“Enguany tornarem a debatre sobre les noves tarifes d’aigua”

Aquests són uns dies importants per a la delegació de Medi Ambient. Divendres passat hi va haver la presentació del projecte de plaques solars a l’Escorxador, i d’aquí uns dies serà el primer aniversari de l’ambiciosa expansió del porta a porta. De tot això n’hem xerrat amb el delegat de Medi Ambient i president de la SAM, Sebastià Llodrà, que comenta aquests temes i d’altres que depenen del seu departament, com el manteniment de les platges o la possible municipalització del servei de recollida de residus.

• Venim de la presentació del projecte d’una instal·lació fotovoltaica a l’Escorxador. Imagin que estàs satisfet que aquesta iniciativa estigui més a prop de ser una realitat…
• Totalment. En el moment en què estam, tant ambiental com econòmic, és clar que hem de deixar de dependre tot el possible de les grans companyies elèctriques. A més, hem de tenir en compte que el passat 2023, amb l’extracció, tractament i potabilització de l’aigua, la factura va arribar als 900.000 euros, una factura que es va veure augmentada per la guerra a Ucraïna. Per tant, amb aquestes xifres, és molt important apostar per aquesta independència energètica, i a més, sense consumir territori. Xerram d’una operació ideal, que no només afecta l’Escorxador sinó també la depuradora, ja que amb aquest projecte, funcionarà gairebé amb total autonomia.
• Ara farà un any des que es va ampliar el porta a porta. Quin balanç en fas, d’aquesta ampliació, que també ha afectat a un gran nombre de comerços del municipi?
• Ben aviat presentarem dades concretes, amb les què es podrà comprovar la importància d’aquesta passa endavant amb el porta a porta. El percentatge de reciclatge continua augmentant, i aquí tenen un paper fonamental els 840 comerços, que es varen incorporar al porta a porta fa quasi un any, i que ja funcionen amb les cinc fraccions. Per tant, l’opció és seguir creixent en el porta a porta, sense oblidar les àrees d’aportació al voltant dels nuclis urbans per a aquells habitatges en sòl rústic. A més, hem de decidir què feim amb les zones de baixa densitat. En aquest cas, potser sigui més lògic apostar per àrees que per porta a porta, però ja es veurà. En tot cas, l’actual contracte acaba a finals del 2025, i aquest contracte crec que s’ha de fer sempre pensant en la importància de créixer en el porta a porta.
• Quines haurien de ser les bases del següent contracte de neteja?
• Independentment de si aquest contracte es municipalitza o es fa un contracte amb una empresa, s’han de complir una sèrie de requisits. En primer lloc, seguir creixent en el porta a porta. En segon lloc, s’han d’incloure elements de seguiment del servei mitjançant les noves tecnologies, com hem fet amb els comerços, per així saber quines són les necessitats de cada habitatge. I en tercer lloc, com he dit abans, ja sigui amb el servei municipalitzat o externalitzat, també hem de fer un seguiment del propi servei, per comprovar que es fa la feina ben feta. Per exemple, si tornam a treballar amb una empresa, podríem provar fins i tot de pagar segons la feina que fa la pròpia empresa.
• En el darrer Ple va sortir aquest debat de la municipalització, no sé si l’equip de Govern prefereix aquest model…
• Si visquéssim en un món ideal tot el servei de neteja estaria municipalitzat, però noltros som conscients tant de les limitacions de la gestió municipal com de la correlació de forces que hi ha a l’ajuntament. Per altra banda, sabem que xerram d’un repte que va més enllà d’aquest mandat, i per tant, s’ha de fer amb el màxim consens possible. Potser la solució estigui en un punt intermig, i podríem municipalitzar algunes parts del servei i d’altres no, o si optam pel concurs, tenir clar que hi ha d’haver un lot concret dirigit a controlar el treball que faci l’empresa. Estam fent feina en tot això, tenim clar que s’ha de treballar amb una visió a llarg termini, pensant en els propers vuit o deu anys i sempre cercant el major consens possible.
• En quin punt es troba el procés de potabilització d’aigua a Manacor?
• Continua avançant a bon ritme. Ara estam amb la sectorització de Fartàritx fins a la residència, on també hi ha fuites d’aigua, i aquesta tasca s’allargarà uns mesos, de manera que he de demanar paciència als veïns que es veuran afectats per aquesta sectorització. Dit això, jo crec que en el tema de l’aigua, Manacor du vuit anys fent la feina així com toca, gràcies al treball i el suport de tots els partits. Veníem d’una situació molt dolenta, i tot això va començar a canviar l’any 2016, quan es varen començar a mitigar las fuites d’aigua. En els darrers anys hem passat del 60% al 40% en fuites d’aigua. A més, el fet d’apostar pels comptadors digitals ha ajudat molt a saber quin és el consum i a detectar fuites. Tot això, sumat a la feina amb la potabilització de l’aigua, que ja funciona en dos sectors de Manacor, ens fa veure que anam pel bon camí. Això sí, encara tenim dos reptes pendents en aquesta màteria.
• Quins són aquests dos reptes?
• Per una banda, hem de mirar d’abaratir al màxim el cost, el tractament i l’extracció d’aigua, i aquí hi juguen un paper molt important iniciatives com la que hem tractat abans. Tenir plaques solars que alimentin la depuradora farà que el cicle de l’aigua sigui més ambiental, però també més econòmic. Per altra banda, tenim el tema de les tarifes de l’aigua. Encara no hem pogut convèncer l’oposició, però seguim pensant que el camí a seguir és el que vàrem iniciar la tardor passada.
• Com has dit, fa uns mesos, l’equip de Govern va proposar unes noves tarifes de l’aigua. Hi ha la intenció de tornar obrir el debat?
• Sí, segur que sí. Segurament haurem de retocar certs aspectes, però sense oblidar el més elemental, i és que aquella persona que faci un ús responsable de l’aigua pagui menys, i el que malbarati aigua pagui més, exactament igual que feim amb els fems. L’equip de Govern té molt clar que és un tema massa important com per no arribar a un consens, i per aquest motiu tornarem enguany a debatre sobre aquest tema. En tot cas, estic segur que arribarem a un acord, perquè si tudam l’aigua, quan hi hagi talls, que n’hi haurà, això afectarà tothom, hagi fet un bon ús o no de l’aigua. Més enllà de tot el que he comentat, vull afegir que tenim unes tarifes dels anys vuitanta, i que el món ha canviat molt en tot aquest temps, el que és una raó més per abordar aquest tema el més aviat possible.
• D’aquí a un mes acaba l’hivern. Quan començaran a posar-se a punt les platges del municipi?
• Sigui temporada turística o no, noltros sempre estam fent feina amb les platges, i ben aviat aquesta feina es començarà a notar d’una forma més evident. Després de quatre anys amb aquest servei municipalitzat, crec que és evident que vàrem prendre una bona decisió quan ens vam fer càrrec de les platges del municipi. Hem aconseguit platges millor conservades, deixant espai als comerços però també als residents, al mateix temps que s’ha apostat pel manteniment de la posidònia per millorar l’estat de l’arena. Si tant xerram de decreixement, la millor manera de demostrar aquest compromís és amb fets, i crec que ho estam aconseguint. Que podríem ingressar més doblers? Sí, no dic que no, però crec que és més important trobar l’equilibri entre el benefici econòmic i el benestar dels residents, i pens que aquest equilibri l’hem trobat.
• Ja duim dos mesos de 2025 i encara no tenim Pressuposts. Creus que n’hi haurà, enguany?
• Sí, crec que sí, i feim feina perquè això sigui possible, ja que Manacor els necessita. Què pot fer que no hi hagi Pressuposts? L’oposició pot bloquejar-los, ja que ells també tenen una part de la responsabilitat. No tot ho decideix l’equip de Govern, i més si és un Govern en minoria. De totes maneres, històricament, fos o no l’oposició majoritària, en aquests casos s’ha abstingut i ha fet aportacions, i és aquí cap a on hem d’anar. Noltros tenim clar que ells també han de fer propostes, i dir-nos què volen dins els Pressuposts per tal de no votar en contra. De totes maneres, i més enllà dels Pressuposts, aquest equip de Govern ja ha duit endavant una incorporació de romanents amb la col·laboració de l’oposició. De tot això, el que resulta incomprensible són aquests 40 milions que tenim en el banc, i que gràcies a la Llei Montoro, no podem gastar com noltros volem.
• Quin balanç fas d’aquest any i mig llarg de mandat municipal?
• En faig un balanç molt positiu, ja que tot el que estava encaminat ha anat a més, i s’ha consolidat. Tenim molts d’exemples: el porta a porta, el comerç local, l’estat de les platges, iniciatives d’Igualtat… Sempre mostrant que tenim molt clar el que volem fer i com ho volem fer. Tot això no lleva que el procés d’estabilització ens hagi fet mal, i per què no dir-ho també, crec que ens ha faltat una mica d’autocrítica en segons quins temes a l’hora d’arribar a un consens amb l’oposició.