«No cal menysprear els habitants d’una ciutat que ens ofereix amistat i germanor», per Antoni Sureda

En el transcurs del darrer plenari a l’Ajuntament de Manacor, corresponent al mes d’abril, un dels punts de l’ordre del dia era una proposta d’inici de l’expedient d’agermanament de Manacor amb el municipi de Girona.
A l’escrit remès per l’Ajuntament de Girona, es feia referència a moltes qüestions relacionades amb la cultura i que uneixen les dues ciutats. Entre altres temes es feia referència a les compartides activitats del teatre i la dansa, com també el reconeixement d’actors com és el cas del nostre autèntic gegant del monòleg a l’escena com és Antoni Gomila.
Pressupòs que segurament ja estau prou assabentats pel Manacor Comarcal de la passada setmana, i altres mitjans de comunicació, incloent la transmissió del Plenari en directe per Youtube, que la proposta de l’inici de l’expedient no prosperà.
Per tirar endavant l’inici del protocol de germanor entre les dues ciutats, calia una votació afirmativa amb majoria absoluta dels membres del Consistori. Eren necessaris un mínim de 11 vots a favor. Votaren a favor els membres que conformen l’actual equip de govern. Els membres del Partit Popular i del PSOE, es varen abstenir i els dos regidors de VOX votaren en contra.
Segons el portaveu de VOX, Sr. Esteva, a Manacor hi ha moltes coses més urgents, i seguidament manifestà que el seu partit no accepta que se’ls imposi una cultura que no és la seva. Ho expressà clarament d’aquesta manera: “A nosaltres ens agrada el teatre, però també els toros i el flamenc, i no els Castellers o altres coses d’una cultura que per molt que diguin no és la nostra”.
D’aquesta manera, els dos regidors de VOX imposaren el seu criteri sobre un Consistori de 21 membres, sense que ni des de l’equip de Govern ni dels grups de l’oposició, tant de la suposada esquerra com de la dreta dita democràtica, tinguessin el suficient “llumeret blau” de demanar que el tema de l’inici de l’expedient de germanor entre Manacor i Girona romangués damunt la taula, per poder ampliar i rectificar el que fos necessari. D’aquesta manera s’hagués pogut properament reiniciar el tema, a fi d’incorporar les dades en principi sol·licitades per la portaveu socialista Núria Hinojosa, qui curiosament havia iniciat la seva primera intervenció sobre l’inici de l’expedient afirmant que li pareixia bé, la proposta.
Si de veritat volen, es pot tornar pel camí d’una possible solució satisfactòria. Però la veritat és que als ciutadans de Girona, el rebuig de la proposta per part de l’Ajuntament de Manacor, de segur no els farà gens de gràcia.

El canvi d’horari i la “camia” d’en Franco

Quan l’any 1973 el govern espanyol va prendre la decisió d’implantar l’horari d’estiu actualment vigent, que ja s’havia establert per primera vegada l’any 1918 la mesura en qüestió, pel que fa als habitants de les Illes Balears va significar una distorsió de l’horari solar amb una hora i aproximadament 50 minuts.
D’aquesta manera, si una persona s’ha de presentar a la feina a les 7 del matí, no li queda més remei que botar del llit devers mitja hora abans. Un despertador posat a les 6’30 hores, en realitat sona a les 4’40 hores del matí segons l’horari solar. Es una distorsió massa grossa que segons els entesos ens crea seriosos problemes, i afecta com a mínim l’estat d’ànim i el benestar de l’organisme.
Però com deixava ben clar abans, els qui pagam amb més alt valor els plats romputs, som els qui vivim a les Illes Balears. Els gallecs, encantats de la vida, supòs. Com segurament vos haureu fixat més d’una vegada, quan a les nostres illes ja fa fosca i veiem per televisió un partit de futbol per devers la Corunya, allà encara fa un bon sol.
Per a més inri de les persones majors com és el meu cas, el canvi d’horari ens crea problemes en el funcionament del metabolisme per qüestions d’insomni, i les menjades en un horari inadequat. Parlant en plata i per a més senyes: particularment m’emprenya que els que comanden vulguin fer-me anar a dormir coincidint amb un horari des de sempre considerat el propi de les gallines, i per afegitó, despertar amb el cant dels galls.
De totes maneres, tampoc vos vull enganyar: fa temps que estic jubilat i a hores d’ara, me’n fot de l’horari d’estiu. L’autèntic motiu d’aquest comentari, no és altre que el de fer-vos recordar, o donar-vos a conèixer als qui per devers l’any 1973 encara no hi ereu, una glosa, com diria en Guillem Cremat, no massa ben canada i que deia el següent:

En Franco s’ha comprat una camia
amb molts de botons
i li ha passat pes collons
que les deu sigui migdia.