La darreria de l’any passat i la primeria d’enguany, els pagesos alemanys pegaren un cop de puny damunt la taula. Assaciats de tanta de normativa europea, carnet per esquitxar, examen per sembrar, permís per esvellar, curs obligatori per empeltar, obligació de declarar quants de porcs engreixen, quantes de vaques tenen, requisit de matricular les ovelles, els conills, les gallines, els ametlers, les pomeres, les tomatigueres, els enciams… i tot quant vos pugueu figurar. I res això! Per afegitó, Europa, que és tan valenta a l’hora de tocar els orgues i fer la vida impossible a la pagesia europea, llavors no té dallons de fer gens els comptes ni una mica a l’entrada desbordada cap aquí de productes importats de la Xina, o de Turquia, o de per Àfrica, o d’onsevulla, fets de qualsevol manera, fora mirar prim, esquitxats anau a cercar amb quins verins, productes sembrats, regats, entrecavats i collits de mà d’obra malpagada amb sous de misèria. Un desgavell que no té empena! Els pagesos alemanys no pogueren pus i tragueren els tractors damunt els carrers, les carreteres i les autopistes en senyal de protesta.
La revolta pagesa aviat s’és escampada com una taca d’oli arreu d’Europa: cap a França, cap a Itàlia, cap a Bèlgica, Holanda, Polònia, Romania, cap a un fester de llocs. I ara ja és arribada per aquí.
I sé ben cert que l’indústria europea té tant de motiu, o més i tot, que l’agricultura per alçar-se i dir prou a tanta de normativa tocadallons. I això mateix que he dit sobre els pagesos, ho dic sobre els menestrals: Les normes de mirar tan prim amb mil cosetes, que imposen a l’indústria europea, no van acompanyades d’aranzels, ni de condicions laborals, ni sanitàries, ni de cap casta als països de l’altre cap de món a l’hora d’omplir Europa de productes industrials fets allà de qualsevol manera.
Què és això? On s’ha vist mai? De què van els buròcrates europeus? És que els unten els governs i les multinacionals de per allà per menar Europa cap al suïcidi?
Jo no dic que moltes de normatives europees no siguin ben justes i necessàries, tant pel bé dels obrers que fan feina com també pel bé dels consumidors. El mal és que mirar massa prim amb segons què, encareix molt els productes europeus. I llavors no hi ha dret que les produccions fetes de qualsevol manera fora d’Europa, puguin entrar aquí peu pla, sense cap impost europeu que fibli si no són produïdes allà amb totes les mateixes garanties com si fossen fetes aquí.
Treu cap enlloc posar traves a productes fets en el nostre continent i així posar-los en desavantatge a l’hora de competir amb tot quant duen de l’altra punta del món?
Europa va molt entabanada. No és per res, però crec que s’ho pot fer mirar.
