M’aturen dues dones majors pel carrer i una em diu: “Jaume, m’encanten ses teves lubricacions”. L’altra s’esbutza de riure i li diu: “crec que això no se diu així, però a jo tampoc me surt sa paraula”. Rient tots tres, continuam el camí després de donar les gràcies i dir-nos adeu, però jo me’n vaig pensant. Què devia haver volgut dir? Al cap d’una estona hi caic: elucubracions! Aquesta ha estat bona, semblant a la que es va dir en un grupet de madones que discutien sobre com queda més cruixent l’arrebossat, i una va amollar que el millor era fer-ho amb el “satisfaier”, quan volia dir “air fryer”. Ara aquesta persona ho llegirà i veurem què em diu la pròxima vegada que em trobi pel carrer, esper que no sigui per renyar-me per haver-ho contat. Però tranquil·la, es diu el pecat, no el pecador.
I xerrant de coses que es diuen quan se’n volien dir unes altres, pens en les coses que es fan quan realment se n’haurien de fer unes altres, com la restauració del safareig de sa plaça des Mercat. Arreglar aquest safareig, font o no sé què és, realment el que amaga és la impossibilitat d’afrontar un replantejament d’aquesta plaça, un nou projecte urbanístic que la millori i l’actualitzi a les necessitats de la localitat, tanmateix, està destrossada amb una gran quantitat de fioles de marbre rompudes o desaparegudes. Com és possible que s’hagi espenyat tant aquesta plaça en tan poc temps? La pregunta és retòrica, evidentment. Quan es fa bon ús d’una cosa, aquesta dura més temps que si se’n fa un mal ús, encara que tot s’acaba rompent de vell, però és molt més mal de fer rompre’s una fiola de marbre que un llistó de fusta. El que necessita aquesta plaça és fer-la totalment nova, eliminant a més les barreres arquitectòniques. I ja que hi som, que es faci de pedra viva gruixada, a prova de bomba, vist com l’han deixada alguns dels “usuaris” que la freqüenten.
És igual que això de posar pegats als carrers per tapar els clots, que mai queden al mateix nivell. Al cap d’un temps, com que l’asfalt ha tornat vell van apareixent clots per generació espontània, al que s’han d’afegir les contínues obres de clavegueram amb les que es fan regates o forats. En definitiva, a poc a poc es va fent una col·lecció de pegats a cada carrer, fins que un comença a pensar en quin moment n’hi haurà suficients perquè qualcú prengui la decisió d’asfaltar el carrer sencer. Manacor segurament és el poble de Mallorca o d’Espanya on es posen més pegats al carrer abans de decidir asfaltar-lo tot de nou. No sé si vostès s’han vist mai en la necessitat de transportar alguna cosa o persona per dins Manacor en cotxe que no admeti massa sotracs, com una cristalleria o una persona acabada d’operar. És impossible, ni anant a 1 km/h. Una vegada més, un altre exemple de fer una cosa quan realment se n’hauria de fer una altra.
En un àmbit més polític, queda clar que això d’haver de fer una cosa quan realment se n’hauria de fer una altra és l’esport preferit de l’equip de govern manacorí de MES-PSOE-AIPC, perquè s’aprovà al Ple dues vegades obrir la plaça des Cós a la circulació de vehicles, però el batle no ho permet. I seria de suposar que la presència actual del PSOE dins l’equip de govern, quan abans havia votat a favor d’obrir aquesta plaça, significaria que s’hauria d’obrir. Però no. Perquè “donde dije digo, digo Diego”, i ja no se’n recorden, segurament amb l’esperança que els seus votants el 2027 tampoc se’n recordin de tal incoherència. Però no passa res, perquè a les pròximes eleccions els que votaren als socialistes el 2023 també hauran oblidat que aquesta legislatura el seu batle Oliver lleva el quadre del rei quan li fa nosa, mentre els quatre regidors socialistes miren a un altre costat i siulen la Internacional.
De promotors, constructors i arquitectes
Aquesta setmana passada es va fer la tan anunciada reunió organitzada per en Parín, en Gaspar Forteza, sobre l’urbanisme a Manacor. Vaig poder-hi assistir i escoltar les explicacions sobre la creació d’aquesta plataforma ciutadana. El que la gent no s’esperava era que la recent arribada regidora d’Urbanisme a l’equip de govern municipal, Núria Hinojosa, prengués la paraula i acaparàs tant de protagonisme. Per cert, del 2019 al 2023 la regidora d’Urbanisme de Manacor em sembla que potser nomia Asojonih Airún, no és la que hi ha ara, aquesta és nova nova. Nova de trinca. Aquesta regidora “nova” ha començat ara a fer feina i té idees per millorar el departament i el seu funcionament. Qui devia ser la persona que gestionà Urbanisme la passada legislatura?
La regidora anuncià que gràcies al fet que havia “aparegut” una llei (oblidà dir que era el PP que havia aprovat al Parlament el Decret llei 3/2024 de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives) ara es podia agilitzar la concessió de llicències gràcies a les empreses qualificadores. I també valorà positivament la legalització d’habitatges en sòl rústic gràcies a una altra llei, segurament degut a la presència del públic especialitzat, arquitectes, constructors i promotors, no havia de criticar allò que els dona menjar (una altra llei també aprovada pel PP, però no ho pensà a dir, el Decret llei 5/2024). O sigui, que resulta que al final són dues normes d’aquest govern autonòmic del PP les que donen solucions urbanístiques efectives, contràriament al discurs dels seus companys socialistes al Parlament.
Per cert, l’organització havia anunciat la presència també del batle Oliver, però lamentablement tant ell com tots els regidors i membres destacats de MES es perderen el míting de la seva col·lega socialista del govern. Llàstima!
