Sebastià Llodrà: “Núria Hinojosa ha estat l’obstacle més gran per arribar a un acord amb el PSOE”

És una de les persones de confiança del batle Oliver. Repeteix a la delegació de Medi Ambient i a l’àrea de Política Lingüistica, i s’encarregarà també de la SAM en aquesta legislatura. Xerram de Sebastià Llodrà, que analitza per Manacor Comarcal aquest inici de legislatura i altres temes d’actualitat.

• Una vegada constituït el nou ajuntament, com van aquests primers dies?
• Reconec que són dies de molta feina, d’organitzar-se i saber quines són les prioritats en aquestes primeres setmanes. Tenim un equip nou, amb alguns regidors nous, tant del nostre partit como de AIPC-SyS, i la meva sensació és que tenim un «equiparro».
• Ara que parles d’aquest «equiparro», volia xerrar del desacord entre Més i PSOE. Segons el batle Oliver, la relació entre els dos partits s’ha romput per una manca de confiança. Quina és la teva opinió sobre aquest tema?
• (Pensa uns segons) Encara que governar en minoria obliga a treballar més els acords amb partits diferents, no té per què ser dolent. És cert que complica una mica la feina, però això també vol dir que les decisions que es prenen s’assemblen més a allò que vol el poble, en el sentit de que es comparteixen més les decisions. Dit això, i responent a la teva pregunta, crec que la falta d’acord amb el PSOE es deu més a la candidata que al propi partit. Venim d’una legislatura molt bona en termes generals, però no va ser perfecta, hi va haver assumptes que no varen funcionar tan bé. Per tant, quan varen arribar les negociacions es va fer un balanç de tot això, i es va arribar a la conclusió que s’havia de reforçar la part comunicativa de l’ajuntament, comunicar més i millor tot allò que es fa, com va succeir amb la ZPR. En això, com en altres qüestions, Més y PSOE estaven d’acord. En el que Més no estava d’acord amb el PSOE era en els tres càrrecs de confiança i en el cap de premsa propi que van reclamar ells. Al cap i a la fi, es tractava d’una visió molt personalista de tot, i noltros pensam que l’ajuntament no ha de ser un trampolí per a carreres polítques, ni una agència de col.locació. La batlia no és un fi, és un mitjà per aplicar polítiques.
• Per tot això que has dit, si Núria dona una passa al costat, seria més fàcil que el PSOE formés part de l’equip de Govern?
• No me correspon a mi donar aquesta resposta, però és cert que l’obstacle més gran ha estat na Núria… I ens sap greu, perquè si ho analitzes amb detall, xerram d’una persona treballadora, que coneix molt bé com funciona l’Ajuntament. Per tant, és una llàstima que estiguem en aquesta situació.
• Centrant-nos de nou en tu i la teva tasca, hem vist que repeteixes en algunes àrees. Pots aclarir quines són exactament les teves competències?
• Les meves competències passen per Medi Ambient, Política Lingüística i la Sam, en la qual m’estrén en aquesta legislatura. També som responsable de l’àrea d’Espai Públic i Mobilitat, i ajudaré en el que pugui als meus companys, na Joana Maria Llull i en Mateu Marcè, però les competències són seves i no meves.
• Entenc que el fet de que la gestió de la SAM passi a les teves mans no és una casualitat. Ens trobarem amb una gestió de la SAM encara més centrada en el medi ambient que en aquests darrers anys?
• Sí, així és. La meva intenció és enfortir encara més els criteris mediambientals de la SAM, mitjançant moltes mesures: més aparcaments per bicicletes, gestió verda de les platges, reduir la maquinària pesada, cuidar la posidònia… Crec que serà molt important fer pedadogia, i comunicar tot el que feim. El millor exemple del que estic comentant té a veure amb el cicle de l’aigua, amb l’aigua potable. Crec que encara no sóm conscients del que suposa l’arribada de l’aigua potable, l’estalvi econòmic i de plàstic que implica, i com una família pot estalviar fins 400 euros anuals gràcies a mesures com aquesta.
• Ja que xerram de Medi Ambient, entenc que l’objectiu principal en aquesta àrea serà consolidar tot el que s’ha fet en aquests darrers anys…
• Així és. Si xerram de residus, hem pegat un bot qualitatiu molt important. Hem passat de ser un municipi que quasi no reciclava a ser uns dels que més recicla. Com millorar? Sobretot amb els veïns, per això s’ha de seguir fent feina amb ells amb reunions, campanyes… Perquè és això el que determina que hi hagi una major concienciació amb el medi ambient. Els resultats del porta a porta s’han aconseguit per l’acció dels veïns, per això és tan important que hi estiguin implicats. Enguany el porta a porta s’ampliarà des del centre de Manacor fins a la barriada de Crist Rei. Ara tenim 5.000 habitatges amb porta a porta, i esperam que a final d’any hi hagi 1.500 habitatges més. I amb Porto Cristo el mateix, abans de que acabi el 2023 hi haurà dos o tres carrers de la primera línia que funcionaran amb el porta a porta.
• I pel que fa als próxims anys, com evolucionarà el porta a porta?
• D’aquí dos o tres anys ja haurem d’eliminar contenidors de tots els nuclis del municipi, ja que el porta a porta seguirà avançant. Ja veurem quin sistema aplicam per a les urbanitzacions de foravila. En aquestes zones, s’haurà de provar amb àrees tancades i controlades. De fet, pel que fa a foravila i les zones de baixa densitat de població, farem una prova pilot a Son Macià d’aquí un parell d’anys, per veure com funciona. En definitiva, jo crec que d’aquí a que finalitzi la legislatura, esteim en situació d’implementar el porta a porta al 90% dels habitants del municipi de Manacor. La nostra idea és dur el porta a porta allà on es pugui, on no hi arribi serà per motius tècnics, no per una altra raó.
• Abans has xerrat de la importància de que els veïns facin la seva feina, i això m’ha fet recordar una de les assignatures pendents del nostre municipi, la recollida d’excrements de cans…
• Totalment, per això, des de l’Ajuntament hem evidenciat aquest problema, i hem tirat endavant noves accions per minimitzar aquest conflicte. Fa uns mesos vàrem posar uns cartells a tot el municipi, on s’informa als ciutadans de la sanció que suposa no recollir els excrements, així com l’obligatorietat de dur bossa i botella d’aigua. Aquesta ordenança ja funciona. Abans no era obligatori dur bossa i aigua, ara sí, i crec que això ajudarà a avançar en aquest tema. També esteim estudiant la possibilitat de fer un projecte pilot de control de femtes per ADN. Ja ho vàrem intentar fa uns anys, però la pandèmia ens va obligar a recular. Pensam que aquesta és una altra eina de qualitat per avançar en aquest conflicte.
• Hem xerrat molt de l’àrea de Medi Ambient, pero també et volia demanar per una altra àrea que coneixes bé, i en la què repeteixes en aquesta legislatura, Política Lingüística. Quins diries que són els grans reptes en aquesta àrea?
• Seguir aplicant les clàusules lingüístiques, això a un nivell més intern, i a un nivell més extern, seguir apostant pel català sempre que es pugui, i convertir-lo en un element cohesionador entre tots els habitants del municipi.
• Abans d’acabar, és obligatori demanar-te sobre les properes eleccions generals. Més s’ha ajuntat a la plataforma Sumar, amb altres forces d’esquerres com Unides Podem. Com veus aquestes eleccions?
• El passat dilluns dia 10 vaig tenir un xoc de realitats… El capvespre vaig anar a la presentació de Sumar Més a Palma, i vaig escoltar al número 1, en Vicenç Vidal, i a la pròpia Yolanda Díaz, i vaig sentir uns discursos on es xerrava del que importa a la gent: hipoteques, falta de futur pels joves, canvi climàtic… Poc després, vaig veure per la tele el debat entre Feijóo i Sánchez, i va ser surrealista, no es xerrava dels problemes reals de la gent, i molt menys des problemes de Balears. Per tant, encara que Sumar no és la perfecció encarnada, sí consider que és de lluny la millor opció pels interessos de les Illes. I més en el context en què ens trobam, amb una onada de regressió cultural, lingüística, de drets…