Cada any solen fer l’aniversari de qualque cosa. O de més d’una. L’any passat era el que feia 25 de la inauguració de la carretera de Palma a Manacor. Enguany també en farà 20 de la reinauguració del tren de Manacor a Palma.
Jo no som dels qui justificarien en Hitler perquè va fer l’estadi olímpic de Berlín, o l’aeroport més gran del món, o les autopistes més bones d’Europa; ni justificaria en el tasser de cap bar en Franco perquè (com n’Stalin o en Mao) “va fer pantanos”. No tan sols no justificaria cap personatge d’aquests, sinó que tampoc en justificaria cap que, maldament no hagués assassinat ningú, hagués pegada grapada en el calaix, per moltes de bones obres que hagués fetes.
Dit això, sí que crec que, quan fan una obra ben feta, n’hem de saber prendre mostra i valorar-la per seguir-ne l’exemple. Dic l’obra concreta, no qualsevol obra del personatge que l’hagi feta.
Ho vénc a dir perquè pens que la carretera de Palma, que feren el temps que Na Maria Antònia Munar era presidenta del Consell de Mallorca, va esser un encert fora mida, i un exemple a seguir a l’hora de fer carreteres noves allà on les velles vagin massa estibades de trànsit.
No sé si vos ne reordau, que cada setmana hi havia qualque accident en aquella carretera vella, de Manacor a Palma. Si ho reparau, de llavors ençà, sols no senten a dir mai que n’hi hagi cap. I mirau el trànsit que té.
Segons el meu parer, no tan sols va aturar la Presidenta Munar la mortaldat que hi havia en aquella carretera, sinó que va fer la nova per damunt la vella. D’aquesta manera, va estalviar una tudadissa de terres com la que feren per fer l’autopista d’Inca, que la feren amb traçat nou. I amb els voltadors que feren a diversos punts, evitaren haver de fer ponts pertot, que també són unes obres molt costoses i que se mengen un redol de terres que fa por.
En aquell temps, a més, Na Maria Antònia Munar presidia el partit Unió Mallorquina, que feia part del Pacte de Govern que tenia per president En Francesc Antich. Va esser precisament aquell temps d’aquell pacte que reinauguraren el tren de Manacor a Artà. Aquestes dues obres, el tren i la carretera de Palma, per mi són tot un exemple de política que cerca combinar i fer compatibles el transport públic amb el privat. Trob que ara vivim una època d’extremismes, en la qual tothom és en tot o partidari d’un extrem o de l’altre i res pus. Crec que com més va més necessari és que surtin polítics que cerquin l’equilibri en les coses, en tot en general, no tan sols en aquesta dels transports.
Un altre petit exemple, que tampoc en fa cas ningú, d’aquesta filosofia d’entendre la política, és per mi la millora que feren a la carretera del Port fins a S’Illot, també el temps que Na Maria Antònia Munar era Presidenta del Consell: en aquell bocí de carretera, hi posaren una separació de fusta entre els cotxes i la gent que camina a peu o que va amb bicicleta pel carril que hi feren aposta. Mirau quin altre exemple més perfecte de combinació del trànsit motoritzat amb la gent que té caminera o colquera amb bicicleta! També en feren una així, de millora, per la part de Ca’n Picafort i també per Andratx, si no vaig errat. Per mi això és un model de carretera que hauria de ser lo normal dins Mallorca, si és que volem estirar turisme del bo, com és el ciclista, i si volem que no faci nosa per damunt la carretera, com n’hi fan quan les bicicletes van mesclades amb els cotxes.
Així és que seria de justícia reconèixer segons quines polítiques de Na Maria Antònia Munar i prendre’n mostra quan puguin servir de solució a problemes presents o futurs.
