“Perquè la Mesa de Canvi Climàtic funcioni, farà falta una dinàmica més activa que ara no estam veient”

Possible macrogranja a Sineu, epidèmia de llengua blava, falta de pluja que agreuja encara més el treball diari del sector primari… Són molts els titulars que ha donat la pagesia balear aquest estiu, cosa que ens ha empès a xerrar amb el president d’Apaema, Miquel Coll, amb qui repassam les prioritats i preocupacions de la principal associació d’agricultura ecològica a Balears.

• Com han arribat les collites en aquesta recta final de l’any?
• És innegable que ha estat un mal any, principalment per la falta de pluja a l’hivern i la primavera. En molts llocs de l’illa no ha plogut, i en els pocs que ha plogut, ha plogut molt poc. Per tant, la collita d’enguany, en general, es més reduïda que la de l’any passat, encara que la producció sigui tan bona com sempre. Per altra banda, començarem ben aviat amb la campanya de l’oliva, que també es preveu més reduïda que la de 2023. De totes maneres, no cal ser alarmista, perquè venim d’un any bastant bo.
• Aquest darrer estiu ha sorgit una polèmica amb la possible instal.lació d’una macrogranja a Sineu. Fa uns dies, el Consell va emetre un segon informe desfavorable a aquest projecte. Entenc que aquest projecte tampoc agrada a Apaema…
• Noltros ja vàrem mostrar el nostre rebuig a aquest projecte fa unes setmanes, un rebuig que no és només nostre, sinó també de la Unió de Pagesos i de Pimem. És evident que xerram d’un model agrari que s’allunya completament de l’arquetip d’explotació agrícola que noltros defensam. De fet, més que una explotació agrícola parlam d’una indústria que no respecta el medi ambient ni el benestar dels animals, al mateix temps que es menysprea que hi hagi un producte de qualitat. En definitiva, xerram d’un producte barat però de baixa qualitat i que, a més, fa mal al nostre entorn.
• Quin grau de preocupació hi ha a Apaema amb l’epidèmia de la llengua blava que hi ha a Mallorca?
• És un tema preocupant, que obliga a les explotacions a tenir les seves instal·lacions tancades, i a més, el pagès ha de procurar l’aliment al bestiar pel seu propi compte, ja que els animals no poden sortir a pasturar, fet que incrementa encara més els costos al sector. Tots hem pogut veure que amb aquest conflicte hi ha hagut una falta de planificació total de l’administració. Europa ja tenia dades d’aquesta epidèmia des de fa mesos, i tot i així, no s’ha duit endavant cap programació de vacunació ni altres mesures preventives per protegir el bestiar d’aquesta malaltia. Si la ramaderia ovina ja està ferida amb altres problemes a Mallorca, si li afegim aquest problema, el treball del dia a dia és encara més difícil. Per tant, crec que les administracions han de dedicar el temps que pertoca a un tema com aquest, cosa que pens que no s’ha fet.
• Quin balanç fas d’aquest primer any del Govern a l’hora d’afrontar els problemes del sector primari?
• Jo crec que hi ha hagut notícies positives i altres de negatives. Entre les positives, crec que a poc a poc s’està fent un bon treball d’identificació del producte local, que sense cap dubte ajuda a revaloritzar el producte agroalimentari local. També s’ha de constituir aviat la Mesa de Canvi Climàtic, que serà una eina molt important per veure quins cultius són viables i quins no ho són. En aquest punt serà crucial actuar amb rapidesa, no només perquè ja anam tard amb aquesta Mesa, sinó també per anticipar-nos el màxim possible a qualsevol problema que pugui sorgir. Això sí, per a que la Mesa de Canvi Climàtic funcioni, farà falta una dinàmica més activa que ara no estam veient.
• I quines són les notícies negatives, més enllà de la deixadesa a l’hora d’abordar l’epidèmia de la llengua blava?
• Pel que fa a l’agricultura ecològica, noltros pensam que l’administració pot fer un esforç més gran per promocionar i divulgar aquest tipus d’agricultura, i així seguir les directrius de l’Agenda 2030. Llavors hi ha una altra sèrie d’aspectes que no depenen tant del Govern o del Consell, però on les decisions de les administracions també poden ser rellevants, com és el cas de temes de política territorial, on la zona de fora vila es veu molt afectada per la construcció d’habitatges en sòl rústic. La construcció d’aquests habitatges provoca l’abandonament de les explotacions, el que fa que aquestes no puguin créixer. Això fa més difícil realitzar l’activitat agrícola, al mateix temps que s’encareix l’accés a la terra per als pagesos. I tot això sense oblidar que no només consumim territori i recursos de forma excessiva, sinó que a més els aqüífers se sobreexploten d’una manera alarmant.
• Amb quins aspectes teniu previst insistir més al Govern per trobar solucions àgils i efectives els propers mesos?
• Més enllà de seguir avançant en tot allò relacionat amb la promoció i venda del producte local, ens agradaria participar més en la presa de decisions del Govern, i que hi hagi una major comunicació entre les parts. Reconec que a vegades ens sentim una mica al marge, i per això demanam que el Govern ens tengui més en compte.
• L’any 2026 Apaema arribarà als vint anys. Quin balanç fas de la seva trajectòria?
• En faig un gran balanç. A mesura que passa el temps hem anat augmentant el nombre de socis, el que demostra que la gent confia en noltros i en la feina que feim. Ara el repte és continuar creixent, per així promoure i difondre l’agricultura ecològica, que és cap al model d’agricultura que hem d’anar tots. La veritat és que estam molt contents que cada vegada hi hagi més pagesos que se sumin a aquesta forma de fer agricultura, ja no només amb paraules, sinó també amb fets.