Deixar passar tot un any per una nova trobada amb en Joan Gaià suposa tot un repte. Per una banda, els temes d’actualitat s’acumulen. Per l’altra, la seva bona actitud com a entrevistat, sempre amb el titular perfecte per a cada pregunta, fa d’aquesta entrevista una reunió tan interessant com profitosa. Amb ell xerram del seu primer any a la Unió de Pagesos, així com de l’actual mandat municipal a Manacor.
- Com ha anat aquest primer any com a coordinador de la Unió de Pagesos?
- Ha estat un canvi important, això és innegable. Venc de donar-ho tot durant quatre anys a l’ajuntament , ja que el fet de tenir una dedicació parcial era més un formulisme que una realitat. Per tant, en aquest darrer any he guanyat en tranquil.litat i he pogut compaginar molt millor el meu càrrec a la Unió de Pagesos amb la meva feina de pagès.
- Quin és el teu paper dins la Unió de Pagesos?
- La meva feina com a coordinador té dos papers. Per una banda, ser la cara visible de l’organització davant els mitjans de comunicació i les institucions, de la mateixa manera que també estic present a les reunions de la Unió de Pagesos, encara que siguin reunions sectorials. Per l’altra, també hi ha la part interna del meu treball, que es pareix molt a la feina de gerent, i que té molt del treball que es fa a les pròpies administracions.
- Ara mateix, quines són les prioritats de la Unió de Pagesos?
- Hi ha molts temes que ens preocupen. Potser el més important té a veure amb totes aquelles problemàtiques que es deriven del canvi climàtic. En aquests darrers anys, sobretot en els estius, els pagesos s’han adonat del mal que fa el canvi climàtic, tant en forma de temperatures altes com de falta de pluges. Al cap i a la fi, els pagesos som els primers que patim el canvi climàtic, i adaptar-nos a aquest canvi és la gran prioritat de tot el sector.
- Hi ha consens total en el vostre sector a l’hora de lluitar contra el canvi climàtic?
- Sí, hi ha un consens total, i això no passava fa deu o quinze anys. Ara, totes les associacions agràries donen molta importància a aquest tema, i això és tan positiu com inusual, ja que al nord d’Europa encara hi ha una part del sector primari que no creu en el canvi climàtic. En canvi, a Balears, més enllà d’uns pocs empresaris de certa edat que tenen algunes reticències amb aquest assumpte, la gran majoria de les iniciatives agrícoles que surten a les Illes ja neixen amb una base que dona total prioritat a la protecció del medi ambient, el que fa que el sector agrícola balear sigui pioner en aquest sentit. De fet, et puc assegurar que la pagesia pot ser i ha de ser una gran arma contra el canvi climàtic.
- Si xerram del municipi de Manacor, com es troba actualment el nostre sector primari?
- Manacor té una sèrie d’empreses, de les més grosses de Mallorca, que fan sobradament els deures, com Terragust, amb una gestió pionera, s’Hort de sa Vall, que forma part de Terracor… Tots ells presenten iniciatives molt grans i ambicioses que lideren el sector. Al mateix temps, també hi ha altres iniciatives més petites, amb algunes similituds i diferències, que també funcionen bé. En definitiva, podem dir que el mapa agrari de Manacor representa molt bé el que passa a Mallorca. Hi ha aquests dos tipus d’iniciatives, mentre les empreses d’hortalisses més convencionals van desapareixent. Per tant, i encara que tenim els nostres problemes, tothom pot veure com a Manacor hi ha més cellers, més formatgeries o més servei a domicili que fa quinze anys.
- Com es troba el relleu generacional del sector primari?
- Al llarg de molt d’anys, entre els anys seixanta i els vuitanta, la pagesia s’especialitzava molt en un producte però a l’hora de vendre’l no tenia les habilitats necessàries per fer-ho bé. Això ha canviat. Ara, gràcies al relleu generacional, tenim uns pagesos que es mouen molt millor en tots els processos, són més transversals, i amb les xarxes socials venen molt millor els seus productes. Però no tot són bones notícies, ja que moltes d’aquestes iniciatives són iniciatives petites amb les quals perdem sobirania alimentària. De fet, es calcula que només el 15% de tot allò que consumim prové de les Illes. Per tant, i contestant a la teva pregunta, hi ha relleu, però s’està perdent capacitat productiva.
- En aquest darrer any, hi ha hagut diversos Plens a Manacor on s’ha tractat el tema de la sobirania alimentària. Hi ha el mateix interès sobre aquest tema en el Govern i el Consell?
- Crec que la presidenta Prohens ha tengut l’habilitat de posar a gent preparada amb tot allò vinculat al sector agrari, i això s’està notant. És cert que els canvis a l’administració van al ritme que van, i més quan comença a caminar el mandat, però jo som optimista. La conselleria és conscient dels problemes del sector agrari, de manera que aquests canvis, amb el pas del temps, es començaran a notar.
- Quines han estat les principals reclamacions que ha fet la Unió de Pagesos al Govern al llarg d’aquest any?
- Noltros l’estiu passat ja vàrem apostar molt fort per treure endavant una Mesa de Canvi Climàtic, una iniciativa que es va aprovar tot d’una i que la va convocar el propi Govern. Crec que el fet que el propi Govern respongués a aquesta petició convocant ells mateixos la iniciativa fa raonable el meu optimisme. Si fa quinze anys ens diuen que un president del PP faria una convocatòria d’aquest tipus, ningú ho hagués cregut. Pareix que aquest Govern té clar el que ha de fer amb el sector primari, i l’important que és protegir-lo i ajudar-lo. És cert que hi ha males companyies, com s’ha pogut veure amb el decret de Simplificació Administrativa, que no miren gens per la defensa del territori, però aquestes males companyies també es donaven abans, amb l’esquerra. De fet, l’esquerra ha fet molt poc, per no dir res, per la pagesia de les Illes en els darrers vuit anys, de manera que no podem donar grans lliçons.
- Com de preocupant diries que és l’ús del sòl rústic que pugui fer el Govern per a altres iniciatives que no tenguin res a veure amb el sector primari?
- Aquest és un assumpte que també em fa ser optimista. Fa vint anys no hi havia el consens que hi ha ara quant a la importància de respectar l’ús de sòl rústic. Aquest consens sí existeix ara, i tots som ben conscients del mal que poden fer els xalets vacacionals o una mala ubicació de plaques solars en sòl que és clarament per al sector primari. De totes maneres, i encara que hi hagi aquest consens, des de la Unió de Pagesos tenim molt clar que hem d’estar molt vigilants amb aquest tema, i seguir donant passes endavant per protegir el sòl rústic.
- Ara fa un any que vares abandonar la política local. Quin balanç fas d’aquest primer any de mandat municipal?
- Si la memòria no em fa una mala passada, quan vàrem xerrar l’estiu passat, et vaig dir que el PSOE havia de ser generós, i que això era la clau perquè hi hagués un possible pacte entre Més i els socialistes. Un any després pareix que no ha canviat molt tot això, encara que el batle Oliver va fer públic que va xerrar amb membres destacats del PSOE balear per donar una solució a aquest tema, ja que la situació no era sostenible. Pareix que el PSOE no ha volgut entendre tot això i no ha mogut fitxa, el que dificulta reeditar un pacte que, per altra banda, jo consider que va funcionar molt bé. Per tant, tenim un Govern en minoria perquè el PSOE no ha volgut fer els deures.
- I com veus a la resta de l’oposició?
- Pens que tenim la sort que hi ha una oposició que está responent de manera constructiva a aquest Govern en minoria, i quan dic oposició només em referesc al PP, no a Vox. Vox és un vers lliure que, entre altres exemples, va decidir votar en contra d’una moció per a facilitar la venda del producte local, només perquè era una moció vinculada a la Unió de Pagesos. I això ho varen fer per partidisme, un motiu que no s’explica, quan a la Unió de Pagesos hi ha socis de tots els partits. Dit això, i tornant al PP, crec que ha assumit el compromís de fer una oposició responsable, ja que al mateix temps governa a Palma. Això fa que no juguin a fer el show de forma gratuïta i sense motius, com passava a l’anterior mandat. Per tant, i resumint un poc tot, s’agraeix aquest canvi de to del PP, al mateix temps que m’agradaria incidir que estaria bé que hi hagués un Govern de majoria a Manacor, més que res per facilitar la governança. Si el PSOE fa els deures, això podria ser possible.
- Hi ha cap assumpte més que vulguis destacar?
- M’agradaria destacar el mal que està fent la Llei Montoro a nivell de manca de places i d’inestabilitat tant a l’Ajuntament de Manacor com a molts altres ajuntaments de les Illes. La part funcionarial de l’ajuntament està en quadre, i el pitjor és que la part política no pot fer res. Governi qui governi a Manacor en els propers deu anys, si no hi ha un canvi legislatiu al respecte, anirem a pitjor, ja que l’Ajuntament té les mans fermades. Tenim la mateixa Brigada i la mateixa Policia que fa vint anys, i mentrestant, la població ha crescut un 30% en el conjunt del municipi. Estic pensant, per exemple, en tot el treball que fa en Sebastià Llodrà a Medi Ambient, que pareix que no fa res quan fa una feinada. Deu ser terrible que, tot i treballant al màxim, es noti molt poc tot el que fas, i tot o gran part es degui a la falta de mans que hi ha a l’hora de tenir un municipi més net.
