«A Manacor, mentre la dreta recobra part de la parròquia perduda, els grups d’esquerra es miren com els fesols», per Antoni Sureda

No puc fer el contrari al qui em digui que, una vegada conegut el resultat de les eleccions municipals del 2023, possiblement fos necessari fixar posicionaments de grup i retallar crestes. Tal vegada també calia obrir la porta a la integració en el govern municipal, als regidors i regidores electes de la candidatura que aconseguí la majoria a Porto Cristo i S’Illot.
La formació d’un govern municipal en minoria, malgrat una certa afinitat ideològica amb un altre grup que queda fora del comandament, no necessàriament ha de respondre a malentesos, tírries o rancúnies personals. A l’actual legislatura no hi ha compromís ni projecte compartit al Govern Balear ni al Consell de Mallorca. És l’hora de marcar territori i aclarir quins són els recolzaments dels què disposen tant uns com els altres.
Cal tenir present que en circumstàncies com aquestes, sovint fa més nosa el proper que l’adversari. Al cap i a la fi, uns i altres van a la recerca de la papereta de vot dels mateixos clients.
Així i tot, no seria una mala jugada pels seus futurs interessos, que per ventura més prest que tard, els de MÉS-Esquerra i els del PSOE iniciessin un apropament… O que un dels dos grups s’engoleixi l’altre.

Els polítics de la nova dreta, que contrapassen per la dreta als qui estan a la dreta, no necessiten contraris per armar bregues, rebomboris o Llorençades. Es basten ells sols

Cinc dels set diputats de Vox al Parlament Balear, aquestes darreres setmanes han protagonitzat una autèntica insurrecció contra la direcció del seu propi partit desqualificant els seus líders regionals i fins al punt d’apropiar-se del nom del grup parlamentari de Vox, exigint per afegitó la destitució com a President de l’esmentat Parlament del seu company de llista Gabriel Le Senne.
En principi de res serví l’expulsió per part de la direcció central del seu partit. Exigiren a la Presidenta del Govern Balear, Marga Prohens, que els acceptés com a legítims titulars del seu nou i reduït grup parlamentari.
Particularment crec, perquè així en tinc alguns indicis, que aquesta darrera exigència del suposat nou grup parlamentari hagués pogut arrelar. A Marga Prohens, la proposta dels socialistes del PSOE de convocar noves eleccions, no li feu gens de gràcia.
Mentrestant sortiren a la llum escrits i dures acusacions contra la presidenta de Vox a Balears, Patricia de las Heras, i del diputat de Vox al Parlament Nacional, Jorge Campos, qui com no podia ser d’altra manera, ha anunciat una acció judicial contra els autors de l’informe suposadament intern que el desqualificava.
Finalment, i per bé de tots els implicats incloent-nos a tots els ciutadans i ciutadanes de les Illes, els protagonistes de la revolta, que dit sia de passada no responen ni de molt lluny a una actitud pressuposada de “prietas las filas” i fidels al comandament, acceptaren la proposta de reintegrar-se de bell nou al grup parlamentari original de Vox al Parlament Balear.
Per part meva i com a qüestió a destacar, vull fer una breu referència a l’actitud de la persona que per més temps va viure ballant a la corda fluixa, el President del Parlament Balear. Amb una serenor que ben de segur li costà esforç, Gabriel Le Senne va comparèixer en públic demanant disculpes als ciutadans de les Illes i reconeixent que havien fet un espectacle.

La difícil i compromesa tasca de crear una Gerència d’Urbanisme a l’Ajuntament de Manacor

L’externalització dels serveis municipals dona bona vida al Batle i Regidors. Conservant el sou que ells mateixos s’han posat, la decisió d’externalització de serveis o crear el càrrec de gerent allunya feina, maldecaps i els problemes immediats als qui comanden. Però agradi o no, també comporta alguns riscos.
Un indret determinat d’un poble o ciutat, no només ha de respondre a les normatives vigents i a les molt sovint canviants lleis i reglaments de gestió. Crec en la bona gestió, amb l’esperit voluntariós dels legisladors i creadors de normatives, malgrat també cal reconèixer que no sempre són encertats.
Incloent fins a un determinat punt, les regles i sistemes han d’obeir a unes disposicions que nuïn criteris. El que no vull que me clonin és un indret o barriada ja sigui de Madrid o de “Villa Lobitos de Arriba” al meu poble. Els veïnats de l’indret o barriada tenen tot el dret a dir la seva i comanar feines als seus legítims representants electes… Sempre dintre del marc de la normativa, però amb segell propi.