesos. Amb elles xerram de les seves propostes i del present i futur de “Menys turisme, més vida” a Manacor i al conjunt de les Balears.

• Què vos ha duit a formar part de “Menys turisme, més vida”?
• Catalina Riera: En el meu cas, i com passa amb molts altres companys que s’han sumat a aquest moviment, estam aquí a causa de la saturació turística que patim els residents de les Illes en els darrers anys. Crec que ja s’ha demostrat que fa falta un canvi de rumb.
• Catalina Nicolau: Crec que la pandèmia ens va obrir a molts els ulls. En aquell temps vàrem veure una Mallorca diferent, més relaxada. Podies anar a segons quins llocs que durant molts anys eren inaccessibles. Després han vengut aquests estius tan potents, amb molta gent, i això ha creat un descontent general que ara es tradueix en moviments com “Menys turisme, més vida”.
• Quan va començar, aquest moviment?
• C.N.: Jo crec que sempre hi ha estat present, ja que aquest moviment inclou gent del GOB, de la Contracimera… Això sí, si hi ha una data clau, crec que és la manifestació del passat 25 de maig. Aquell dia va ser l’inici real d’aquest moviment.
  C.R.: Així és, a partir d’aquell dia ja es va començar a treballar en la coordinació de tot el moviment, i es varen fer les primeres assemblees.
• Quin és el perfil de la gent que forma part de “Menys turisme, més vida”?
• C.R: És un perfil molt variat, ja en la primera assemblea hi havia molta gent diversa. Uns venien de forma autònoma, uns altres ja pertanyien a col·lectius com Caterva o Xítxeros, i això succeia al principi i segueix passant ara, hi ha un perfil molt divers. D’alguna manera, ens anam organitzant sobre la marxa. En el cas de Manacor, a les assemblees hi ha unes cinquanta o seixanta persones, però en el grup de WhatsApp n’hi ha més de cent. Ara ens trobam més aturats, a partir del mes de setembre ja hi haurà més moviment.
• Com és l’estructura de treball d’aquest moviment?
• C.R.: És una estructura molt horitzontal, on no hi ha portaveus, tots som representants per igual. A més, tothom pot aportar les seves idees, ja sigui a les assemblees o per WhatsApp. Per altra banda, ens distribuïm el treball en funció de les nostres habilitats, i cadascú treballa en funció del seu temps i el seu horari. Crec que una gran prova de l’horitzontalitat d’aquest moviment és que noltros dues som aquí, fent aquesta entrevista, però podria ser-hi qualsevol representant de l’assemblea de Manacor.
• C.N.: Pens que aquesta estructura de treball fa que tots funcionem molt bé, i prova d’això és la manifestació del passat 21 de juliol, on hi va haver una gran coordinació entre totes les assemblees. Aquell dia vam poder comprovar la gran quantitat de gent que hi havia de la Part Forana. De fet, hi ha grups de “Menys turisme, més vida” a Manacor, Artà, Sineu, Santa Maria… A Palma, en canvi, es divideixen per barriades. Al mateix temps, també estam amb contacte amb la resta d’illes, i fins i tot amb Barcelona.
• La principal crítica que ha rebut el vostre moviment és que estau en contra del turisme. Què n’heu de dir, d’aquesta afirmació?
• C.R.: Noltros no estam en contra del turisme, el que no volem és aquest tipus de turisme massiu, que té una sèrie de conseqüències negatives que acaben afectant molts altres sectors de les Illes. Ho veim amb temes d’habitatge, de mobilitat, d’aigua, de llistes d’espera a la sanitat… Ara mateix, la sanitat balear té un deute de quasi sis milions d’euros. Al mateix temps, cada vegada hi ha més gent que tira d’assegurances privades, ja que veu totes les dificultats que hi ha per ser atés a la sanitat pública.
• C.N.: I també hi ha el tema educatiu. Balears és l’única comunitat autònoma on l’alumnat, en lloc de baixar, ha pujat. Hi ha molts nouvinguts, i això també s’ha de cobrir de la manera adequada. Mentrestant, el cost de la vida cada vegada és més car a les Illes, i hi ha gent qualificada que ha d’anar a fer feina a un altre lloc, perquè aquí tot el sou, o quasi tot, se’n va cap a l’habitatge. És clar que s’han regular certs aspectes que ajudin a viure dignament els residents.
• Quins aspectes s’han de regular?
• C.R.: En primer lloc, s’ha de regular el nombre de turistes que venen a les Illes. Les xifres que tenim ara mateix són insostenibles. També s’ha regular el nombre de cotxes de lloguer, ja que a nivell de mobilitat i d’aparcaments, afecta molt a totes les Illes, especialment als residents. A més, s’han de prendre mesures amb el nombre de creuers que circulen per les Balears, ja no només per una qüestió de reduir la contaminació, sinó també per deixar de fer mal a la posidònia.
• C.N.: Per altra banda, també pensam que s’hauria de gravar imposts als productes que venguin de fora, per així facilitar la compra de producte local. No pot ser que només el 15% dels productes que consumim siguin de les Illes. El tema de l’aigua, de no malbaratar el seu ús, també és molt important, de la mateixa manera que ho és la regularització del preus de l’habitatge, per fer habitatges més assequibles per als residents de les Illes. Sabem que són moltes mesures, però el millor de prendre mesures en un assumpte concret, és que aquesta iniciativa, més prest que tard, es notarà en altres temes, ja que tot es troba molt relacionat.
• Sou optimistes de cara a un possible canvi real en un mig o llarg termini?
• C.R.: Crec que hem d’anar passa a passa, i que gran part del nostre optimisme o pessimisme dependrà de si arriben o no aquestes regulacions, i de quan arriben. Les institucions han de pensar que els residents també volem viure aquí. A més, també s’ha de tenir en compte que vivim a una illa, que els recursos són limitats, i que no podem viure exclusivament del turisme. Això ja es va veure a la pandèmia, necessitam diversificar, i no dependre només del turisme.
• C.N.: Si ho pensam bé, el turisme només és la punta de l’iceberg. Hi ha gent que pensa que anam contra el turisme, però això no és així. Al cap i a la fi, tots som turistes, i a tots ens agrada viatjar. El que vull dir és que vivim en un model molt concret de turisme, que és un turisme massiu que necessita límits per protegir el nostre territori i fer més fàcil una vida digna als residents. Aquest model turístic afecta tots els àmbits: educació, sanitat, mobilitat, medi ambient…, per això fan falta límits.
• Quines seran les properes accions de “Menys turisme, més vida”?
• C.N.: El 21 d’agost tenim una assemblea a Lloseta amb representants de tota l’illa, on sortiran noves propostes, per saber quan i on seran les noves mobilitzacions.
• C.R.: Per altra banda, la propera tardor tenim una proposta molt interessant, ja que entrevistarem diversos representants de tots els sectors de les Illes, i ens contaran com afecta aquest model de turisme massiu a la seva parcel·la de treball. Entrevistarem mestres, infermeres, gent del sector del transport… Cadascuna d’aquestes entrevistes es publicaran al nostre Instagram, i estic convençuda de interessaran a molta gent.