Aquesta setmana he viscudes dues situacions que no tenen res a veure però que, en el fons, s’assemblen ben molt.
Un dia d’aquests va fer un ruixadot i, en el bocí de l’Avinguda Mossèn Alcover que va de la plaça de Son Fangos pujant cap a Sa Volta, ja tenim, com cada vegada que plou espès deu minutets, una aiguada que puja damunt les voreres, de manera que no hi ha qui hi passi sense romandre amb els peus xops. Si provau d’anar a l’Ajuntament a demanar que hi posin remei, la resposta, de fa anys i dècades, sempre és la mateixa: -Això no és competència nostra; s’avinguda des Tren és carretera i és competència des Consell.- I, com que a Manacor no hi ha enlloc cap finestreta del departament de Carreteres del Consell, un se n’afluixa del calvari d’anar a punyir tot lo dia per l’internet per mirar debades de fer-hi qualque reclamació.
Igualment, un company meu, que m’hi sol topar adesiara en el cafè, me va comentar que va ben empipat perquè ja li ha tocat quatre vegades anar a guardar tot lo dia a una taula electoral. Diu que, si duia la mateixa ‘sort’ a la loteria, ja li hauria tocat la grossa un caramull de vegades però que, mirau per on, no endevina mai!; En canvi, a la ‘rifa’ electoral (quins orgues!) fa quatre pics que li toca. Cinc amb el d’enguany. -Com pot esser mai això?- se demana ell, i amb motiu.
Resulta que, quan va rebre l’avís, se’n va anar tot d’una a l’Ajuntament a demanar-los de què anam, com pot esser mai que sempre li toqui a ell. I li digueren que “no hi poden fer res”, que això és competència de la Junta Electoral de Manacor, que té el local allà mateix on hi ha el Jutjat número 1, i que se n’hi vagi a reclamar.
Amb això que aquest company que vos dic, parteix cap al Jutjat a fer la reclamació, i li digueren que ells “no hi poden fer res”, que el sorteig és cosa de l’Ajuntament, i que se n’hi vagi a reclamar si vol aclarir res. Així és que d’aquí cap allà, i d’allà cap aquí. D’Herodes a Pilat i de Pilat a Herodes.
Jo trob que tocarien demanar voluntaris per anar a guardar taula electoral pels 60 €, que me pens que és la compensació que els donen. Sé cert que se n’hi apuntarien a voler. I llavors que facin la rifa entre aquests voluntaris. I si, fort i no et moguis, volen fer la rifa entre forçosos, idò tocarien llevar de dins el bombo els noms dels qui ja els ha tocat qualque pic (llevat que n’hi hagi qualcun que demani per tornar entrar dins la rifa).
Hi ha una gentada que va a les fosques a l’hora de fer una reclamació qualsevol. La gent, moltes de vegades, en tenir un problema, no sap allò “de qui és competència”, vénc a dir que no sabem ni a quina persona ni a quina finestreta hem d’anar a reclamar. Això per començar. Perquè llavors s’esdevé que, com més va, més mal de fer és trobar enlloc una persona humana que vos atengui: tot s’ha de fer per l’internet, com si tothom estigués avesat a culejar l’ordenador.
És ben necessari que les administracions publiquin un catàleg de totes les àrees de la vida que afecten cada ciutadà, amb el nom de l’administració que se’n cuida i un telèfon, una adreça d’internet i un carrer i número on puguin anar a reclamar. Per exemple, clots al carrer, anau aquí; enllumenat, anau allà; carreteres, allà deçà; i així tot: eleccions, atenció sanitària, escolarització d’al·lots, permisos d’obra, reclamacions de multes, pagament imposts, problemes amb veïnats conflictius, i totes quantes d’àrees hi hagi que tenguin personal que cobra per cuidar-se’n.
Passa d’hora que tothom pugui tenir ben clar quina porta ha d’anar a tocar en tenir un problema. I que tan aviat sigui anar-hi i parlar-ne amb una persona de carn i os, com posar-s’hi en contacte per l’internet, com pegar una telefonada a un número que hi contesti una persona, no una màquina que fa musiqueta i “pulse uno, pulse dos”.
Ja n’hi ha prou d’administracions que se’n riguin de la gent! Tots som iguals. O no pagam tots els imposts que ens entaferren tant si ens agraden com si no? Idò, per mor d’això, no estam en deute amb ningú. Hem de menester administracions de proximitat, de prop, nostres, quilometre zero, comandades d’aquí mateix, de manera que el respecte vagi i véngui tant dels ciutadans cap a les administracions com de les administracions cap als ciutadans. Vejam si en sortim, d’una vegada!
