
«Turisme i massificació», per Jaume Rigo
Aquest estiu és el primer en què gairebé tothom està convençut que les Balears estan massificades, possiblement no tant per haver-hi una diferència radical amb els anys anteriors, pre i post-covid, sinó per la diferència en la percepció. Fa bastants d’anys que durant l’estiu a l’entrada de Porto Cristo, la del polígon de Manacor i vàries vies de comunicació arreu de Mallorca s’hi formen coes de cotxes en determinades hores. Però podria ser que haver passat pel covid hagi modificat la manera que tenim de veure i valorar les coses, o ens hagi obert els ulls.
És indiscutible que amb els anys han anat augmentant totes les xifres, i segurament ja hem arribat al límit. El màxim de persones que han estat sobre l’illa simultàniament ha arribat a 2.079.756 humans. Hem superat els 18 milions de turistes, quan la majoria recordam els anys que no s’arribava als 5 milions. Pels tres aeroports hi han passat més de 41 milions de passatgers, i pels ports, a prop de 10 milions.
Però no només és la gent que ve de fora, els que som d’aquí i la gent que hi ha vengut a viure més recentment també contribueix a la sensació de massificació. En 20 anys la població ha augmentat de 913.000 habitants el 2004, fins a superar els 1.200.000 el 2024. A Balears ja hi ha més de 75.000 piscines, una per cada 17 habitants. El consum d’aigua ha pujat un 20% en 20 anys, aigua que només tenim gràcies a les dessaladores i la sobreexplotació dels pous. Tenim 1,1 milions de vehicles. Es fan 1.000 xalets nous a foravila cada any. A Balears potser sobra gent, però no només turistes.
Idò en els darrers 20 anys hem arribat en aquest punt després de 5 mandats al Govern de les Illes Balears, 3 del PSOE i 2 del PP (Matas, Antich, Bauzá, Armengol i Armengol), i ara un any del PP amb Marga Prohens. Conclusió de l’esquerra en conjunt i del PSOE en particular: és culpa del PP. Lògicament. I ara que governa la dreta s’aprofita per fer manifestacions i renou. És una evidència que l’esquerra sempre ha viscut del màrqueting i de saber contar molt bé la història a la seva manera. La importància del relat. El seu lema inconfessable és: “La realitat no existeix, només la nostra versió”. Qualcú es pot creure realment que fa només un any les coses eren molt diferents? Idò de manifestacions no n’hi havia, perquè governava la coalició d’esquerres PSOE-MES-Podem.
Però sí que és cert que a poc a poc i sense témer-nos-en tots ens hem trobat en una realitat que clama que no podem anar més enllà. Hem perdut l’equilibri, la moderació, hem de començar a pensar seriosament que les normes que regeixen la nostra societat necessiten ser modificades per possibilitar que aquestes illes segueixin essent habitables. I s’ha de pensar ràpid, perquè hem de començar a actuar immediatament si es vol frenar la tendència.
Pensant només en un parell de mesures necessàries, s’ha de liquidar el turisme de gatera i excessos, per exemple a Calvià el darrer any s’hi està fent més feina que mai, però és necessària una regulació més estricta i l’actuació més contundent de les forces i cossos de seguretat de l’Estat. A més segurament farà falta una campanya dissuasiva en origen, per deixar clar a aquesta genteta que aquí no els volem, que nosaltres som un destí turístic de qualitat i tranquil. Per altra banda, les flotes de vehicles de lloguer i l’arribada de vehicles de fora també s’hauran d’acabar limitant, com ja es fa a Formentera, seguint en la senda de la millora del transport públic que els darrers anys no ha aturat d’incrementar-se i millorar. Mai havíem vist tants autobusos de línia regular circulant per Mallorca i travessant Manacor com ara.
Hi ha moltíssimes mesures que podem posar en marxa, ben calculades i ponderades, per trobar l’equilibri entre seguir tenint el turisme com la nostra principal font d’ingressos i no matar la gallina dels ous d’or. D’això de gestionar turisme, aquí en sabem i tenim els equipaments, no té cap sentit intentar canviar el model productiu en dos dies. El que hem de fer és millorar el producte pensant en el nostre benestar, medi ambient i economia.
D’aquí el Pacte per la Sostenibilitat de les Illes Balears que ha promogut el Govern de les Illes Balears, obert a totes les entitats i particulars que hi vulguin dir la seva, i que en la declaració d’intencions manifesta que l’objectiu és “identificar tendències i reptes que afecten les Illes Balears, en un moment en què es fa necessari revisar l’organització territorial de la producció i del consum turístic, i reorientar el futur desenvolupament econòmic, social i ambiental de les Illes Balears”.
Tenc totes les esperances dipositades en el nostre Dr. Antoni Riera, catedràtic d’Economia Aplicada de la UIB, director tècnic de la Fundació Impulsa i coordinador del comitè d’experts del Pacte per la Sostenibilitat. Estic segur que tant ell com aquest comitè faran una bona feina, ho desig pel bé de tots i de la Mallorca que deixarem als nostres fills.








