Avui en dia no podem fer gaire coses sense pagar. Ja abans de néixer, d’uns anys ençà, fan ecografies a l’infant, ja sigui per son pare i sa mare començar a tenir-ne imatges abans de néixer, o per llevar-se l’endarrer de si serà nin o nina, o bé per coses necessàries, com assegurar que no tengui segons quins mals.
Llavors tota la vida ja sabem que ens hem de dur la mà a la butxaca sempre seguit, quan no és per una cosa és per l’altra, i fins a la mort. I arribats en aquest punt, maldament no paresqui vera, per molt que no hi hagi dret, morir-se tampoc surt de franc.
Jo no me consider ni de dretes ni d’esquerres: trob que, dins una societat civilitzada i moderna, les coses més bàsiques de la vida, tothom les tocaria tenir assegurades pel simple fet de néixer, de venir en el món. Dic això pensant en un lloc mínimament digne on viure-hi (maldament fos un lloc petit, mínim, lo just i necessari, un piset de lloguer social de 40 metres quadrats); O també pens en el dret d’anar a escola i de fer carrera un estudiant que serveix, que té cap per fer-ne, tant si a ca seva són rics com si són pobres; També ho dic pensant en el dret de rebre assistència sanitària; I pens també en el dret a una muda rònica, bàsica, de roba. I en el dret de menjar.
Totes aquetes coses bàsiques per viure, les tocaria tenir assegurades tothom. No dic regalades. Dic descomptant a cadascú una part mínima del sou (com ja fan ara per la sanitat i les pensions) en tenir feina. I, en no tenir feina, el dret a lo bàsic hauria d’anar a canvi d’unes obligacions, d’unes feines socials que tocarien exigir a tothom qui rebés ajuda, fins que tornàs trobar feina.
Fins aquí lo bàsic. Si un té feina, tant a jornal com d’autònom, i no és un mans foradades i sap fer un racó, o bé serveix per empresari i sap fer doblers, va bé que, qualsevol cosa de les que he dites, si un s’ho pot pagar de la seva butxaca, ho tengui de més categoria: una bona casa, una escola privada, una assegurança de salut privada, roba de senyor, bon menjar, bon beure, un bon cotxe, i tot això. Vénc a dir que lo seu seria combinar lo just i necessari assegurat a tothom, i lo de més categoria per als qui s’ho han guanyat i s’ho poden permetre. Si això és esquerrà, jo som d’esquerres; I si això és dretà, jo som de dretes. M’és ben igual que me posin un barret o l’altre.
Dit tot això, ara recularé a un punt trist, que he dit en el començament, que concretament és haver de pagar per morir-se: No entenc com és que, a Manacor, fins no fa massa anys, hi havia una espècie de tanatoriet dins l’hospital de Manacor, públic per tant, i també hi havia un redol entrant en el cementeri a mà dreta, per tant un redol també públic, on hi tenien les persones difuntes devers un dia, fins a dur-les a la tomba. D’aquests dos redols, no en podien dir tanatori, ni a prop fer-hi, ja ho sé. Però, just que els haguessen eixamplats i condicionats una mica, amb dignitat, amb una sala d’estar, una mica de bar, calefacció, aire condicionat, unes butaques per seure-hi, tant a l’hospital com al cementeri, ja haurien servit també com a de tanatori bàsic, rònic, per als qui no se poguessen permetre el privat. L’espai privat d’ara està beníssim així com l’han posat: és un espai acollidor, còmode i agradable i no hi ha res a dir. Tot perfecte.
Només que, com he dit de tot d’una amb totes les coses bàsiques de la vida, del naixement fins a la mort, consider que la categoria, que val uns doblers, hauria d’esser una opció voluntària, que la pugués triar tothom qui la se pugui permetre. Però els qui no s’ho puguin permetre, tocarien poder triar també un lloc públic i de franc on poguessen fer homenatge i dir adéu a la persona difunta. Que anar a lo públic o a lo privat fos una tria personal de cadascú, com ara ho és fer funeral a l’església o no fer-ne.
Les institucions no tocarien deixar perdre cap servei públic. Si s’aturen d’oferir-lo directament i l’ofereixen a través de la iniciativa privada perquè el fa més bé, beníssim. Però, en aquest cas, tocarien assegurar al ciutadà que aquell servei bàsic li surti de preu com si fos públic. I tant dic això per aquest servei, una mica trist, que he tocat avui, com per qualsevol altre servei bàsic de la vida. Tant a Manacor com a qualsevol poble. No ho trobau?
