L’article 179 de la Llei Orgànica 5/1985 del Règim Electoral General estableix que als municipis de 20.000 a 50.000 habitants s’elegiran 21 regidors, mentre que si la població es troba entre 50.001 i 100.000 se n’han d’elegir 25. Justament Manacor es troba en aquesta tessitura.
El 2023, segons l’Institut Nacional d’Estadística, Manacor tenia empadronats 46.395 habitants. El març de 2024 l’INE comunicà a l’Ajuntament de Manacor que la xifra provisional d’habitants empadronats en data 1 de gener de 2024 era de 47.777. L’Ajuntament no comunicà rectificacions, i per tant aquesta quantitat quedà ratificada oficialment el novembre de 2024. El març de 2025 l’INE comunicà a l’Ajuntament que la xifra del padró provisional de Manacor per dia 1 de gener de 2025 era de 49.033 habitants, quantitat de la qual s’haurien de donar de baixa infinitat de persones que es canvien de municipi de residència i no ho notifiquen, així com molts altres casos. Serà aquest octubre o novembre quan coneixerem la xifra oficial de població empadronada correctament en data 1 de gener de 2025. Per tant, la xifra consolidada i oficial que s’ha d’utilitzar com a base per les eleccions de juny de 2027 haurà de ser la referida a l’1 de gener de 2026, que s’haurà publicat el següent octubre o novembre, després de la revisió corresponent per part de l’INE.
En aquests moments, oficiosament ja se superen els 50.000 habitants, i sembla evident que si no passa res molt gros, a les eleccions municipals de 2027 s’hauran sobrepassat amplament de manera oficial, per tant, s’hauran d’elegir 25 regidors. Això implicarà fer créixer la bancada de la Sala de Plens, amb dues cadires més per costat i reduint bastant l’espai per al públic… o bé canviar d’ubicació, perquè en realitat la Sala fa temps que ha quedat petita per a 21 regidors i en nombroses ocasions resulta clarament insuficient.
Però en aquest punt es demostra que la llei es va fer quan les diferències entre el padró i el cens electoral no eren tan grans com avui en dia, és a dir, quan gairebé tothom major de devuit anys podia votar i no hi havia tanta immigració. A tall d’exemple, a les eleccions municipals de 2023 la població empadronada era de 46.395 habitants, com he dit abans, però el cens electoral estava format per 29.234 persones. A Manacor tenim una gran quantitat de persones empadronades sense dret a vot, que no estan incloses en el cens electoral per tenir altres nacionalitats. Els ciutadans estrangers en general no tenen dret a vot a les eleccions municipals, excepte si pertanyen a països de la Unió Europea o si hi ha un conveni de reciprocitat. Aquest és el cas de 13 països: Bolívia, Cabo Verde, Xile, Colòmbia, Corea, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, Regne Unit i Trinidad y Tobago.
Segurament qualcú esperava veure entre aquests països el Marroc o Algèria, però no, no hi són. I és que a les darreres eleccions municipals es varen veure moltes persones originàries d’aquests països exercint el vot. Això s’explica perquè realment són ciutadans que tenen la nacionalitat espanyola. D’aquesta manera s’entenen algunes accions d’alguns partits durant la campanya electoral, com el cuscús de MES a la plaça Ramon Llull o les activitats de la secció àrab del PSIB/PSOE. I és que realment és un col·lectiu de cada vegada més gran amb dret a vot.
Si tornam a les xifres de població, mentre a les eleccions municipals de 2023 hi havia un regidor per cada 2.200 habitants, el 2027 n’hi haurà un per cada 2.000 i pocs. I si extrapolam el número d’habitants al cens electoral i suposam una participació similar, el 2027 amb menys vots es podrà treure un regidor, sempre que la candidatura superi el 5% dels vots de la barrera legal. Això pot suposar l’entrada d’altres forces polítiques que ara mateix no són presents al Consistori i fragmentar encara més la geometria dels pactes que necessàriament s’hauran de fer per governar.
Segons la normativa vigent, cada dos anys per norma general o cinc en alguns casos, els estrangers han de confirmar el seu empadronament, però no sé si l’Ajuntament de Manacor desempadrona les persones que no compleixen aquest tràmit, purgant el padró. Aquest és un aspecte que s’hauria de cuidar, excepte si es pretén intencionadament arribar a la xifra dels 50.000 habitants, encara que n’hi hagi d’irregulars o inexistents per trobar-se a altres ciutats o països. També podria ser una estratègia no dur a terme aquestes eliminacions del padró, excusant-se en la manca de personal. Al final tot se sabrà.
