Com més va més senten a dir que agafa força això que en diuen “intel·ligència artificial”. Qualsevol cosa que vulgueu sebre, qualsevol dubte que tengueu, qualsevol curiositat que aneu endarrer de treure-vos-ne el gat del sac, idò resulta que, si teniu un ordinador, o just que sigui un mòbil normalet, si li demanau allò que voleu aclarir, vos ho aclareix en un parell de segons.
Beníssim, quina meravella, mirat així de tot d’una! Només que, si a un li agrada sospesar els avantatges i els inconvenients de les coses abans de fer repicar campanes per qualsevol modernisme, hi ha qualque motiu per dubtar si anam bé o si anam malament. O això trob jo.
El mes de setembre de l’any passat, dia 29 per esser exactes, l’agència d’informacions alemanya WDR anunciava que la companyia d’aviació Lufthansa programa pegar coça pel cul a 4.000 persones d’enguany fins al 2030 per mor de que els seus llocs de feina els cobrirà l’“intel·ligència artificial”. La setmana passada, dia 28 concretament, el gegant comercial americà Amazon anunciava això mateix, però multiplicat per 4: Gràcies (o per culpa de) l’“intel·ligència artificial” ara llevarà 16.000 persones del seu personal perquè ja no les haurà de menester.
I així, com més va, més feines hi ha que aquest invent que en diuen l’“intel·ligència artificial” les fa tan bé o més que les persones humanes. Feines com dietistes, entrenadors personals, traductors, redactors, arquitectes, fins i tot la feina del futur, que deien fins no fa gaire que serien els psicòlegs, per mor de la gentada que com més va més hi ha que no sap quin cap li va davant, ni quin camí ha de prendre, idò fins i tot aquesta feina, ja la fa l’“intel·ligència artificial”. Com més va més feines hi ha que això ho fa igual o millor que les persones.
Tot això per si no n’hi hagués prou amb els caixers automàtics, que han baratat el personal que feia feina als bancs, o les màquines de les benzineres per posar-se cadascú la seva benzina, sense benziner que hi despatxi, o els caixers que ja preparen als hípers, per fer-se cadascú el seu pip-pip i llevar les caixeres humanes, o les màquines que ja hi ha a molts de llocs que serveixen cafè, o cafè amb llet, o beure, o ja segons quins menjars emplasticats i tot. Ara, per afegitó, ens entaferren màquines de pensar, que pensin per part nostra. No vols brou, idò tassa i mitja!
Jo me deman i deman a qualsevol que llegesqui aquestes quatre retxes que escric: d’aquesta manera, avançam o reculam? Què farà la gent quan no podrà fer cap feina que no la facin igual o millor les màquines? Què farem en no tenir altres feines més que seure al sofà i mirar les màquines fer feina? Com passarem el temps? Quin sentit trobarem a la vida?
I les grans multinacionals, que van tan falagueres a l’hora de llevar personal per repartir-se més i més milions de cada any, qui els comprarà els productes que ofereixen, quan tothom seurà mans plegades, mirant volar les mosques i ja no hi haurà feina per ningú? Hauran d’inventar robots que guanyin doblers per poder comprar-los els productes que els humans ja no podran comprar, per mor de que no tendran feina?
Cap a on anam? Cap a on va el món? Què és tot això, ben mirat, “intel·ligència artificial” o curtor artificial? M’ho voleu dir?
