No fa gaire que, dins una conversa que m’hi vaig trobar, hi va sortir el tema dels negocis manacorins de tota la vida que tanquen. N’hi ha molts que, en arribar l’amo a l’edat de retirar-se, els seus fills se n’afluixen de fer-se’n càrrec, i s’estimen més tancar. No sé quants d’exemples digueren. Un deia que és normal, si els surt més a compte anar a jornal. Un altre deia que els joves d’ara “no van de feina”. –Això, això!-. n’hi va haver un parell que digureren. Un parell, no: la majoria, per no dir tots.
Allò me va donar molt per pensar. Com és que “un temps” si un feia feina i no tenia malvicis, en deu anys se feia una casa? I ara n’hi ha que, fent feina, no se poden comprar ni un cotxe. Un mòbil i gràcies. I als qui ara pensaran “perquè hi havia en Franco”, ja els pas davant aclarint-los que això també passava a Alemanya, i a Anglaterra, a França, a Itàlia, i a la majoria de països d’Europa occidental. La gent de feina també hi avançava. I allà “no hi havia en Franco”.
D’autònoms, ben segur que ara n’hi ha qualcun que guanya doblers. Però n’hi ha ben molts que suen tinta per guanyar un sou. I qui és que vol tenir maldecaps d’empresari per guanyar un sou? Així i tot, sentíreu el sindicalista Pepe Álvarez, la setmana passada, que acabussava En Sánchez perquè fibli encara més els autònoms apujant-los la quota obligatòria i que paguin més “porque ganan mucho dinero”? Aquestes paraules, voldria veure que n’Álvarez aquest hagués gosat amollar-les a propet de qualque autònom qui li pogués arribar. Aquest barrut, ja fa més de dos anys, segons el diari espanyol d’internet elDiario.es, s’embutxacava 4.000 € cada mes. Sap n’Álvarez aqueix quants d’autònoms hi ha que no arriben ni a la meitat d’aquesta paga que cobra per engronsar la bandera cada primer de maig i llavors romandre esbraonat i espotonat per tot l’any?
Però bé: posem que l’explicació de que molts de fills de cases antigues de Manacor no duguin idea de continuar el negoci quan son pare se retira, sigui que els surt més a compte anar a jornal. Molt bé. Ens som aturats a pensar de quins jornals parlam avui en dia? Vos ne recordau, de la crisi de l’any 2007, que molta de gent que no sabia quin camí havia de prendre protestava amb cacerolades pel carrer? Vos ne recordau que, en aquell temps, n’hi havia que se queixaven perquè s’havien de conformar amb esser «mileuristes»? Idò jo me deman si els sous d’ara se fan molt enfora dels sous de llavors. I pensau que aviat farà vint anys d’aquella crisi. Podeu fer comptes en tots aquests anys com han pujat de preu les coses per viure. Sobretot els lloguers i les hipoteques per fer-se una casa. Si els sous tan sols boten un parell de cents d’euros allà deçà els mil, i els lloguers i les hipoteques s’hi acosten, me voleu dir de què ha de viure la gent amb un sou? Una de dues: o han d’entrar dos sous, com a mínim, dins cada casa, o bé n’hi ha molts que s’han de conformar amb llogar un dormitori. Un dormitori!
Com més va més manies tenc que tot això està planificat. Ara diré una cosa que, mal llegida, podria ferir qualque persona d’arrels immigrants. A nivell personal, consider que tothom té dret de cercar una vida millor allà on pugui. Sé bé que n’hi ha molts que han immigrat aquí per fer feina, per fer-se un ca seva, i que, per molt que conservin les seves tradicions i costums i llengua d’origen, respecten les tradicions i costums i llengua de Mallorca i s’hi integren. O duen idea d’integrar-s’hi. A tots aquests, el meu respecte i admiració. Ara bé: xerrant no a nivell de persones, sinó d’onades i onades immigratòries, no vos crida l’atenció que, del temps de n’Aznar fins avui amb en Sánchez, tots els governs obrin les portes de bat a bat a l’immigració desbordada, i sobretot a Mallorca com enlloc? No deu esser que ja els va bé que, si un obrer d’aquí demana una mica de puja, pertot li puguin mostrar el portal, que allà defora n’hi ha deu s’hi barallen per agafar el seu lloc? Vos ve de nou que hi hagi tants de manacorins que, si estudien a l’estranger, en comparar sous i lloguers s’estimin més no tornar? En tenen ells tota la culpa, d’així com va tot per aquí? Podem fer via a revisar moltes de coses de dalt a baix.
