ActualidadEntrevistas

“La legalització de cases en sòl rústic és la major operació d’especulació immobiliària en temps de democràcia a Balears”

Després d’un any com a presidenta temporal, Marga Ramis ha tornat recentment a les seves tasques habituals dins el GOB. La portaveu i responsable de campanyes de l’entitat ecologista ens rep mig any després per fer un repàs d’un any molt mogut a nivell de manifestacions per al GOB i altres entitats similars.

  • La darrera vegada que vam parlar acabaven d’esclatar les protestes a les Illes Canàries en contra del turisme massiu. Un mes després es varen fer les mateixes protestes a les Illes Balears. Com recordes aquesta manifestació de finals de maig del 2024?
  • Varen ser uns mesos molt intensos, de molt treball. La manifestació a les Illes Canàries va fer de mirall per a la nostra societat. Quan varen esclatar aquestes protestes, el 20 d’abril, tot d’una vàrem pensar que noltros podíem fer el mateix a les Illes Balears. Al cap i a la fi, vivim una situació molt similar a la de les Canàries. Per tant, les setmanes posteriors al 20 d’abril va començar a generar-se una articulació col·lectiva de moltes entitats que ens havíem organitzat en la contracimera de Turisme a l’octubre del 2023, que es va dur a terme a Balears, i així vam començar unes protestes similars a les de Canàries.
  • Aquí va sorgir “Menys turisme, més vida”…
  • Exacte, i també va sorgir la certesa que, per fer les coses bé, havíem de tocar totes les variables d’aquest turisme massiu: precarietat laboral, habitatge, manca de recursos, consum de territori… Finalment vàrem acordar la primera convocatòria, que va ser la primera manifestació que es feia a les Illes en plena temporada turística, i la veritat és que va anar molt bé. De totes maneres, també som conscients que aquest problema no es resoldrà amb una manifestació ni amb dues, i que fa falta una mirada a llarg termini per anar solucionant aquest conflicte. També tenim clar quins són els dos reptes que afrontam. Primer, posar límits al turisme, i després, canviar el model econòmic de les Illes, per així sortir d’aquesta dependència del turisme i enfocar-nos en la diversificació. Sense cap dubte xerram de dos reptes que es fan per molts motius, però especialment per la crisi climàtica.
  • Al llarg d’aquest any, heu insistit molt que no és tant un problema d’excés de turistes, sinó d’excés de dependència cap a un sector concret, que és el turisme…
  • Exacte, així és. Hem d’entendre que aquesta realitat en què vivim és conseqüència d’un model econòmic que du cap a problemes com la massificació, i que ha acabat turistificant tots els espais vitals, al mateix temps que es posa en perill drets tan fonamentals com l’aigua o l’habitatge. Per altra banda, també hem de tenir en compte que els serveis públics no estan preparats per a aquest creixement desmesurat els mesos d’estiu, el que provoca que hi hagi unes infraestructures saturades que no són bones per a ningú. En definitiva, vivim en un model econòmic que és inassumible tant en l’aspecte ecològic com en el social.
  • Un problema afegit és que s’està generant un turisme més excloent, adreçat als més rics…
  • Totalment. Aquest any passat hem escoltat com el Govern deia que el seu objectiu és que hi hagi menys turistes però de més qualitat, però pareix que no se n’adonen que aquest discurs conté una trampa perversa. En primer lloc, perquè aquest mercat de luxe du associat una demanda més intensiva en consum de recursos. I en segon lloc, també hem de pensar que aquesta aposta del Govern no evitarà que hi hagi altres possibilitats de turisme actives a les Illes. A més, aquest turisme d’elit ajuda molt a l’hora d’incrementar aquest clima de polarització social, i no dona els beneficis que hauria de donar. Xerram d’una realitat que ja hi és a Eivissa, i que a poc a poc es vol escampar a la resta de les Illes, on aquest model econòmic no només vol treure rendiment de tot allò turístic sinó també del mercat immobiliari.
  • Ja que xerram d’habitatge, què opina el GOB de la legalització de cases a sòl rústic, mesura que ha tirat endavant el Govern de Prohens?
  • Crec que aquesta mesura demostra l’interès del Govern en posar en venda les Illes com si fossin un paradís de luxe, on només s’estimula el mercat immobiliari. Ara mateix, la majoria de les legalitzacions en sòl rústic que es fan estan dirigides a habilitar més xalets amb piscina i no tant cases petites, cosa que demostra l’ordre de prioritats de l’actual Govern, ja que es prioritza el mercat immobiliari i el lloguer turístic per damunt del dret a l’habitatge dels residents de les Illes. Com pots imaginar, des del GOB estam totalment en contra d’aquesta mesura. De fet, estam treballant en un recurs d’inconstitucionalitat respecte d’aquesta iniciativa, ja que pensam que és la major operació d’especulació immobiliària en temps de democràcia a les Illes Balears.
  • Quin és el nivell de comunicació que hi ha ara entre el Govern i les entitats ecologistes?
  • Pràcticament no hi ha comunicació entre les dues parts. Ens vàrem reunir amb la presidenta Prohens quan va anunciar el decret de simplificació administrativa, i des d’aquell moment, res. Hi ha la Mesa de Sostenibilitat, però aquestes reunions estan més pensades per a la sostenibilitat econòmica del sector turístic que per a la pròpia sostenibilitat de les Illes. Sense cap dubte, estam davant d’un Govern que impulsa polítiques que van en contra de la sostenibilitat mediambiental, carregant-se consensos històrics com la comissió de Medi Ambient, la llei de Residus, la llei de Canvi Climàtic…. És clar que aquest Govern no té en compte ni la crisi climàtica ni com aquesta crisi climàtica implica mesures d’adaptació, entre les què s’inclouen un canvi de model per posar límits a aquest tipus de turisme tan massiu com excloent.
  • De quina manera es posen límits a aquest model de turisme?
  • És molt fàcil. Fent una gestió de l’ordenació del territori i urbanística diferent, fent una gestió clara i eficient dels espais naturals… El problema és que tenim un Govern suïcida, que permet construir en zones de risc, que permet l’especulació per damunt de la seguretat de les persones, i que no fa una política activa en matèria d’aigua o de clima. En definitiva, estam davant d’un Govern que ens anima a ser forts davant aquestes polítiques tan perilloses per a les Illes.
  • Quin ambient es respira actualment en organitzacions com la vostra? Hi ha previstes noves mobilitzacions?
  • Ara mateix estam en un moment de reflexió, replantejant estratègies, per fer front a reptes molt importants que no teníem fins ara. Ja hem arribat a un moment en què som plenament conscients que hem de fer de palanca per treure endavant polítiques que minimitzin l’impacte d’escenaris com el de la torrentada de Sant Llorenç o, més recentment, la DANA de València. Ara estam plantejant com fer força per fer front a aquesta realitat, i com la demostració de forces en els carrers amb les manifestacions del passat 2024 poden repercutir a l’hora de transformar la política i pal.liar aquesta crisi ecosocial. Crec que el que ara pertoca és fer una passa més transversal en les nostres lluites, i ajuntar forces entre tots per fer unes mobilitzacions més àmplies que incidesquin en la política real. Pens que estam més que preparats per afrontar aquest repte, així que ara toca treballar i teixir aliances per fer front a aquest repte tan gran.
Marga Ramis, portaveu del GOB

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba