“Milers de joves i famílies de les Illes Balears s’han estalviat més de 1.000 milions d’euros gràcies a aquesta reforma fiscal”

Dos anys i mig després d’aprovar l’eliminació de l’impost a les herències i de l’impost sobre transmissions en la compra del primer habitatge habitual, el vicepresident d’Economia, Antoni Costa, es mostra molt satisfet

El 18 de juliol del 2023, deu dies després de la investidura de la presidenta Marga Prohens, el Govern de les Illes Balears va aprovar en un Consell de Govern extraordinari les dues primeres mesures de la legislatura: l’eliminació de l’Impost sobre Successions o impost a les herències, i l’eliminació de l’Impost sobre transmissions en la compra del primer habitatge habitual.
“Dos anys i mig després d’aprovar aquestes mesures, veim amb una enorme satisfacció que milers de joves i famílies de les Illes Balears s’han estalviat més de 1.000 milions d’euros gràcies a la reforma fiscal que vàrem prometre als ciutadans que faríem, i que hem executat”, afirma el vicepresident primer i conseller d’Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa.
“Teníem clar que era urgent i vital actuar en aquests dos imposts. En el cas de l’Impost sobre Successions, perquè és l’impost més injust de tots, l’impost que grava l’esforç i la suor de tota una vida, que vol tornar a gravar la casa dels padrins. I aquest Govern es va comprometre a acabar amb aquest impost. Mentre governi el Partit Popular de Marga Prohens, a les Illes Balears mai més es tornarà a pagar pel que ja s’ha pagat, mai més es tornarà a pagar per una herència”, sosté el vicepresident.
“Davant d’aquells partits de l’esquerra que ens volen imposar des de Madrid recuperar l’Impost sobre Successions a les Illes Balears, i que ja han deixat clar que el recuperaran en cas de tornar a governar, el Govern de Marga Prohens utilitzarà totes les vies al seu abast per impedir que s’ataqui l’autonomia de les Illes Balears per decidir com gestionar els imposts. I no només això: també és el nostre deure defensar la voluntat que els ciutadans d’aquestes illes varen expressar a les urnes, exigint alt i clar que l’Impost a la mort havia de ser història”, subratlla Costa.
“En el cas de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials, les mesures aplicades pel Govern han facilitat als col·lectius amb majors dificultats per accedir a un habitatge que puguin iniciar el seu projecte de vida, amb més de 5.000 persones que s’han estalviat més de 90 milions d’euros aquesta legislatura. Les abaixades d’imposts és només un dels múltiples fronts des d’on atacam la crisi de l’habitatge, ja que també impulsam com mai l’habitatge públic, la simplificació administrativa i la col·laboració publicoprivada per treure al mercat habitatge assequible per a la gent d’aquí”, destaca Costa.

Dades entre el 18 de juliol de 2023 i el 31 de gener de 2026 a Manacor i Sant Llorenç

Impost sobre Successions
Grups I i II: herències entre pares i fills, padrins i néts, i entre cònjuges. Tenen una bonificació del 100% de l’impost, i per tant no paguen cap euro.

Grup III: entre germans, i entre tios i nebots. Tenen una bonificació del 35% (en el cas que hi hagi descendència directa) o del 60% (en cas que no hi hagi descendència directa).

Impost sobre Transmissions Patrimonials en la compra del 1r habitatge habitual
Aquí hi ha tres tipus de bonificacions:
-Bonificació del 100% de l’impost en el cas dels joves menors de 30 anys i les persones amb discapacitat. Mitjana d’estalvi per contribuent: 17.800€

Bonificació del 50% de l’impost en el cas dels joves menors de 36 anys, famílies nombroses, monoparentals o que tenen persones amb discapacitat a càrrec. Mitjana d’estalvi per contribuent: 10.300€

-Tipus reduït del 4% per a les persones majors de 36 anys que adquireixin el seu primer habitatge habitual. Mitjana d’estalvi per contribuent: 6.890€

Sobre l’Impost a la compra del primer habitatge habitual

El límit del preu de l’habitatge per beneficiar-se de les bonificacions de l’impost es va establir en els 270.151,20€. Així i tot, el Govern entenia que la realitat del mercat residencial representava, en algunes zones, municipis o fins i tot illes un preu superior a aquest llindar inicial. Per això, va encarregar a l’Observatori de l’Habitatge de les Illes Balears un estudi per obtenir dades precises, oficials i objectives de quina era la mitjana del preu de les compravendes, a partir de les dades de les escriptures.
Una vegada elaborat aquest estudi, el passat 17 de març el Govern va anunciar l’increment del llindar fins als 378.212€ en el cas d’Eivissa i de Formentera -un augment del 40%-, i fins als 307.089€ en el cas de Mallorca, una pujada del 14%.
“I conscients que per a molts joves i famílies de les Illes Balears pot continuar suposant una dificultat per accedir al primer habitatge, hem proposat als partits polítics amb representació al Parlament que aprovin una modificació legal que permeti incrementar el llindar, a Mallorca i Menorca, fins als 331.859€. Esperam que compti amb el suport de tots els partits”, exposa el vicepresident.