La majoria dels lectors segurament sap què és aquesta andròmina de la fotografia. Molts l’hauran fet servir. Molts pocs o cap el fan servir actualment. I no és que no facem servir telèfons dels anys vuitanta del segle passat, cosa certa. És que l’ús del telèfon fix ha baixat tant que moltes cases ja no en tenen. I aquells que encara el conservam, per què l’utilitzam? Per trobar el mòbil quan l’hem perdut per dins la casa? Seria una opció… L’altra és rebre telefonades no desitjades d’ofertes agressives d’internet, d’electricitat quasi gratuïta o de doblers fàcils. Davant l’allau de propostes la solució és clara: producte local.
La internet
Les ofertes de mòbil, de fibra i de serveis vinculats ocupa la primera plaça de telefonades comercials no desitjades. Les grans companyies es gatinyen entre elles mentre omplen terrats d’antenes i carrers de cablejat poc estètic. Enmig de la selva però, aquell al·lot amb aspecte de Harry Potter que voltava per Manacor amb un cotxet d’Auxam i que prometia ser el Bill Gates manacorí, pot ser no és avui l’amo de Windows, però ha consolidat un projecte en aquest sector que Déu n’hi do. ConectaBalear ja ofereix el mateix que els altres i ho fa a més amb uns preus i serveis com a mínim tan atractius com els altres. Joan Riera Pol i la seva gent, a més i no és poc, ajuden l’esport i el teixit empresarial local. Algú ha vist anuncis de Vodafone al Manacor Comarcal? O el logotip de Movistar a les camisetes del primer equip de voleibol? O qualcú sap qui és l’amo d’Orange i on anava a escola? Per si això no fos suficient, les vegades que he hagut de tractar amb la casa he pogut fer servir el meu idioma sense cap problema. Fer-lo servir amb les tres companyies grosses és una tasca titànica. Llegim no sé on que tenen cinquanta mil clients. Intuesc que amb tot això que he explicat i amb els 45 euros que costa la fibra, un fix per decorar i dues línies de mòbil, només és qüestió d’un poc de temps que siguin els líders a les Balears.
L’electricitat
La competència instal·lada dins el mercat elèctric fa que el martelleig telefònic d’ofertes suposadament espectaculars no aturi. Podem rebre cridades a qualsevol moment del dia, o fins i tot de la nit, per tal que baratem el proveïdor de la nostra electricitat. Tanmateix no hi ha duros a quatre pessetes i tot sol tenir trampa. A ca nostra teníem Gesa, com tothom, entre d’altres coses perquè no n’hi havia d’altra. Després es va convertir en Endesa i més tard es va liberalitzar el sector i es podia triar la companyia. Tanmateix i com que els canvis fan peresa, la majoria continua amb l’antic negoci de Felicià Fuster. Entre l’atractiu de la subvenció del Govern de les Illes Balears i la motivació de tenir energia neta, a ca nostra hem posat plaques solars. Funcionen molt bé però una vegada instal·lades s’havia de fer el tràmit amb Endesa per canviar la tarifa que permet vendre els excedents i a la vegada comprar electricitat quan no hi ha producció. Tot molt bé fins que en rebre la primera factura amb la nova situació comprovam que ens han enjoncat un servei no sol·licitat de no sé quina Protección 360 Plus que suposava cinc eurets cada mes. Davant les protestes a Elbsa, des del Punt de Servei se’n desentenen i enviam correu electrònic a l’empresa matriu demanant anul·lació d’aquesta estafeta i retorn del que havíem pagat de més. Davant una resposta tèbia de l’empresa la resposta ha estat passar-nos a Som Energia. Una cosa que havíem d’haver fet fa molt de temps. Energia renovable, producte de proximitat, màxima transparència i sensació de no ser enganyat.
El banc
Aquí entram en un tema delicadot. Si ja és poc recomanable acceptar ofertes telefòniques d’electricitat o de telecomunicacions, acceptar-les de crèdits o similars hauria d’estar prohibit amb pena de presó per qui les acceptàs. D’entitats fantasma en podem esperar ofertes de tres mil euros en només una hora pel mòdic preu d’interessos d’usura del vint per cent. D’entitats suposadament serioses ens ha de sobtar que en la mateixa telefonada t’ofereixin un crèdit immediat i alhora et proposin comprar no sé quin fons d’inversió miraculós. Davant la pregunta «M’oferiu un crèdit i al mateix temps em proposau que inverteixi en borsa?» la resposta és: «no series el primer que fa un crèdit per això, de vegades s’han d’aprofitar les oportunitats!» Jo sé que a Colonya. Caixa Pollença això no ho fan. Sé també que no els hem hagut de rescatar amb doblers públics. Sé també que destinen els seus beneficis a obra social i cultural. Sé també que són producte local. Sé també que cada any per Nadal ens regalen als clients una barra de torró de Mallorca. I el més important, sempre fan uns calendaris preciosos dignes de tenir a qualsevol cuina, que és allà on la gent hi tenim els calendaris.
