“Crec que estam davant un càstig claríssim, esper i desig que no sigui per qüestions ideològiques”

Una entrevista amb el batle Oliver sempre suposa un exercici de síntesi davant les múltiples qüestions que van sorgint durant la trobada. Tant si xerram de temes més actuals, com l’auge de l’extrema dreta, la crisi de l’habitatge o la Gerència d’Urbanisme, com si tocam temes més clàssics (Pressuposts, aigua potable, Policia Local…), el nostre entrevistat ens dona tot tipus de detalls. Així són sempre les entrevistes amb el batle de Manacor, Miquel Oliver, amb qui repassam l’any que ara acaba i intentam preveure com anirà el 2026.

• Vàrem començar l’any amb un Govern en minoria, i l’acabam amb un Govern de tretze regidors. Quin balanç fas del 2025 per al municipi de Manacor?
• Crec que aquest canvi de passar de nou a tretze regidors era necessari. Les dues parts vàrem recuperar la confiança mútua, i ara arribam junts a una part decisiva del mandat. Per sort ja hem deixat enrere els efectes del procés d’estabilització, que va marcar molt l’inici de mandat, i arribam al 2026 amb molta il·lusió i moltes ganes.
• Ara que treus a rotlo el procés d’estabilització, pareix que aquest 2026 l’Ajuntament de Manacor ja tendrà la Relació de Llocs de Treball. Per què és tan important tenir-la aprovada?
• Aquesta necessitat de tenir una Relació de Llocs de Treball definitiva, que es troba vinculada al procés d’estabilització, ve d’una sentència de la Unió Europea per reduir la interinitat dels funcionaris de l’administració. L’any 2023 es va iniciar el procés d’estabilització, que permetia als funcionaris interins amb certa experiència estabilitzar la seva plaça i fer-la fixa. Aquest procés, que es va allargar més d’un any del previst, va fer que els anys 2023 i 2024 fos més difícil executar certs projectes, encara que tenguéssim un Pressupost aprovat i una incorporació de romanents feta. Per sort, ja hem sortit d’aquesta fase, ja hem agafat ritme, i al mateix temps, tenim més personal estable i amb unes funcions més clares que abans.
• Venim d’aprovar la Gerència d’Urbanisme. Com a anterior delegat d’Urbanisme, coneixes bé totes les dificultats d’aquest departament. Com vares viure el nomenament de Pedro Puche?
• La creació de la Gerència d’Urbanisme ha estat una fita molt important d’aquest mandat, i a més, amb el suport de tots els partits polítics. Això, especialment per al gerent, és molt important, ja que li dona molta seguretat a l’hora de fer feina. L’arribada de la Gerència d’Urbanisme possibilita que la part tècnica i la part política vagin més de la mà, al mateix temps que unificam criteris, agilitzam tràmits i donam major seguretat als tècnics. Per tant, xerram d’una mesura rellevant, que esperam que al llarg d’aquest any que ara encetam doni els seus primers fruits.
• Fa uns dies vareu aprovar els Pressuposts per al 2026. Uns Pressuposts que, segons el PP, “són els de l’abandonament, i no els del manteniment”. Què pot dir-nos d’aquests Pressuposts?
• Jo entenc que el PP tengui altres prioritats i faci aquesta crítica, però ells també han d’entendre que l’equip de Govern té les seves prioritats a l’hora de confeccionar un Pressupost. Hem de recordar que l’Ajuntament de Manacor té una mancança d’ingressos important, mentre el cost de la vida ha anat a més els darrers anys. Aquest factor, sumat a l’increment de personal de l’ajuntament impulsat pel Govern estatal, ens ha obligat a ser imaginatius i trobar aquesta inversió que falta mitjançant romanents. Per tant, estam davant uns Pressuposts de contenció, continuistes, amb els què intentam mantenir el que ja tenim, al mateix temps que seguim fent millores, però sobretot les feim mitjançant romanents, i no amb el Pressupost ordinari. Dit això, i per tancar, és clar que a llarg termini, el següent equip de Govern, sigui del color polític que sigui, haurà d’afrontar la necessitat d’aconseguir més ingressos, i això es pot fer mitjançant serveis essencials, com l’aigua i el rebut dels fems, i amb l’increment de l’IBI (Impost de Béns i Immobles), que es troba desfasat des de fa temps.
• En molts dels Plens d’enguany, l’equip de Govern ha mostrat la seva indignació pel que fa a la manca d’inversió del Govern balear a Manacor, especialment en temes claus com infraestructures educatives o la reforma i condicionament d’alguns carrers. Com viu l’equip de Govern aquesta inacció?
• La millor manera d’explicar com vivim aquesta inacció la trobam en el fet que, enguany, l’Ajuntament de Manacor va impulsar la capitalitat de comarca precisament per això, per fer-se valer i demostrar que Manacor no rep els recursos que necessita, malgrat el seu creixement generalitzat en els darrers anys. Hem de tenir en compte que Manacor ofereix serveis a la resta de la comarca, que van des de l’hospital o els jutjats, fins a tot tipus de comerços i oferta cultural. És a dir, hi ha un gran ús d’aquestes instal·lacions que no és només per part dels manacorins i les manacorines. Noltros no hem defugit mai d’aquest paper, i prova d’això la veim en que l’ajuntament ha adquirit dos solars per construir aparcaments a l’hospital, una inversió que no és competència de l’ajuntament.
• Com va anar la reunió amb la conselleria d’Educació?
• Una vegada més, vàrem insistir en la necessitat que hi hagi un nou centre escolar a Porto Cristo i a Manacor, i un nou politècnic. A més de parlar d’infraestructures noves, també hem comentat amb ells l’esperada reforma dels banys del Mitjà de Mar o de Es Canyar, sense oblidar la inversió dels refugis climàtics, per la què ens presentarem a una subvenció. Fa massa anys que no es fan inversions a les nostres escoles, i passa el mateix a nivell sanitari o de carreteres. Si xerram de carreteres, no s’ha acabat res del que es va projectar a l’anterior legislatura, liderada, recordem, per un Govern d’esquerres. Estic xerrant de la carretera vella de Sant Llorenç i d’algunes travessies de Manacor, com l’avinguda des Torrent o Via Portugal.
• De les obres pendents que has comentat, potser la de l’avinguda des Torrent sigui la més important…
• Amb l’avinguda des Torrent, es va decidir a l’anterior legislatura que seria el Consell l’encarregat d’assumir el cost total de l’obra. Però quan va arribar el Govern de Marga Prohens, Intervenció no va donar l’aprovació a aquesta obra. Finalment, es va decidir que l’Ajuntament de Manacor hauria de pagar el 60% de l’obra. És a dir, ens havia de costar zero, i finalment costarà a l’ajuntament prop de dos milions d’euros. Per tant, com pots veure, el problema d’aquesta inacció és que és generalitzada. Deixant de banda Manacor, tampoc s’ha invertit en la Ronda de l’Oest de Porto Cristo, ni en una rodona per a l’encreuament entre Porto Cristo i s’Illot, ni tampoc en un altre encreuament que hi ha a Cala Murada, on cada any hi ha accidents de trànsit. A més, el projecte del Tren de Llevant continua aparcat, malgrat el cost d’aquest projecte sigui menor al d’altres projectes que sí han sortit endavant, com el corredor amb l’aeroport o el trajecte que va de Palma fins a Alcúdia i el Port d’Alcúdia. Crec que estam davant un càstig claríssim, que esper i desig que no sigui per qüestions ideològiques.
• Creus que la capitalitat de Manacor pot ser efectiva abans de les eleccions del maig de 2027?
• Veurem, noltros ja hem demanat una audiència a la presidenta Prohens per xerrar-ne de tu a tu, i encara esperam una resposta. Si passat un temps no veim avenços de cap tipus, ens tocarà reclamar als partits que tenen representació en el Parlament, pero jo no vull arribar a aquest escenari. Per tant, noltros esperam que es vagin fent passes al respecte, perquè com he dit abans, el municipi de Manacor ho necessita.
• Venim d’un Ple on no hi va haver acord entre l’equip de Govern i l’oposició en una moció sobre habitatge. La raó d’aquesta manca d’acord va ser els 18 anys d’empadronament que exigeix el PP per a accedir a l’habitatge protegit. Tornarà aquest debat al Ple?
• Sí, segur. De fet, noltros estam d’acord en aparcar aquesta moció per aprovar-la més endavant. Crec que tots vàrem veure un debat constructiu, on l’únic obstacle important va ser precisament aquest requisit dels 18 anys d’empadronament. Si xerram d’aquest requisit, basta mirar els canvis que hi ha al padró els darrers anys, i tot d’una veus que aquestes altes i baixes no tenen tant a veure amb els nouvinguts, com insinua el PP, sinó principalment amb el gran fluxe de gent que hi ha entre municipis. De fet, Manacor ha crescut molt per això. Per altra banda, si el propi Govern de Prohens estableix el mínim de cinc anys d’empadronament, que no és una xifra baixa precisament, per què el PP de Maria Antònia Sansó no treballa amb aquestes xifres? Hem de xerrar clar. El que passa és que al PP de Manacor no li agrada un determinat color de pell dels seus ciutadans, i per això aposta per una mesura que és racista, classista i fins i tot, diria que provinciana. Al cap i a la fi, si volem ser un lloc d’acollida, no hem de posar més obstacles dels que ja hi ha.
• Enguany hi ha hagut un augment clar de la plantilla de la Policia Local de Manacor. Quines millores permetrà aquesta major presència d’agents al municipi?
• Més enllà de millorar el servei en línies generals, aquesta arribada de nous efectius facilita una reestructuració que afectarà especialment a la Unitat Nocturna. Per tant, a partir del 2026, la Unitat Nocturna afrontarà amb més garanties les nits més crítiques de l’any, com poden ser els caps de setmana, les nits d’estiu o els dies festius. Estic convençut que amb aquesta reestructuració, oferirem un millor servei al conjunt del municipi.
• Hi haurà cap avanç significatiu en matèria d’aigua potable a curt termini?
• Ara mateix, per seguir avançant, hi ha dos camins: potabilitzar l’aigua noltros, per la qual cosa ja hem patit certs impediments, o esperar l’arribada de l’aigua en alta, que tot d’una provocarà un increment de preus, possiblement duplicant el cost total de l’aigua. Una vegada arribi això, i vegem de quina manera consumim la nostra aigua, tornarà agafar sentit potabilitzar-la pel nostre compte. Per altra banda, vull destacar que no només hem de pensar en Manacor. També hem de pensar en la qualitat de l’aigua de Porto Cristo i s’Illot, i garantir-la a la resta de nuclis encara que paguin un poc més. Mentrestant, aquest 2026 seguirem treballant en la sectorització, rebaixant encara més les fuites d’aigua, i apostant per la digitalització dels comptadors, que ens ajudarà molt a optimitzar l’ús d’aigua.
• Com a delegat de Son Macià, què ens pots dir de la futura reconversió de Ca Ses Monges com a centre de dia?
• Ara estam pendents de reunir-nos amb l’associació de veïnats de Son Macià per fer un repàs general i saber de primera mà on ens trobam. En el tema urbanístic ja fa un temps que hi feim feina, i estam esperant una modificació de planejament que donarà un impuls clar a aquesta obra. La intenció era acabar la tramitació enguany però no ha pogut esser. De totes maneres, estam segurs que aviat estarà feta, i així podrem donar seguretat a totes les parts.
• Falta poc més d’un any per a unes noves eleccions municipals. En quin punt es troba el debat del teu relleu al capdavant de Més-Esquerra Manacor?
• Noltros estam molt tranquils amb aquest tema. Després de Sant Antoni, ja al mes de febrer, convocarem l’assemblea a Manacor per anar confeccionant el Més que volem per al 2027 al nostre municipi. Després d’aquesta reunió ja estarem en condicions d’envestir amb noms i la pròpia estratègia electoral. Quasi segur que el meu relleu vendrà d’un regidor. D’aquesta manera partirem d’un candidat o candidata amb experiència, al mateix temps que mostrarem la consolidació d’aquest projecte.
• Quines seran les tres grans prioritats de Més per al 2026?
• En primer lloc, seguir reivindicant la nostra llengua i la nostra cultura davant els atacs de l’extrema dreta. En segon lloc, i ja que xerram d’això, fer feina perquè Manacor segueixi sent un referent a nivell cultural i comercial. I en tercer lloc, fer tot el possible per afrontar la crisi d’habitatge.