Estic convençut que la majoria de la gent no sap què és això d’un Ple, i dels que ho saben, a la majoria els importa un gafet. Si ens prenem la teoria al peu de la lletra, això és la reunió de tots els regidors d’un ajuntament, convocada i presidida pel batle, on es decideixen assumptes d’interès pel municipi. És l’expressió de la democràcia, del dret del conjunt de les persones que viuen en un poble o ciutat a decidir com volen que sigui aquest poble o ciutat.
Amb el progrés tecnològic, per veure un Ple ja no és necessari anar a l’Ajuntament, es pot veure tranquil·lament assegut des de ca seva, en directe, si es disposa d’internet. Però, així i tot, quan hi ha Ple només es connecten com a màxim una cinquantena de persones, que a un municipi de cinquanta mil habitants és una xifra ridícula. Pitjor encara és la xifra dels ciutadans que s’hi desplacen físicament, que habitualment no arriba a la desena, descomptant els polítics i els periodistes. I encara que es pugui veure després en diferit perquè continua penjat al Youtube, al cap d’un mes pot tenir unes nou-centes visualitzacions, i pensant que una mateixa persona hi pot haver accedit moltes vegades, és ben poc també. O sigui, que no interessa gaire.
I per què interessen tan poc aquestes coses? Potser és perquè són avorrits de nassos. La majoria dels polítics són mals comunicadors, no saben connectar amb la ciutadania. També és perquè de vegades s’hi tracten temes molt tècnics, que no se saben traduir a llenguatge planer. I a més, la immensa majoria de la població no tenim record de com era la vida fa uns cinquanta anys, quan no es podia decidir democràticament, i per això de cada dia hi ha més gent desencantada de la política i dels polítics, i joves que enyoren una dictadura enlluernats per alguns discursos populistes.
Però en el cas concret de Manacor, crec que molta gent no té interès en la política municipal per l’actitud dels mateixos polítics que ens governen ara mateix, i és bo de fer posar-ne exemples. El més clar és el del mateix batle de MÉS, el qual, quan a principis d’aquesta legislatura va veure com s’aprovaven al Ple algunes qüestions que no li interessaven a ell ni al seu partit, va recórrer a l’estratègia de dir que les decisions del Ple no són d’obligat compliment si no hi ha un expedient d’execució, que només l’equip de govern pot obrir. Una manera d’esquivar el que havien votat la majoria dels regidors. Un altre exemple d’actuacions que provoquen el desencant de la ciutadania són les que protagonitzen els polítics que canvien de camisa segons la conveniència, com ha fet el PSOE en aquesta legislatura, quan els dos primers anys reivindicà una sèrie de qüestions, però després, quan s’entengué amb MÉS i AIPC i entrà al govern, passà pàgina i deixà totes aquelles minúcies dins el calaix de l’oblit.
I amb aquests antecedents, com pretenem que la gent cregui que la política és útil per millorar la vida de la gent? Podria ser una estratègia premeditada? Si confiam que el nostre reducte de fidels ens votarà passi el que passi, i al mateix temps desencantam i desmobilitzam als votants dels altres partits, quatre mil vots poden donar la batlia a un municipi de cinquanta mil habitants amb més del 40% d’abstenció.
Aquests dies ha estat notícia un vídeo que s’ha fet la regidora d’Urbanisme i portaveu del PSOE, traient pit de les obres del carrer de l’Àngel, dient que era una obra mal feta del 2018. A qualsevol amb dos dits de front li hauria fet vergonya fer-se aquest vídeo, perquè demostra que ni el 2019 quan ja governaven ells, ni el 2020, ni el 2021, ni el 2022, ni el 2023, ni el 2024, ni el 2025 el govern d’esquerres ha estat capaç d’obligar l’empresa constructora a solucionar els problemes de les canalitzacions d’aigües de l’obra original. Han esperat ni més ni menys que 7 anys a arreglar-ho, una ineptitud de proporcions vergonyoses. Potser confien que la gent no hi repari. O és que no s’hi han fixat. O no arribam a tant…
Però tornant al tema, que era el Ple de l’Ajuntament. El nivell dialèctic al qual hem arribat és patètic, i això també provoca rebuig i desencant. Que el primer edil, la màxima autoritat, s’hagi permès al Ple d’aquesta mateixa setmana dir-li a un regidor de l’oposició “I tu què putes saps?”, demostra la prepotència i l’autoritarisme que surt del més profund del seu ésser quan es posen una mica nerviosos i mostren el llautó. Aquesta és una actitud que s’ha de rebutjar en qualsevol societat civilitzada i democràtica. Per no xerrar dels coristes que li riuen les gràcies, i per tant en són igualment responsables. Fa vergonya!
