A les eleccions generals de juny de 2023, MÉS es presentà dins Sumar, juntament amb altres 19 partits. Aquesta gran mobilització els va fer obtenir 31 escons dels 350 del Congrés, però el que és més important: 5 ministeris dins el govern PSOE-Sumar. Qualcú ha notat a les Balears que MÉS tengui un diputat a Madrid? Idò sí, en té un, teòricament per defensar els nostres interessos allà. I a més Sumar forma part del govern, el que li hauria de donar força i poder aconseguir molt més fàcilment que les seves demandes es converteixin en realitat. Però em sembla que la presència de MÉS al Congrés dels Diputats no ha aconseguit la cogestió aeroportuària, encara que “su Sanchidad” està negociant cedir-la a Catalunya i al País Basc, perquè els vots li fan falta per continuar governant. O sigui que em sembla que el diputat de MÉS a Madrid no pinta una regadora.
Sembla que dins MÉS hi ha dos corrents, un de centreesquerra nacionalista i un altre més radical, més a l’esquerra independentista. Podríem dir PSM i ERC. A finals de juny ja es va reunir la seva assemblea per decidir si s’havien de sortir de Sumar o no, i en contra de tot pronòstic no hi hagué un sí o un no, sinó que es varen haver d’inventar un empat tècnic que ningú es creu, per posposar la decisió. Després la crisi continuà amb la dimissió de Jaume Alzamora de tots els seus càrrecs, secretari general i portaveu al Consell, que sembla que no estaria gaire d’acord amb la deriva que pren el partit. I ara Bildu.
MÉS s’aproxima a Bildu per temptejar un possible acord de partits nacionalistes de cara a futures eleccions nacionals. Això significa un clar gir a l’esquerra independentista, és a dir, que no quedi ningú que es cregui la mentida que MÉS és un partit moderat de centreesquerra nacionalista. De moderat res de res. Aquests fills de sa mare de Bildu són els mateixos “demòcrates” que assassinaren 854 persones, 669 ja iniciada l’actual etapa democràtica, i entre aquestes, 183 foren civils. I amb un cinisme encara major, d’aquests civils en diran danys col·laterals. Què punyetes danys col·laterals! Eren nins, dones i homes que no tenien res a veure amb allò, que simplement passaven per allà quan esclatà una bomba, amb les seves vides i les seves famílies, que tot se n’anà en orris.
Idò sí, la facció majoritària de MÉS ha decidit no provocar una ruptura visible, sinó fer-ho més dissimuladament, a poc a poc. Però camina decididament cap a l’extrema esquerra independentista. Això deixa orfes molts votants de centre, moderats, que estimen Mallorca i la nostra cultura, que no tendran gens de ganes de votar a Bildu-MÉS, i que s’hauran de repartir entre l’actual PP, més situat al centredreta regionalista que fa uns anys, i les propostes del que queda del Pi, la nova Som Mallorca i la vella UM. Encara que sincerament crec que la majoria anirà a parar a l’abstenció.
En aquesta època que vivim, quan és més important el relat que la realitat, inventar una història creïble i vendre-la de manera eficient, estic segur que els dirigents de MÉS voldran fer creure que una cosa és el vot a les eleccions locals, insulars i autonòmiques, i una altra ben diferent el vot a les nacionals. Que aquí ells són una cosa i a les nacionals, una altra. Com el déu Janus que en la mitologia romana tenia dues cares. Segurament, si Bildu i MÉS es presenten units a les eleccions nacionals, el perfil de la força mallorquina serà extremadament baix, d’una mínima aparició en públic, i a més intentant blanquejar Bildu tot el possible. Qualcú dins MÉS no ha pensat que això de tenir dues cares té molt mala fama i queda molt malament.
Però al final, per què MÉS festeja a Bildu? Idò només hi ha dues alternatives. La primera és que hagin fet profunds i científics estudis sociològics i hagin descobert que s’ha de corregir la ideologia del partit per augmentar la quantitat de vots. O sigui, que si no els agraden els meus principis no es preocupin, que en tenc uns altres. La segona opció és molt més simple: que senzillament un corrent ideològic intern hagi tombat l’altre, i vulgui fer prevaler les seves idees, sense pensar en el vot de la gent del carrer. O sigui, una lluita intestina i fratricida normal i corrent.
I enmig de tot això Manacor, amb un batle (aviat exbatle) que pren posicions per desembarcar a Palma, intentant estar al capdavant d’un partit al qual localment sempre ha volgut vendre com d’una esquerra molt moderada, i que en l’àmbit local mai ha fet massa renou independentista perquè sap que electoralment no li convé. I mentrestant, els doblers que alguns hem pagat amb els imposts municipals no s’inverteixen en mantenir un municipi adesat, net, segur i amb els serveis que es podrien esperar d’una capital de comarca, sinó en moltes altres coses. A partir d’ara, també a Manacor, ens haurem d’acostumar a dir Bildu-MÉS, i vendrà a la nostra memòria José María Piris Carballo, un nin de tretze anys que després d’haver jugat un partit de futbol tornava a ca seva i va veure un paquet enterra, al que li pegà una cossa i resultà ser una bomba, morint a l’acte. I com ell, moltes altres nines i nins. Assassins! Amb aquests s’ajunten, i ja diu la dita mallorquina que no s’ajunten que no s’assemblin.
