N’Eduard Friedrich Hugo Heusch va esser el fundador de la fàbrica de perles a Manacor. Aquest empresari alemany va néixer l’any 1865 a Aachen, una ciutat antiga, plena d’història, de la banda del ponent d’Alemanya. Va trobar que no hi havia dret que només poguessen dur collars de perles les senyores riques. Per mor d’això, va agafar la curolla de mirar de fabricar-ne d’artificials, que sortissen benet de preu, i que hi poguessen fer els mateixos collars, les mateixes polseres, les mateixes arracades que duien les senyores bufes de casa bona.
Va ficar la banya fins que va aconseguir fabricar-ne de tan ben fetes i tan vistoses, que sols no se destriaven de les perles naturals de bon de veres, ni de forma ni de color. Va esser així que l’any 1890, N’Eduard i el seu germà Karl aconseguiren la primera patent del món per a fabricar perles artificials. Amb aquesta patent, fundaren a París una empresa que se deia la “Societé des Perles des Indes”. Al cap de set anys, cercant mà d’obra barata, varen fundar a Barcelona l’empresa perlera “Hugo Heusch & Cia”, que al cap de no gaire anys la traspassaren a Mallorca. De tot d’una posaren el taller a un pis del carrer de la Missió, de Palma. Però no hi havia manera de trobar al·lotes de Ciutat que hi volguessen anar a fer feina. Per això, segons l’historiador manacorí Sebastià Sansó (que aviat farà dos anys que és mort, per desgràcia), aprofitaren que el tren no feia gaire que arribava fins a Manacor i s’hi varen establir, de tot d’una a un pis del carrer de Sant Antoni. I l’any 1902 començaren a fer la fàbrica.
De tot d’una, els senyors de Manacor que marxaven bé, miraven malament l’empresari Heusch perquè tenien por que els passàs davant. Per mor d’això, i per demostrar que no duia mals arrambatges, a més de donar feina, En Heusch va moure festes populars i, perquè a més tothom ves que ell era catòlic (i no protestant, com eren -i són encara ara- una part dels alemanys), va fer fer, pagada seva, la gran vidriera de la Mare de Déu de l’Església de les Dolors. D’aquesta manera, com que els protestants no creuen en la Mare de Déu i els catòlics sí, l’empresari se va voler guanyar la confiança de la societat manacorina, ben catòlica en aquell temps, i els va voler demostrar que ell era tan catòlic com els manacorins. Així s’espolsava de damunt les malfiances de la gent, que relacionava la nacionalitat alemanya amb la branca protestant del cristianisme, una branca molt mal vista llavors d’un punt de vista catòlic.
Si ho miram amb perspectiva, aquest empresari, va dur a Manacor dues coses: una, la prosperitat dins moltes de famílies manacorines. Pensau dins quantes de cases, amb l’entrada de dos sous, el d’ell i el d’ella, amb un, en tenien per viure i, amb l’altre, a poc a poc s’hi pogueren fer la caseta d’estiu des Port o de S’Illot. Que allò era mà d’obra barata? Sí. És vera. No ho discutesc gens. Però la qüestió era que així la gent pobra no havia d’emigrar per menjar. Molts de Heuschs, aniria bé que hi hagués avui, que duguessen feina a molts de països pobres, que hi ha una gentada que en fuig cap a Europa per no morir-se de fam! A mils n’hi hauria d’haver, de Heuschs, en el món d’avui, per anar bé!
I l’altra gran cosa que va dur En Heusch sense voler a Manacor, va esser una millora tirant a feminista (maldament el feminisme en aquell temps encara no existís). Pensem en la tracalada de dones que, en fer-se perleres, guanyaven tant com l’home o més. Ben segur que més d’un casat ja no se va poder mirar pus sa dona com una mantenguda. A més d’això, amb l’escoleta d’al·lots petits que hi havia a la fàbrica, va aconseguir que la maternitat de les manacorines no fos cap impediment per anar a fer feina. I amb l’economat, hi guanyava ell i hi guanyava la família de la perlera.
Quina sortada que va tenir Manacor amb aquest empresari tan avançat al seu temps! No en tocaríem fer més cas? No se mereix tenir un bon monument, a fi que tothom sàpiga qui és, què va fer, i se’n recordin així com se mereix?
