“El creixement demogràfic de Manacor necessita una planificació més àmplia i proactiva per part del Govern”

És la seva primera entrevista amb aquest mitjà, encara que no ho pareix. Les seves respostes, tan clares com detallades, mostren en tot moment el seu profund coneixement de la matèria que tractam. Xerram amb la nova secretària d’UGT Ensenyament Balears, Azahar Tortonda, amb qui repassam aquest inici de curs posant el focus en les principals necessitats del sector educatiu de les Illes: burocràcia, ràtios, horaris i la manca d’infraestructures educatives a Manacor.

• Quin temps dus en el càrrec, i com han anat aquests primers mesos?
• He començat aquesta nova etapa amb molta il·lusió i moltes ganes. Vaig ser nomenada per aquest càrrec just quan finalitzava el curs passat, a principi de juny, moment en què es va dur a terme el segon Congrés d’UGT del sector de Serveis Públics a les Illes Balears.
• Què ens pots dir d’aquest inici de curs a les Illes?
• El curs ha començat amb certa normalitat, però amb problemes que com a sindicat ens preocupen molt. En primer lloc, tenim la problemàtica de l’adjudicació de places als interins. UGT Ensenyament ja es va manifestar en contra del criteri d’atorgar preferència als interins que el curs 2024/25 tenien una plaça de fins a tres anys i van ser cessats a final del curs. Entenem que aquesta preferència s’ha d’eliminar de cara al proper curs 2026/27, atès que no guarda l’ordre d’adjudicació per puntuació que creiem més just. A més, els errors informàtics en les adjudicacions són conflictes que no s’haurien de repetir, i per això demanam una inversió en la millora del sistema informàtic. També m’agradaria destacar que hi ha obres que es troben en període d’execució en alguns centres educatius, i que encara que aquestes obres siguin necessàries, alguns centres ens han traslladat la seva preocupació per les possibles incidències que les obres poden provocar en la salut del professorat i dels alumnes. Per aquest motiu estam demanant si existeix informe de prevenció de riscos laborals referent a cadascuna de les obres en marxa, per tal d’evitar qualsevol contratemps en la salut dels docents i els infants.
• Ara que ha començat el nou curs, com estan rebent els centres escolars el canvi d’horaris impulsat pel Govern, amb més hores d’assignatures com Matemàtiques, Català o Castellà, en detriment d’aquelles matèries més humanístiques?
• De moment, en el temps que duim del curs 2025/26 en relació amb els nous currículums, no ens estan arribant queixes dels centres. No obstant, des del sindicat estarem pendents de les opinions dels centres escolars i de possibles incidències o carències que puguin generar-se.
• En aquest mateix decret, el Govern va prendre mesures per reduir la burocràcia. Estan funcionant, aquestes mesures?
• És cert que s’han posat en marxa algunes mesures per reduir la burocràcia als centres educatius, com la digitalització de tràmits i la simplificació d’alguns procediments, i això ha suposat un avenç positiu. Tot i això, el professorat continua dedicant gran part del seu temps a tasques administratives, cosa que fa temps que reclamam que es redueixi, perquè resta dedicació al més important: el treball directe amb l’alumnat. Per això consider que, encara que aquestes mesures són un bon inici, no són suficients. Cal continuar avançant cap a una simplificació real, eliminant tràmits repetitius, unificant eines digitals i atorgant més autonomia als centres. D’aquesta manera, el professorat podrà centrar-se en l’educació i en millorar la qualitat de l’ensenyament.
• La reducció de la burocràcia és un dels grans reptes de l’educació balear, però no podem oblidar la necessitat de baixar ràtios i la càrrega lectiva dels alumnes. Com està afrontant el Govern aquests problemes tan greus?
• La reducció de ràtios i la disminució de la càrrega lectiva són dues demandes clau que fa temps defensa tant UGT Ensenyament com el professorat. Hem de pensar que les ràtios actuals venen de l’any 1990, fa 35 anys, i en aquest temps les necessitats d’atenció de l’alumnat i les exigències competencials als docents han augmentat moltíssim. Per una banda, reduir les ràtios significa tenir menys alumnes per aula, cosa que permet oferir una atenció més individualitzada, detectar millor les necessitats educatives i millorar la convivència i la qualitat de l’aprenentatge. Per altra banda, disminuir la càrrega lectiva implica reduir el nombre d’hores de docència directa que assumeix el professorat. Això no vol dir treballar menys, sinó tenir més temps per preparar classes, coordinar-se amb l’equip docent, atendre famílies i dedicar-se al seguiment i l’avaluació de l’alumnat. El Govern central ha anunciat que properament presentarà una proposta en aquesta línia, i esperam que aquesta vegada es faci realitat, ja que aquesta és una reivindicació històrica que pot tenir un impacte molt positiu tant per al professorat com per a l’alumnat i les seves famílies.
• S’han pres mesures per climatitzar les escoles i instituts de les Illes?
• Climatitzar les escoles de les Illes continua sent la gran assignatura pendent. Cada curs, l’alumnat, el professorat i el personal no docent es veuen obligats a treballar en aules i espais comuns on, en molts casos, se superen els trenta graus, una situació insostenible que afecta tant el benestar com el rendiment. No estam d’acord que aquesta problemàtica se segueixi posposant any rere any. Per aquest motiu reclamam una inversió més gran per garantir unes condicions adequades als centres educatius, amb solucions reals i sostenibles que permetin afrontar la calor extrema i oferir un entorn d’aprenentatge saludable i digne per a tothom. En aquest sentit, ja vaig reclamar el mes d’agost que els 21 milions d’euros dedicats al Pla de segregació lingüística s’invertesquin en altres aspectes realment necessaris, com millorar la climatització dels centres i solucionar els problemes informàtics dels tràmits dels interins.
• En quin punt es troba ara la manca de professors?
• La manca de professors a les Illes Balears és una problemàtica greu que s’arrossega des de fa temps i afecta directament la qualitat educativa. Aquest dèficit no és degut a una sola causa, sinó a una combinació de factors que dificulten tant la captació com la permanència de docents. D’una banda, hi ha la problemàtica de l’habitatge, amb preus de lloguer molt elevats que fan difícil que molts mestres es puguin establir a les Illes. A això s’hi suma la manca de professionals en algunes especialitats, cosa que complica encara més la cobertura de determinades places. També cal revaloritzar la professió docent, millorant les condicions laborals i socials, i reconeixent la importància de la tasca educativa.
• Ara que xerram de la manca de professors, s’ha produït qualque moviment en la Mesa d’Insularitat?
• Sí, en els darrers mesos hi ha hagut avenços significatius, especialment en relació amb la manca de professorat i les condicions laborals del personal docent. El maig de 2024, la Conselleria d’Educació i Universitats va convocar una reunió a Eivissa per abordar la problemàtica de la insularitat i el seu impacte en l’educació. Durant aquesta mesa es van discutir mesures per millorar la cobertura de places docents en zones amb dificultats, com Eivissa i Formentera. Una de les propostes va ser l’equiparació del complement d’insularitat per als docents de les Illes Balears amb el de Canàries, que és significativament més alt. Actualment, el complement és de 100 euros a Mallorca i 113 euros a les Pitiüses, mentre que a Canàries és de 623 euros. A més, es va acordar sol·licitar al Ministeri d’Educació que equipari el plus d’insularitat dels docents de Balears amb el de Canàries, Ceuta i Melilla, reconeixent les particularitats geogràfiques i socioeconòmiques de les regions insulars.
• Tot i aquests avenços, la situació continua sent preocupant…
• Sí, totalment. Al setembre de 2023 encara faltaven 238 places docents per cobrir a Balears, especialment en especialitats com Matemàtiques, Llengua Catalana i Informàtica. La conselleria d’Educació ha convocat diverses vegades places extraordinàries per cobrir aquestes vacants, però la manca de personal qualificat dispost a traslladar-se a les Illes continua sent un repte. En resum, tot i que hi ha hagut avenços a la Mesa d’Insularitat en relació amb la manca de professorat, la situació continua sent un repte important que requereix mesures addicionals i una col·laboració contínua entre les administracions autonòmica i central.
• Aquest estiu han començat les obres de les futures escoletes de Porto Cristo i s’Illot. Recentment, el batle de Manacor, tot i que es congratulava per l’arribada d’aquests dos centres, també va reconèixer que esperava una major acció del Govern per impulsar nous centres educatius al municipi. Creus que està justificada, aquesta demanda?
• Sí, la demanda del batle està justificada. Tot i que s’han començat les obres per construir noves escoletes a Porto Cristo i s’Illot i que al CEIP Ses Comes de Porto Cristo s’hi ha fet una ampliació recent, el creixement demogràfic i les necessitats educatives del municipi requereixen una planificació més àmplia i proactiva per part del Govern. A més, està en projecte un centre de Formació Professional a Manacor que ja s’havia tractat amb l’Ajuntament, i es fa necessari construir un nou CEIP per reduir les ràtios i garantir una atenció més individualitzada. L’augment del nombre de nins i nines al municipi pot fer que la construcció de només dues escoletes i les ampliacions existents resultin insuficients a mitjà termini. UGT Ensenyament considera que més centres al municipi de Manacor permetrien repartir millor l’alumnat i disminuir les ràtios, millorant l’atenció individualitzada i assegurant una educació de qualitat. L’educació requereix previsió, no n’hi ha prou amb reaccionar a la demanda immediata, sinó que cal anticipar-se a les necessitats futures.