Estic molt content que el meu admirat Miquel Mas hagi posat negre sobre blanc la seva opinió sobre el pacte que han protagonitzat el Sr. Oliver i la Sra. Hinojosa, per intentar salvar una mica aquesta catastròfica legislatura a l’Ajuntament de Manacor. I també crec que la seva opinió s’assembla bastant a la de la majoria dels quinze mil manacorins que anomenà en Toni Gomila al Pregó de Fires i Festes de Primavera de 2012, i a la meva.
Ara bé, he de dir que no confii ni gens ni poc que la incorporació dels socialistes al pacte de govern signifiqui massa diferències respecte del que hem viscut els primers dos anys de legislatura, i tenc bons motius per pensar-ho. En primer lloc, perquè MÉS s’hi juga molt: si fins ara no havia funcionat res i el poble està fet un nyerro, i ara es comencen a asfaltar carrers i a posar un poc d’ordre urbanístic, li quedarà clar fins i tot al més cec que els de MÉS són uns inútils i els del PSOE uns fenòmens, i no crec que a MÉS li agradi massa que la ciutadania tengui aquesta impressió.
En segon lloc, hem de prendre per mostra la legislatura 2019-2023, quan MÉS i PSOE també governaren amb majoria absoluta, i “de esos polvos estos lodos”. O sigui que aquests són els mateixos que deixaren el poble com està ara. La confiança en que millorin res no hi és…, i en el cas hipotètic que millorin alguna cosa hauran necessitat dues legislatures per tapar un clot, què vols que te digui, deixaria molt a desitjar tanta eficiència, la veritat.
I, en tercer lloc, MÉS i PSOE són rivals polítics que tenen uns quants caladors de vots en comú, és a dir, que el 2027 hauran de competir per obtenir el suport de molts votants, i per tant s’hauran de diferenciar entre si, un haurà de fer campanya contra l’altre necessàriament. No es poden deixar veure com exactament el mateix. I si no actuen així es repartiran els mateixos vots, perquè són vasos comunicants. I no perdem de vista que MÉS ha demostrat durant dos anys que pot governar en minoria sense el PSOE, però que el PSOE no podrà tornar a governar mai sense MÉS si no aconsegueix passar-li davant en vots i regidors. I això els votants ho saben, i marca una diferència significativa entre els dos partits. Governar junts un inici de legislatura és una cosa i apropar-se a unes eleccions compartint govern n’és una altra ben diferent.
L’estratègia del PSOE crec que els perjudica electoralment, deixant a l’oposició a PP i Vox. Perquè el 2027 hi haurà dos blocs que la ciutadania veurà contraposats: per una banda, els que han governat amb el seu bagatge, i per l’altra els que han estat a l’oposició i ho haurien fet diferent. I la gent haurà de triar: més del mateix o canviar, i si estan descontents el PSOE ja no serà una alternativa, serà més del mateix.
Hi ha un detallet que ha passat desapercebut a tothom, però que té la seva importància. En aquests dos anys que han passat de legislatura, cada regidor signava la majoria dels decrets de la seva àrea per delegació del batle, però en la nova estructura organitzativa, el batle es reserva per a ell signar tots els decrets de totes les àrees. Això que sembla poc important significa que pot signar immediatament o no, pot posar un expedient dins el congelador o demanar un informe jurídic addicional. En poques paraules, pot enredar tot el que vulgui quan li interessi. De manera que un expedient en el qual tengui molt d’interès la nova regidora d’Urbanisme es pot eternitzar si al batle li interessa. I a veure qui serà el valent que ara li tossirà al batle dins l’equip de govern. En públic no ho podrà fer, perquè evidenciaria una manca d’entesa, és a dir, un fracàs del pacte, i en privat poden cantar tant com vulguin que no servirà de res. Al cap i a la fi, si hi torna a haver crits dins el despatx de Batlia entre els dos galls del galliner, com hi va haver la legislatura passada, se sabrà, perquè les parets són de paper de fumar i tenen orelles.
La jugada no ha agafat massa gent de sorpresa, perquè l’aparició en escena d’Amanda Fernàndez ja untava les corrioles, i la recent aprovació del pressupost de 2025 ho va deixar clar com l’aigua. L’única incògnita era si seria just abans, durant o just després de l’estiu, per començar el nou curs polític a l’equador de la legislatura per assemblar-se una mica a un nou inici de legislatura, amb la renovació estètica que comporta.
La següent pregunta evident és quins són els plans d’en Miquel Oliver. Si llançarà el seu successor o la seva successora al capdavant del partit, i candidat/a de MÉS a les eleccions municipals de 2027, cedint la batlia abans d’acabar el mandat. I si ho fa, quan serà? Als voltants de l’estiu de 2026? Molt probablement el seu desembarcament a Ciutat, ja sigui al Parlament o al Consell (on no vol continuar el nostre company d’articles Joan Llodrà), està perfectament planificat.
No em negaran que tot aquest “salseo” polític seria molt divertit, si no fos que amb qui estan jugant és amb tota la gent de Manacor, que de moment estan pagant les conseqüències de la paràlisi municipal.
