Ha escrit prop de vint llibres, el darrer d’ells sobre la història del futbol a Manacor. Parlam d’Antoni Tugores, que el passat dijous dia 30 presentà “Passió pel futbol a Manacor 1908-2023”, en el Teatre manacorí. D’aquest llibre i del futbol manacorí versa aquesta entrevista.
- En primer lloc, com et trobes una vegada publicat el teu llibre?
- Amb molta il·lusió, la veritat, hi ha un gran treball darrere d’aquest llibre. Va sorgir principalment per narrar la història del Club Esportiu Manacor, encara que en el meu cas aquest no és el motiu principal. A mi m’agrada molt el futbol, però també la història, i per tant, diria que aquesta ha estat la meva principal motivació per escriure aquest llibre. És un llibre de futbol, però també d’història. Narram una història molt extensa, que comença l’any 1908 i acaba en l’actualitat . De fet, la foto de la portada del llibre és d’enguany.
- Ha estat un llibre de molta feina, de molta investigació…
- Exacte, xerram d’un llibre d’història, i per fer-lo bé ha estat necessària molta investigació, gràcies a la qual me n’he adonat que el futbol, des que va començar al segle XX, ha estat molt present a Manacor. No exager si dic que el futbol ha estat una passió per a Manacor.
- Una cosa molt interessant de “Passió pel futbol a Manacor, 1908-2023” és que és un llibre coescrit per tres escriptors. Com ha estat aquest procés d’escriptura a sis mans?
- És un procés una mica complex, ja que cadascun de noltros tenim el nostre estil d’escriptura. Si et fixes un poc en com escriu un i l’altre, te n’adones que hi ha una gran diferència en la manera d’escriure. Per tant, tant els meus companys com jo vàrem acordar respectar el nostre estil, però sense oblidar intentar una certa unitat entre els tres estils d’escriptura.
- De totes maneres, supòs que un llibre que requereix de tanta investigació, escriure’l entre tres persones ha estat un alliberament…
- Sí, això és veritat. Cadascú s’ha encarregat de la feina que més li agradava i més dominava, i després hem posat en comú tot el que hem fet, aconseguint un bon treball. D’altra banda, i encara que estic molt satisfet de com ha quedat el llibre, reconec que la investigació ha estat més complicada del que pensava. De fet, perquè et facis una idea, a la Federació Balear de Futbol només vàrem trobar informació dels darrers cinc anys, el que ens ha obligat a cercar molt a l’hemeroteca de la biblioteca municipal de Manacor.
- En poques paraules, com resumiries la història del Club Esportiu Manacor?
- Encara que el futbol va començar a Manacor l’any 1908, no va ser fins el 1923, fa just cent anys, quan va sorgir el Manacor. El seu primer ascens a Tercera, que ara seria Segona B, va ser a finals dels anys quaranta. Fins a finals dels cinquanta, la trajèctoria del Manacor va ser molt bona, acostant-se més d’una vegada a un possible ascens a Segona Divisió que finalment no es va produir. Els anys seixanta y setanta varen ser més difícils, i en els anys vuitanta l’equip va tornar créixer. Des dels vuitanta fins ara el club ha crescut molt, la majoria de les temporades s’ha mogut entre Tercera i Segona B, i amb poca presència a Preferent.
- I si xerram del Manacor actual, com el veus?
- Crec que és molt important l’auge del futbol femení, així com el gran nombre de jugadors que hi ha actualment al club manacorí. Tot i això, volia destacar una tendència negativa dels darrers anys, i és que amb el pas del temps, cada vegada és més difícil que el Manacor retengui els seus jugadors. Si part d’aquests jugadors no anessin al Mallorca o a l’Atlètic Balears i seguissin aquí, estic segur que el Manacor pujaria a Segona B més aviat que tard. La cantera de Manacor és la millor de les Balears, i és una pena que el club no aprofiti més el potencial dels seus jugadors.
- Ja tens entre mans cap esbós del següent llibre?
- Esbós no, ja el tinc fet (riu). Es un llibre de cuina mallorquina que ja es troba en la fase final d’edició. A principi de 2024 estarà publicat.
