Fa estona que som del PI perquè en compartesc la part grossa del seu ideari. Dic la part grossa. No dic tota al 100%. Llevat d’un que s’agafa l’anar amb un partit com un fanatisme religiós, o futboler, crec que n’hi ha ben pocs que estiguin d’acord al 100% amb cap partit. O també que no estiguin gens d’acord amb cap punt ni un amb cap altra formació política.
No ho vénc a dir per fer propaganda del PI ni de cap altre partit. Ho vénc a dir per una altra cosa. Per posar dos exemples, estic d’acord amb l’equip de govern de Na Margalida Prohens en llevar l’impost de successions. I ho dic sense jo esser del PP. I també estic d’acord amb l’equip de govern d’En Miquel Oliver amb posar límit a la gentada que s’acaramullava els darrers anys a la plaça de la Concòrdia el vespre de l’Assaig dels Goigs de Sant Antoni. I ho dic sense jo esser de MÉS. Aquest tema volia tocar:
Sempre m’havia agradat anar en aquest Assaig a la Concòrdia. Fins que el darrer any abans de la pandèmia, me vaig trobar un parell de minuts ben estret. Però tan estret, que tenia com a mal alenar i tot. Debades empenyia amb els colzes cap a defora per mirar de fer amples. -M’esclafaran ses costelles-, deia, entre jo mateix. Vos assegur de cert que me fugiren les rialles de bon de veres. I no ho faig gros. Així com vaig poder, amb bones amb bones, vaig cercar la sortida i vaig partir. De llavors ençà, no hi som tornat pus.
Si no me falla la memòria, aquell any ja vaig fer damunt aquestes mateixes planes un escrit com aquest que hi demanava que posassen límit a l’entrada d’aquesta gentada dins una plaça tan petita com és la Concòrdia, així com ja fa un parell d’anys que fan a l’Església Gran amb les Completes.
Crec que ni a Manacor ni enlloc no hi ha cap batle que li agradi compixar cap festa deixant defora una part de la gent que en va endarrer. Però és que, si un any hi ha un denou, llavors tothom dirà que és ell que en té la culpa per no haver posada una limitació a tant de caramull de persones. Fins i tot li donaran la culpa els mateixos que remuguen per les mesures que precisament cerquen evitar un denou com ja s’és esdevingut qualque any a Ciutadella per Sant Joan.
Ara bé: no dic que les coses no se puguin fer millor, en tornar-hi. Per exemple, no hi ha dret que la gent que és d’allà on tanquen no hi pugui entrar ben tranquil·la. Per ventura aniria bé que l’Ajuntament, un parell de setmanes abans, donàs com un tiquet o un permís aposta als residents en aquell redol, de manera que hi puguin entrar i en puguin sortir ben tranquils. I també aniria bé que anunciassin que hi haurà l’accés restringit de manera que els qui hi van a torrar, o a cantar, o a ballar, no s’ho trobin embarrat sense fer-ne comptes. Així, si ho anuncien amb temps, els més santantoniers podran anar previnguts i hi podran anar a fer coa les hores que trobin.
Una altra millora que podrien fer, tant a la Concòrdia, com a Ca’s Baciner per la sortida dels dimonis, com davant la Rectoria per l’encesa del primer fogueró, és posar una pantalla grossa pels redols oberts de devora, així com fan en el Palau per les Completes, que hi posen megafonia perquè les puguin escoltar defora els qui no han cabut dins l’Església.
Però això ja ens mena a un altre debat, que és si hem de donar corda a la venguda de més gent amb aquestes mesures, o si hem d’anar alerta a embafar i ja en tenim prou amb la gent que hi ve ara. I aniria bé que s’hi posassin d’acord tots els partits i que no fessin i desfessin cada vegada que hi hagi canvi polític a la Sala.
Així és que, amb mesura, vénga festa a rompre i visca Sant Antoni!
