«Altra volta i a mala hora, ens trobam engrescats per la llengua», per Antoni Sureda

Aquesta vegada no es tracta d’una engrescada típica i concretament manacorina, però quasi quasi… L’engrescament vingué motivat per la sempiterna qüestió de si mallorquí/català o castellà. La moguda va tenir lloc al camp de futbol de Petra, en el transcurs d’un partit de la categoria aleví entre la Unió Esportiva Petra i el Cardassar de Sant Llorenç, com segurament tots els lectors sabeu, ja que de la brega, o més bé enfrontament dialèctic, en trobàreu prou informació a l’anterior número de Manacor Comarcal i a les posteriors derivacions en el diari Ultima Hora, les quals fins i tot apunten tant a denúncies com a inicis d’investigacions policials per delicte d’odi.
La discussió entre el dos protagonistes, que foren l’entrenador dels alevins del Petra, Miquel Santandreu, i l’àrbitra del partit, Laura Santos Fernández, sevillana ella que el passat mes de novembre es mudà a viure a Mallorca, fou pràcticament la de sempre ja sigui per collons o ovaris, sobre si hem de parlar a la força mallorquí o castellà, llengua aquesta dita també espanyol.
Curiosament els mallorquins i mallorquines sempre havíem tingut la deferència de dirigir-nos als vinguts de la península en castellà. Així era la nostra rèplica, malgrat molt sovint i en el cas d’introduir en el col·loqui algunes paraules en mallorquí rebíem una detestable desqualificació fent referència a que els hi parléssim en “cristià”.
Van molt errats amb aquest tema, la gent vinguda d’allà deçà la mar. Rebutgen i deprecien la riquesa lingüística pròpia dels diferents pobles que avui s’integren a l’estat espanyol.
Tampoc podem qualificar com una acció d’odi a la persona, qualsevol manifestació que no respon al nostre desig de que ens parlin en una llengua determinada. De veritat no hi ha un poc o un molt d’odi en el fet de treure una targeta vermella, reclamant que li parlin en espanyol perquè Mallorca és Espanya?

La deriva política a Espanya com a fruit del resultat de les eleccions a la Comunitat Autònoma de Galicia

Els resultats de les eleccions autonòmiques a Galícia d’aquest passat diumenge 18 de febrer, han deixat als socialistes dits obrers i espanyols de Pedro Sánchez, amb cara de pomes agres.
Els seus objectius principals se centraven en tractar d’impedir una nova majoria absoluta del Partit Popular i acabar per governar la Comunitat Autònoma de Galícia de la mà del “Bloc Nacional Gallego”, candidatura aquesta que aconseguí el 25% dels vots i que per a més inri pels socialistes, els ha pentinat 5 dels 14 escons que havien aconseguit a les anteriors Eleccions Autonòmiques.
Però el vespre trist del PSOE no acabà amb l’anteriorment apuntat. No sols només aconseguiren 9 escons, perdent-ne 5 dels que tenien anteriorment, sinó que ara els del Partit Popular d’Alfonso Rueda, successor d’Alberto Núñez Feijóo a la Presidència de la Comunitat Gallega, continuen amb la majoria absoluta amb 40 dels 75 diputats en joc, malgrat calgui afegir que han perdut 2 diputats, havent aconseguit 40.000 vots més que a les anteriors eleccions.
Per altra banda, els de Sumar de l’aliada de Pedro Sánchez a Madrid, Yolanda Díaz, no entraren a rotlo i sols aconsegueixen un 1’90 % dels vots emesos. Pitjor foren encara els resultats aconseguits per Podemos, als que Sánchez el seu dia ajudà a enfonsar, en benefici de Yolanda. Es varen haver de conformar amb el 0’25 dels vots a l’hora del recompte final.
De tot plegat resulta a hores d’ara incontestable que en realitat el gran guanyador del passat diumenge fou Alberto Núñez Feijóo, a qui el resultat de les eleccions a Galícia ha reforçat com a líder del Partit Popular, allunyant-se un poc així de la madona i senyora de la capital d’aquest país i paisatge nostre.

Nova empenta dels màxims responsables municipals amb la recollida de fems porta a porta

El Batle de Manacor, Miquel Oliver, fa uns dies va convocar els veïnats del carrer des Barracar a una reunió a l’Espai Educatiu Na Camel·la, per explicar el funcionament del sistema de la recollida de fems porta a porta. Finalment ens tenen en compte als sempre marginats veïnats de l’anteriorment esmentat carrer. Ja era ben hora que qualque dia ens toqués a nosaltres.
Pel que fa a la recollida de fems, el que fins ara hem tingut tant els barracaners de tota la vida com els nouvinguts, era haver d’anar a Na Camel·la per tirar les botelles de vidre i altres productes de rebuig.
Pel que fa al material orgànic, teníem així mateix un contenidor que podíem obrir amb targeta, només els dies que l’esmentat contenidor es deixava obrir per ella. Mentrestant, alguns veïnats no massa sociables i altres vinguts d’allà on fos, gent molt estugosa ella d’embrutar-se les mans, deixava bosses de sobres mal tancades damunt de la tapa del contenidor.
Per acabar de fer-nos la guitza, suposats responsables municipals, fossin del caire que fossin, un dia traslladaren el contenidor de la cantonada del carrer Guillem d’Efak, per deixar-lo ben acostat a la plaça de la Font del Barracar, convertint l’esmentada plaça en un autèntic femer.
Déu els doni, aquesta vegada, seny per fer les coses bé!