Hem passat les festes de Sant Antoni, qui ha pogut i li agraden aquests truis ha fet festa, ha vist els dimonis, ha voltat els foguerons, torrat un poc de llangonissa o anat a Beneïdes. El dia de la revetla les normes de trànsit van com van, i la resta de normes també, és impossible controlar-ho tot i molts fan el que volen. No em queix massa d’això, no hi ha més remei i no fa falta rompre’s les banyes. Però l’excés d’alcohol de qualcuns els fa dir coses talment com les pensen, i això és molt interessant, vos posaré un exemple. Un personatge, membre conegut del partit ecosobiranista de Manacor, passejava amb una botella amb una mà i la corretja del ca amb l’altra. I, lògicament, a l’animalet que no té culpa de res, li entraren ganes de buidar la bufeta. Em referesc al ca, no a l’humà, no vos malpenseu encara. El seu amo esperà pacientment i quan acabà reprengué el seu camí. I aquí li vaig dir: “Escolta, no li hauries de tirar un raig d’aigua, segons les normes municipals?”. Per la meva sorpresa em contestà: “Aquestes normes són només per segons qui!” i seguí tranquil·lament el seu camí. Va donar a entendre que poden dictar les normes, però ells mateixos no fa falta que les compleixin. Una barra monumental.
Fa uns dies es presentà la nova Junta Local del PP de Manacor. Un grup de valents que ja saben bé a què s’enfronten, perquè als “demòcrates” de boqueta, aquells que diuen defensar la sobirania popular, els ha faltat temps per començar a atacar-los quan els han topat. Però clar, són els mateixos que posen banderes pro-palestines i després miren a un altre costat davant els milers d’assassinats de la dictadura iraniana, de gent innocent que només demana pacíficament llibertat i democràcia. O que defensen la dictadura veneçolana. Per sort, de cada dia hi ha més gent que ja li ha caigut la bena dels ulls.
Certament el caràcter mallorquí tradicional avui es troba en retrocés, supòs que per la globalització. Però abans els mallorquins quan entraven a un negoci i havien anat a comprar alguna cosa que necessitaven, si en ser el moment de pagar, la qualitat o el preu no els agradaven, compraven el producte igualment. Però no hi tornaven pus mai. El mateix si els tractaven malament. Per a un mallorquí no hi ha res pitjor que veure que se’n riuen de tu. I em sembla que el crèdit que podia tenir MÉS a Manacor després de dues legislatures ja s’ha acabat fa estona, massa gent ja ha vist que se’n riuen de tothom, que els volen prendre el pèl com a beneits. I això no tengueu dubte que els passarà una bona factura.
Els símptomes són tan clars, que no només hi ha algun càrrec que ha decidit intentar veure si pot tenir lloc per Ciutat la pròxima legislatura, sabent que a Manacor ho té negre. Fins i tot hi ha alguns empresaris que sempre s’havien mostrat públicament d’esquerres i havien donat suport econòmic per fer funcionar el partit i fer campanya electoral, que ja s’han desmarcat i festegen altres opcions polítiques, nacionalistes o de centre-dreta. Els que en tenen i els que hi volen guanyar, ho volen tenir sempre bé. Hi ha símptoma més clar? Ja m’enteneu quan he dit que el vent bufa, i sabeu perfectament cap a on bufa. I mentre uns el tenen de coa i podrien anar amb el motor al ralentí si volguessin, els altres el tenen de cara i fent tot el que poden per avançar, reculen.
En qualsevol cas, convé tenir present que hi ha poques coses més perilloses que un ca que té la ràbia. El ressentiment per perdre el poder fa a alguns atacar ferotgement amb qualsevol arma que creguin aconseguir. Fa unes setmanes el nostre batle Oliver es despatxà a gust afirmant que el Govern i el Consell condemnaven Manacor amb una greu manca d’inversions, insinuant que era per raons ideològiques. No només això, sinó que les gloses santantonieres de MÉS i PSOE insistiren en el tema. D’això s’ha de dir que es dedueix que el PSOE a Manacor no passa de mera comparsa de MÉS, un greu error anar darrere darrere com un menet de cordeta l’estratègia que marca el seu rival i soci d’esquerra, que té els seus propis interessos.
Però la presidenta del Govern, Marga Prohens, en compareixença pública a Manacor mateix, desglossà una per una les inversions realitzades al nostre municipi, més de 140 milions d’euros en els dos anys i mig de legislatura, la quantitat més elevada de la història, molt més que durant el govern de n’Armengol. Ara poden fer un experiment, cerquin a l’hemeroteca quantes vegades n’Oliver o n’Hinojosa es queixaren de les inversions del Govern o del Consell els vuit anys anteriors. Jo els diré el resultat si es volen estalviar la feina: cap. Ja ho va dir la presidenta Prohens, les mentides tenen les cames molt curtes.
