Just acabaren de finalitzar les festes que conformen el cicle nadalenc de celebracions, just acabàrem de desmuntar els betlems i els arbres de Nadal, el pare Noel havia agafat el camí de tornada, els Reis d’Orient havien seguit el seu rumb viatger, quan a molts pobles de Mallorca ja començaren a tallar la llenya destinada al muntatge i encesa dels foguerons que encalenteixen les revetles de Sant Antoni. Els actes religiosos, festius i, sobretot, tradicionals a distints pobles ja s’han vingut celebrant des d’aquests passats dies.
Com és de tots sabut, Sant Antoni Abat és considerat el patró dels animals de peu rodó -cavalls, ases, someres…- i, per extensió, de tots els animals domèstics. Segons la llegenda, el sant guaria els animals ferits i protegia els sans de qualsevol mal. És per això que, el dia 17 de gener, és antiga tradició dur els animals a beneir tot invocant la protecció del sant.
Si bé la festivitat de Sant Antoni està molt estesa arreu dels municipis de les Illes Balears, també és cert que hi ha indrets on va arrelar i on ha perviscut amb més força i, fins i tot, en alguns casos, amb determinades particularitats a l’hora de celebrar la festa.
A Manacor, abans de la reestructuració de la festa que es va dur a terme als anys seixanta del segle XX, les beneïdes es duien a terme de manera molt diferent a com se celebren actualment. Tot això ens ho conta la jove historiadora de l’Art Maria Cinta Pérez Puig, a la conferència que va oferir el passat dissabte dia 11 a una abarrotada sala d’actes de l’Associació s’Agrícola, baix el títol de Les beneïdes a Manacor al s. XIX.
Després de la conferència de Maria Cinta, que hem reproduït a la pàgina següent, l’investigador i indumentarista Pep Pons va parlar de la importància de mudar-se o manera de vestir al segle XIX, segons les ocasions o esdeveniments socials, i va mostrar diferents peces de vestir usades en aquella època.
Conferència de Maria Cinta Pérez “Les beneïdes de Sant Antoni a Manacor al segle XIX”
Fins als anys seixanta del segle XX, la festa s’organitzava en tres actes centrals: els acaptes, la colcada i les beneïdes. D’aquests tres, les beneïdes eren sempre considerades l’acte més important de les festes.
En aquells temps les beneïdes eren una expressió de la religiositat popular cristiana cap a un sant venerat a Mallorca des dels primers temps després de la conquesta. El dia de beneïdes era un dia de festa, on els animals, des que Sant Antoni n’era patró, eren els protagonistes. Aquell dia descansaven de la feina, se’ls hi donava el millor pinso o se’ls deixava a lloure dins una tanca. Una sèrie de gestos de gratitud dels amos cap a les seves bísties que, especialment per les famílies pageses, eren un component indispensable de la seva economia.
Les beneïdes a Manacor vila
A la Vila, les beneïdes es realitzaven el dia de Sant Antoni, dia 17 de gener horabaixa, ja que al matí se celebrava a l’església parroquial l’ofici major en honor al sant. Participava en aquesta festa el poble, especialment els foravilers, que eren els que tendien a tenir més animals de tir. També hi participaven tots aquells propietaris, menestrals, membres de la petita burgesia que tenien animals. La festa no consistia en que els pagesos del municipi venguessin a desfilar pels carrers de Manacor i els de la vila els miressin, sinó que tothom podia participar a la festa si tenia una comitiva a qui adherir-se.
Aquelles beneïdes consistien en una desfilada de bestiar, seguint un circuit preestablert i que tenia com a punt focal el lloc on se situava el capellà i la imatge de Sant Antoni, adornada amb ciris, fanals i mata, sobre un altar improvisat que es posava a l’exterior de la parròquia. Animals i acompanyants passaven per davant del capellà i aquest els ruixava amb aigua beneïda. La gent que anava a beneir passava més d’un pic, tres o quatre voltes, perquè quedessin els animals ben beneïts i per no acabar la festa massa aviat. Aquella desfilada era encapçalada per la carrossa de la colcada, amb els membres de l’obreria del sant, que sortia només el dia de la revetla i el dia de les beneïdes, i els altres animals anaven darrere. Els animals a beneir normalment eren animals de peu rodó, el que anomenam bèsties, cavalls, mules, ases… També n’hi havia que duien qualque ovella o porc, però sempre exemplars comptats,res de dur el ramat sencer. Fossin els que fossin, sempre ben arreglats, guarnits amb ocs i penjolls. Per donar les gràcies per la benedicció, o com a ofrena per demanar favors al sant, els que desfilaven acostumaven a deixar qualque dobleret a la bacina de Sant Antoni, exvots populars o inclús donacions en espècie.
Els sonadors, que acompanyaven les comitives i animaven la festa, solien cantar una cançó, i els que muntaven animals podien provar de fer una reverència o un botet. A canvi, el baciner donava estampes del sant o fulls impresos dels goigs, objectes molt desitjats pel poble perquè els valoraven com a amulets amb poders màgics, ja que la majoria no sabien llegir. Els animals, que eren els protagonistes, podien anar muntats o estirar carretons i carrosses.
Val a dir que en aquells temps ja hi havia carrosses, si bé no eren com les d’avui. Eren carrosses senzilles, fetes pels pagesos, no eren escenificacions teatralitzades, sinó que s’ornamentaven amb murtra, pi, ullastre, mata i amb ors de paper, alguna imatge del sant si n’hi havia. L’objectiu era imitar la carrossa de la colcada, que per recursos solia ser la més espectacular. Com en el carruatge de l’obreria, dins els carros hi podia anar un grup de cantadors i sonadors que animaven la festa cantant cançons dedicades al sant. Els altres membres de la comitiva podien anar damunt el carro, si hi cabien, o a peu.
Les beneïdes al camp
Beneïdes no se’n celebraven només unes, sinó que, a més de les que se celebraven a Manacor vila, se’n feien també a algunes zones rurals del municipi, com Son Negre, Son Macià, es Rafal Pudent o Son Carrió. Les diferències entre les de la vila i les de fora vila no eren abismals, però tampoc eren celebracions idèntiques. Les beneïdes a fora vila només es feien a les possessions amb capella, que eren les que tenien el servei d’un capellà de la parròquia. Allà no hi anaven just els pagesos que treballassin les terres d’aquella possessió en concret, sinó també els de les finques del voltant que no tenien capella. Per tant,suposava un moment de reunió entre els veïnats d’aquella zona rural.
A les beneïdes de la vila només hi assitien els animals més famosos en representació dels restants, i només s’hi enviaven les carrosses més guapes. A les beneïdes de fora vila, en canvi, era comú dur-hi més animals: si a Manacor just hi duien un xot, aquí es podia dur un ramat d’ovelles o un grup dels millors porcells de la zona. Les beneïdes de fora vila, normalment es procuraven celebrar o el dia de Sant Sebastià, que era festiu, o els diumenges pròxims a la festivitat de Sant Antoni. És a dir, en dies no laborables que no fossin dia 17, perquè era quan se celebraven a la Vila.
Cada possessió les celebrava com millor i on millor li anava: de matí o capvespre, en un lloc de la possessió que anés bé, no necessàriament davant la porta de la capella. La manera de celebrar la festa era molt semblant a totes, tot i que n’hi podia haver de més modestes i familiars i d’altres més ambicioses que feien la competència a les de la Vila. Després de missa se treia una tauleta on poder posar el salpasser amb l’aigua beneïda, una imatge del sant i el bacinet. Hi havia una desfilada de bestiar i carrosses, ben igual que a la Vila: amb sonadors, tot enramellat, més d’una volta, etc.
El significat
Ara que sabem com es desenvolupava aquella festa, anem a conèixer els motius pels quals es celebraven les beneïdes i quin significat tenia aquesta festa al segle XIX. Evidentment, la raó de ser primigènia d’aquest acte és la celebració religiosa en honor a un sant. Les beneïdes són un acte de gratitud i de demanda cap a Sant Antoni, donar les gràcies per protegir els animals i demanar que ho segueixi fent. L’objectiu dels qui acudien a beneir les bísties era invocar la protecció màgica del sant sobre els animals domèstics, per assegurar la seva salut i reproducció com a béns econòmics primordials de l’economia pagesa d’aquell temps. Ara bé, si el motiu de la celebració de la festa fos només aquest probablement faria dos segles que no tendríem beneïdes ni a Manacor ni enlloc més.
Sense suprimir ni menysprear la part religiosa, les beneïdes eren una excusa perfecta per fer festa, per fer bulla. La gent s’agermanava per Sant Antoni, feia comunitat, especialment els pagesos, que s’ajuntaven dies abans per fer les carrosses, es traslladaven d’una finca a una altra i anaven cap a la vila, en un temps on els desplaçaments eren més que justos, i aprofitaven per fer balls després de la desfilada. Dia 17 de gener tenies reunits a Manacor tots els habitants del municipi, un fet que ajudava a que els foravilers es sentissin vinculats a una identitat municipal, dirigida per una parròquia central. Per tant, les beneïdes ajudaven a enfortir els llaços de pertinença a una comunitat, especialment entre la vila i les diferents possessions, en un temps en què les diferències de classe eren molt visibles. A això ens falta sumar un darrer motiu. Si els pagesos anaven a beneir a la Vila no era només per rebre la benedicció, perquè això ho tenien a les possessions. Venien en representació del poder i la riquesa de la seva possessió i dels seus recursos ramaders a través de les bísties. La desfilada es convertia en una demostració del poder dels amos i els propietaris amb capacitat de tenir animals de tir. És a dir, que tot i ser un ritual religiós, s’aprofitava l’acte per representar simbòlicament quin lloc ocupava cadascú en la societat.
Conclusió
Recordem que estem xerrant des segle XIX, evidentment als anys 60 o avui en dia els motius no són els mateixos, sinó que es tracta d’un procés d’adaptació de la festa al context històric que s’està vivint. Això no vol dir que sigui millor o pitjor, sinó que les beneïdes, i les festes de sant Antoni en general, són tradicions dinàmiques que s’han anat adaptant al context de cada situació i, precisament per aquesta capacitat d’adaptar-se a les demandes socials i resignificar-se, han sobreviscut al llarg dels anys.
