La primeria d’aquest mes vaig tenir ocasió d’assistir a l’homenatge pòstum a Na Maria Antònia Oliver, que li va fer el Col·lectiu Dones de Llevant a la Institució Alcover, de Manacor. Va esser un acte ben emotiu, i ja ho crec que ben merescut, a l’escriptora. Hi assistiren la consellera d’Igualtat, Na Mercedes Garrido, el batle de Manacor, En Miquel Oliver, la regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Manacor, Na Carme Gomila, a més de ben molt de públic. L’afirmació de la feminitat va destacar en tot l’acte. Quinze dones llegiren un bocí perhom de qualque obra literària de les moltes que va escriure en la seva vida l’escriptora manacorina que, per desgràcia, ens va deixar el mes passat. Me va agradar molt.
Me sap greu dir que hi vaig arribar cinc minuts tard i, per això, no puc assegurar com va anar l’acte de totd’una, de bon començament, amb això que ara vos diré: que és que, de quan hi vaig arribar fins que va acabar, me va cridar l’atenció una cosa, que ja l’he reparada en la majoria d’actes que tenguin lloc de vespre i que jo tengui ocasió d’anar-hi. Resulta que els qui surten a parlar en públic, no solen fer servir mai la salutació mallorquina vespertina tradicional, que és ‘bon vespre’. A l’homenatge que dic a Na Maria Antònia Oliver, totes les lectores saludaven d’altres maneres, que no discutesc que fossen ben igual de correctes, com ara -hola, -com va?, -com anam?, -com estau?, i d’altres així. I repar que això és una tendència ben molt estesa, ja vos dic, en el començament de la majoria de xerrades a què tenc ocasió d’assistir.
A Manacor, i sé cert que arreu de Mallorca, la fórmula de saludar en entrar a una casa, d’entrada de fosca fins a hora d’anar a jeure, jo, fins no fa gaire, sempre havia senti a dir -bon vespre! I, d’uns anys ençà, repar que com més va més poc senten aquesta manera tan tradicional nostra de saludar. I no tan sols això, sinó que, si som jo que ho dic, en entrar a qualsevol establiment onsevulla, m’agafa la sensació que els ve de nou sentir-ho, sobretot si els qui hi atenen el públic són joves. I me responen la majoria de vegades amb un fat i estantís -bones. “Bones” i res pus. Ho trob tan pobre!
No tenc cap dubte que la causa de la minva d’ús del ‘bon vespre’ no és altra més que el fet que el castellà no té aquesta fórmula. En aquesta llengua, de quan han dinat fins que arriba la fosca, la salutació és ‘buenas tardes’ i, d’aquest punt del dia fins a hora d’anar a dormir, diuen ‘buenas noches’, tant si arriben com si parteixen. Si en castellà existís per exemple “buen víspero” o una cosa així, estigau segurs que el ‘bon vespre’ avui el conservaríem sense pensar-hi i aniria vent en popa. Hem de superar aquesta vocació de llengua còpia, més que llengua pròpia, que practicam darrerament.
Si no deixam perdre de tot aquesta fórmula de salutació vespertina tan nostra, tendrem avantatge amb aquesta qüestió, com en moltes d’altres, a l’hora d’aprendre idiomes: en francès tenen el ‘bon soir’; en italià, la ‘buona sera’; en alemany, el ‘guten Abend’; i en anglès, el ‘good evening’. Totes aquestes salutacions corresponen exactament al moment del dia quan aquí deim ‘bon vespre’.
L’Obra Cultural Balear fa més de dos anys que du a terme una campanya molt encertada, i que ha tengut ben molt d’èxit, que se diu ‘Comença amb un bon dia”. Aquesta campanya cerca que com més vagi més n’hi hagi que no estiguin empegueïts de saludar en mallorquí, de començar-hi la conversa allà on vagin. De rebot, així moltes de converses continuen en la llengua de Mallorca, cosa que moltes de vegades no passa, en canvi, si començam la conversa amb un insípid “hola”. És per això que m’agrada tant que la ràdio Ona Mediterrània fins i tot faci un programa amb el nom d’Ona Bon Dia’. Trob que el presentador fa carregar les piles als oients en saludar-nos cada dia amb un ‘bon dia’ ben xalest, ben vitenc, que resplendeix força i alegria. Sé cert que farem bé si saludam així cada dia. Idò ben igual, en començar a fer fosca, farem encara més bé si no deixam perdre la nostra tradició, si la recuperam i tornam saludar tothom així com ho havíem fet sempre, que és amb un ‘bon vespre!’
Au idò, meam si ho tenim en compte! I que passem tots plegats un bon cap de setmana!
