Me’n record com si fos ara, de les les grans manifestacions que hi va haver arreu d’Europa i del món contra la guerra d’Irak i la d’Afganistan. Don la raó als pacifistes, que deien que, a les males, tanmateix tot s’endimonia i s’emmalaeix encara més. I també tenia raó la propaganda que feien a Europa els criats dels americans en aquelles guerres, com la Gran Bretanya d’en Blair o l’Espanya de n’Aznar, quan mostraven com era de dolent en Hussein, amb els seus crims a l’Irak, i els maltractaments a les dones que feien (i fan) els talibans a l’Afganistan.
Torn dir que allò era vera. I no me venia de nou que arribassen a ser mal vists els pacifistes que clamaven “no a la guerra!”. Però hi ha una cosa a dir: a l’Aràbia Saudita, el maltractament a les dones és el mateix o pitjor que a l’Afganistan. Però, com que resulta que tant Amèrica com Europa (i també concretament qualque rei europeu mig retirat) hi fan negocis amb el petroli, idò no convé parlar-ne gaire, d’aquests maltractaments. Ni convé retreure com adesiara hi pengen homosexuals en públic, alçant-los fermats pel coll amb una grua. No, no convé dir-ho. Convé més girar-nos allà deçà, en lloc d’invadir-los. Val més callar i continuar fent-hi negocis per molt bruts que siguin.
Idò bé: mirau per on, ara, amb la guerra d’Ucraïna, repar que passa ben igual, però a l’enrevés: els estats europeus, que feien propaganda a favor de la invasió de l’Irak i de l’Afganistan, ara van ben alerta a fer-ne a favor de la invasió d’Ucraïna. Al contrari, mostren la dolentia (ep!: amb raó, i bé que fan, entenguem-nos) i els mals arrambatges d’en Putin. I diuen fins a quin punt aquest subjecte se pensa esser un altre Stalin. Alerta: jo aquí vull dir de passada que, si tenim en compte la corda que en Putin ha donada a les màfies russes, i les desigualtats entre rics i pobres (molt pitjors que les de per aquí), que aquest sonat hi ha permeses i, fins i tot, hi ha fomentades, jo dic que, si aquest boig trabucat és comunista (com ara diuen, sé cert que pensant en les eleccions espanyoles), idò jo som frare. Però això és una altra qüestió i ara no me lleu enforinyar-m’hi.
I a l’enrevés: així com les televisions europees i americanes clamen ara sí contra la guerra -i torn dir que bé que fan- d’en Putin, idò ben igual els pacifistes que deien ‘no a la guerra’ quan els dolents eren els americans, idò ara, en canvi, si és que piulen gens contra en Putin, posen una bona sordina dins l’altaveuet a l’hora de badar boca… si és que en baden gens.
Jo demanaria una cosa als pacifistes de barret: Per què feis com els estats occidentals i els seus governs, que ho pinten tot o blanc o negre, o bons o dolents? És que, si el dolent no és Israel ni els Estats Units, ja no vos fa tanta d’il·lusió la pau, ni que s’arreglin les coses a les bones? Si el qui envesteix no és Amèrica sinó que és Rússia, ja no és tan ideal, tan absolutament necessari, cercar arreglar les coses a les bones?
Jo pens que la violència és pesta cernuda, el mal absolut, la presència pura del dimoni damunt la terra. Ho pens tant si el qui fa el mal és en Hitler als jueus, com Israel als palestins, com Amèrica a la població civil a l’Irak, com en Franco tirant bombes damunt la població civil a Guernica o a Lleida, com la CNT o la FAI exterminant capellans i monges a Barcelona i a Menorca a la guerra espanyola del 1936-39, com si és en Putin massacrant ucraïnesos.
Ara que som en temps de Quaresma, ho faig venir bé per dir que, si som creients i volem construir el Regne de Déu, o, maldament no siguem creients i volem això mateix dit amb altres paraules, que és que el bé derroti el mal, clamem sempre NO A LA GUERRA. Clamem SÍ A LA PAU, sempre i onsevulla en el món.
