Avui dissabte 12, a les 18h., actes del 40è aniversari de la Confraria de Fartàritx

Guillem Morey
Enguany a Fartàritx celebram el 40è aniversari de la fundació de la confraria. L’acte tindrà lloc avui dissabte dia 12 a les 18 hores a l’església del Sagrat Cor. Començarem amb un muntatge audiovisual i tot seguit una conferència a càrrec de Joan Sansó Riera amb el títol “La Setmana Santa a Mallorca. Dels orígens a l’actualitat”. Després, missa amb participació de la Coral de Fartàritx.
És una festa per anar ben alts. La nostra confraria va néixer en un temps en què no usava gaire fundar confraries, ans al contrari, les idees, en aquell moment semblava que anaven més a favor de suprimir les processons que a fer confraries noves. Però mai no es pot dir exactament quan és el moment adequat, i gràcies a l’empenta del nostre estimat i recordat prevere don Guillem Grimalt Galmés i un grup de persones que li feren costat, i naturalment tot el barri que s’hi va abocar, la nostra confraria s’instituí el dia 6 d’abril de 1982.
D. Guillem volia que tothom qui pogués participàs a l’empresa. Va convocar un grup de joves de la barriada perquè hi diguessin la seva i col.laborassin en els actes: Bernat Tomàs Serralta, Miquel Tomàs Serralta, molt jovenet encara, Jaume Darder Ribot, Bartomeu Pont Parera i l’autor d’aquest escrit, entre d’altres.
En el grup de persones majors, que podríem dir incondicionals per ajudar, hi havia l’amo en Mateu Perelló i l’escultor Pep Tomàs. A més a més, els veïnats de la capelleta del Sant Crist de la Fe: Joan Duran, Joan Ferrer, Guillem Fornés i Toni Riera també hi varen ser de bon de veres. Naturalment les Germanes de la Puresa, com sempre, aportaren la seva ajuda activa.
La gent de la barriada es va entregar en cos i ànima a l’eixida i a les misses dels dissabtes, don Guillem anava informant de l’estat de la situació. Un dissabte va comunicar que definitivament el nou pas representaria “La llançada” i que el cost era de 750.000 pessetes. Record que a les reunions que teníem els dissabtes adesiara don Guillem havia de sortir perquè venia qualcú a entregar-li un donatiu. També es feren col.lectes i entre una cosa i l’altra i algun col.laborador més magnànim, finalment es va poder adquirir el pas sense dificultat. Ara només faltava perfilar els detalls de la gran festa de la benedicció.

Dia 6 d’abril de 1982 va ser el gran dia. Tots els veïnats varen treure les banderes. La processó del vespre va ser esplendorosa. Sortí de l’Església del Sagrat Cor, encapçalada per la Policia Municipal i la Banda de Música de Manacor, fins a la plaça de la Concòrdia. Més de dues-centes persones acompanyaven el Sant Crist de la Fe i 38 penitents, amb túnica de color gris platejat, amb botons i faixa morada, i la capa i el campiró, amb l’escut, també morats acompanyaven el pas de la Llançada. Arribats a la placeta, els preveres i els qui portaven el Sant Crist accediren al cadafal perquè tothom pogués veure l’acte de la benedicció. El Pare Guillem Nadal, jesuïta, fartaritxol i convidat per a l’ocasió, va fer un sentit parlament, recalcant la importància del sentiment dels fartaritxols vers el Sant Crist de la Fe i acabà amb aquestes paraules: “Ni Fartàritx seria Fartàritx sense el seu Sant Crist de la Fe ni el Sant Crist de la Fe podria ser el Sant Crist de la Fe sense el seu Fartàritx”.
Tot seguit mossèn Mateu Galmés, aleshores rector Dels Dolors, va dir unes paraules, corprès d’emoció, i va beneir el pas. Tothom va aplaudir fortament. A Fartàritx, un barri amb gran tradició gremial, ja hi havia una nova confraria.
Va cloure l’acte don Guillem Grimalt. Estava visiblement emocionat. La seva intervenció va ser molt curta però entranyable. Era un home que, senzillament i de cor, estimava el barri. Quan acabà, tothom aplaudí llargament i l’escultor Pep Tomàs, amb un impuls espontani, rotund i de convit alhora, exclamà: “Visca don Guillem!”, i el crit de resposta va ser unànime, estentori i captivador: “Visca!”.
De llavors ençà, any rere any, el pas de la Llançada surt el Dijous i el Divendres Sant, i que pugui ser per molts anys! Ja ho diu la dita: “Qui és confrare, pren candela!”.
Fartàritx us convida a tots a la festa!
(Documentació: Revista Manacor Comarcal. “Així és Fartàritx” (A. Carvajal/A. Gomila)).